FIERCE ATMOSPHERES The Speed Of Dreams // Data de sortida: 17 Setemre 2021 // Segell: Martin Music

Introducció i context:

Mai havia sentit a parlar de Fierce Atmospheres fins que la gent de Martin Music em van fer arribar aquest CD del grup americà perquè en fes una ressenya.

Fierce Atmospheres és un grup musical nascut el 2002 a Texas però establert a Chicago des de fa deu anys. El grup defineix la seva música com una barreja entre el metall progressiu i el power metal americà (molt diferent de l’europeu) tot i que amb influències del vell continent.

Tenen una trajectòria de treballs considerable. Des de dues maquetes durant la primera dècada del segle, passant per dos EPs i un llarga durada la dècada passada, aquest setembre de 2021 han tret el seu segon àlbum, The Speed Of Dreams.

Segons notes de premsa, el grup està encapçalat per un tal músic espanyol anomenat Taran de Pablos. Per molt que he fet recerca, no he trobat absolutament cap referència sobre aquest senyor. Intueixo que el gruix de la seva carrera l’haurà fet als EUA, si és que forma part de Fierce Atmospheres des dels inicis, tenint en compte que vàren néixer el 2002 i que no he vist que hagi format part de cap grup anteriorment.

El disc ha estat produït pel suec Andy LaRoque, guitarrista del King Diamond des de 1985 i experimentat productor amb estudi propi des de 1995, essent la presència del suec rere la taula un dels trets que Fierce Atmospheres destaca del seu nou The Speed Of Dreams.

Tot escoltant el disc de Fierce Atmospheres, The Speed Of Dreams.

Malauradament no he sabut trobar-li el què a aquest disc. M’ha costat escriure aquesta ressenya perquè quan un disc no m’entra, l’escolto i l’escolto per veure si del dret o del revés li agafo el punt, pensant que potser no l’estic escoltant en el moment més adequat o que no li presto prou atenció.

En aquest cas, he arribat a la conclusió que la música que fan els Fierce Atmospheres no és per a mi. He trobat The Speed f Dreams un disc amb poca melodia o, si en té, molt amagada darrera una producció que, pel meu gust, no és gens encertada.

La guitarra rítmica està massa present i sona com si les cordes de la guitarra estiguessin fluixes, provocant una espècie de reberberació que es menja altres elements de la música com , per exemple, la guitarra solista.

La veu de l’espanyol Taran de Pablos és potser una de les coses que més m’han agradat del disc, per ser la seva actuació enèrgica i poderosa.

En conclusió:

Com dic sempre que un disc no m’arriba, no dic pas que el segon àlbum dels Fierce Atmospheres, The Speed Of Dreams, no sigui bo, estigui mancat de qualitat o qualsevol altre qualificatiu d’aquesta mena, és que senzillament jo no he sabut entendre’l. No és el metall progressiu d’aquests nois de Chicago el que a mi m’agrada ni tampoc he sabut veure-hi les influències del power metal europeu per enlloc.

Però ei, que això jo. Potser vosaltres… al·lucineu cogombres.

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!