DIRKSCHNEIDER Balls to the Wall Reloaded | Sortida: 28 Febrer 2025 | Segell: Reigning Phoenix Music

Crònica publicada originalment en castellà a The Sentinel

Una Ressenya de Dani “GhostOfCain”

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Balls to the Wall, el cinquè disc dels alemanys Accept, publicat a finals de 1983, és un dels millors àlbums de heavy metal de la història. Una obra majúscula, amb una selecció de peces memorables on els riffs de guitarra de Wolf Hoffmann i Herman Frank s’entrellacen amb precisió amb la veu tallant d’Udo Dirkschneider. Els cors que conviden a cantar amb el puny alçat hi són ben presents, i la base rítmica demolidora creada pel bateria Stefan Kaufmann i el baixista Peter Baltes aporta una força sense comparació. Un disc excel·lent, on la melodia i la potència s’uneixen de manera impecable. M’atreviria a dir que hi ha pocs treballs de tanta qualitat dins del heavy metal clàssic.

Ara bé, si un disc és perfecte, cal preguntar-se quin sentit té tornar-lo a enregistrar, tal com ha fet Dirkschneider (és a dir, U.D.O. interpretant temes d’Accept). El cas és que Udo Dirkschneider, acompanyat pel seu fill Sven a la bateria, Peter Baltes al baix i Dee Dammers i Andrey Smirnov a les guitarres, s’ha decidit a fer-ho amb una colla de cantants convidats. Amb Stefan Kaufmann a la producció, resulta curiós que ara hi hagi més membres de la formació clàssica d’Accept a U.D.O./Dirkschneider que a la banda de Wolf Hoffmann.

El so d’aquest nou enregistrament és potent i clar alhora, amb una base instrumental força fidel a l’original. Pel que fa a les veus, es tracta principalment de duets entre Udo i els diversos col·laboradors, alternant-se en les parts dels temes o cantant plegats en altres. El resultat és una mica irregular. Destaquen “Fight It Back”, que sona encara més enèrgica amb Mille Petrozza (Kreator); una versió molt reeixida de “Winter Dreams” amb Doro Pesch i un solo de Peter Koobs; “Losing More Than You’ve Ever Had”, amb la magnífica veu de Michael Kiske (Helloween), que en ressalta el caràcter melòdic; i una vibrant “Losers and Winners” amb Dee Snider (Twisted Sister).
També són ben valorables “Turn Me On” amb Danko Jones, “Head Over Heels” amb Nils Molin (Dynazty) i un solo de Mathias Dieth, guitarrista d’U.D.O. en temps passats, i “Love Child” amb la cantant Ylva Eriksson (Brothers of Metal). “Balls to the Wall”, amb Joakim Brodén (Sabaton), és correcta, però no arriba a la grandesa de la versió original. En canvi, “London Leatherboys”, amb la veu de Biff Byford, perd força respecte a l’original, i “Guardian of the Night” amb Ripper Owens queda lluny del nivell vocal que havia demostrat a Judas Priest.

Més enllà de si és encertat o no tornar a enregistrar una obra que ja era rodona, el cert és que el disc m’ha agradat força. Espero amb interès poder veure Dirkschneider interpretant-lo sencer en directe.