Ressenya publicada originalment en castellà a Metal Symphony

Data de sortida: 13 Novembre 2013 // Segell: The Fish Factory

Fins i tot per a molts dels que som seguidors del metall patri dels primers anys 80, Cráneo no resulta ser un grup molt conegut. Aquest grup madrileny va resultar guanyador de la sisena edició del mític concurs de rock Villa de Madrid i, gràcies a això, van participar amb 3 temes en el posterior vinil recopilatori que cada any s’editava amb els guanyadors del citat concurs. Després d’aquesta incursió discogràfica, Armando de Castro (Barón Rojo) va estar a punt de produir-los el que anava a ser el seu primer llarga durada i que, per motius que desconec, mai va arribar a completar-se: Van gravar només 2 temes que a més mai van arribar a ser editats.

Uns 25 anys després, Johan Checka, cantant del grup, s’anima a ressuscitar als Cráneo i el grup torna de nou a l’activitat editant en 2011 a través de la discogràfica The Fish Factory, aquesta vegada sí, un cd titulat com una de les seves més conegudes cançons dels 80, Un plástico más. Encara i així, raons diverses provoquen que els ressorgits Cráneo no s’assentin a l’escena i un any després en 2012, el grup torna a dissoldre’s.

La tenacitat és i ha de ser un dels senyals d’identitat de qualsevol que, en aquests temps que corren, vulgui estar per molts anys vinculat a la música i el rock en particular. Johan Checka és una d’aquestes persones i, aquesta vegada en forma de projecte, decideix embarcar-se en la creació de Phantasy i el seu debut és aquest En tierra de lobos que tinc sonant en el meu reproductor.

Segons he pogut llegir al web de la seva companyia discogràfica (de nou The Fish Factory), Phantasy està inspirat en l’òpera rock de Tobias Sammet Avantasia, però la veritat és que, personalment, amb prou feines he trobat similituds entre tots dos projectes, salvant el fet que totes dues obres compten amb una nombrosa participació de músics col·laboradors (i potser només sigui això el que hagi pretès en Johan).

Com que, segurament, la majoria dels lectors us feu una idea de “a què sona” Avantasia, cal dir que Phantasy m’ha semblat molt menys ampul·lós, orquestral, operístic fins i tot que Avantasia.

En aquest cas el conjunt del disc m’ha semblat bastant més directe, menys sobreproduït que allò de l’alemany. Sí que és cert que el cd s’obre amb uns teclats molt preeminents, potser (i a risc de ser una opinió no compartida) és aquest el detall que més m’ha recordat a obres com Avantasia o similars. I fins aquí.

Com he comentat més amunt, el disc compta amb molts col·laboradors, com Manolo Arias, que es curra un solo espectacular a Sólo una noche más (primer single del disc i el meu tema preferit) o Julio Castejón, veu única i la mera presència del qual dóna ja de per sí caixet al disc. Johan manté un excel·lent nivell vocal que es veu reflectit en temes com a Niño desarraigado, on fa un excel·lent treball, acompanyat d’un altre dels convidats del disc com és Juanjo Melero amb un altre solo de guitarra d’aquests que val la pena escoltar repetidament.

Per a anar acabant i com a resum final, aquest és un disc que m’ha semblat atractiu, que he escoltat amb interès però que malgrat això no crec que arribi a formar part del meu top personal de l’any, qui sap… hi ha discos que com el bon vi, guanyen amb els anys.

Vull aprofitar per a agrair a Johan Checka el detall d’incloure en els agraïments del disc “a tot el públic que continua comprant discos contra corrent”. M’hi sento plenament identificat i el meu agraïment és per a tu, per a vosaltres, tots els músics, per continuar gravant i editant cds perquè tipus estranys com el que escriu, puguin continuar gastant-se els seus diners en discos.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!