MEGADETH Megadeth | Sortida: 23 Gener 2026 | BLKIIBLK Records
Una Ressenya de Rubèn Rodríguez Viñals
Doncs sí! Sembla que hem arribat a la darrera pantalla de la història dels Megadeth. I és
que ja fa alguns mesos que es va anunciar tot plegat. El darrer disc, la darrera gira i també
la projecció a alguns cinemes de ‘Behind The Mask’, la pel·lícula i documental on es fa una
escolta de tot el nou disc del grup i un repàs a tot el què ha estat la història del grup o uns
dels grups, al meu parer i al parer de moltíssima gent d’un dels pioners del thrash-metal. Un
dels ‘Big Four’ escollits per a romandre per sempre entre els millors dels millors.
Tot estava en marxa, vaig anar al cinema un dijous al vespre, unes hores abans de la
sortida del seu darrer treball d’estudi. I ‘Behind The Mask’ va valdre molt la pena. En Dave
Mustaine, creador, líder i ànima dels Megadeth comentava cada cançó del disc i també tota
la història que l’ha portat a ser qui és a dia d’avui.
Començant amb ‘Tipping Point’ tant el disc, i també la pel·lícula, saps i te n’adones que en
Dave Mustaine ha volgut posar tota la carn a la graella per a fer un inici de disc molt dur.
Molt thrash! Amb el puntejat i el riff inicial pots endevinar per on aniran els trets. Canvi i
bateria a doble bombo a tot drap d’en Dirk Verbeuren i solos d’en Teemu Mäntysaari i en
Dave Mustaine que donen una mica de treba durant pocs instants. La veu d’en Dave
Mustaine en uns compassos i fragments del tema, és la veu que haguéssim volgut escoltar
a més cançons d’àlbums passats del quartet californià: You will pray for peace, argh!
‘I Don’t Care’ és la cançó amb ànima i esperit ‘punk’ que tot fan de Megadeth agraeix
escoltar! No deixa de ser metall a l’estil dels Megadeth, però la lletra, el videoclip i tot respira
gresca, xerinola i descontrol anti-conservador.
Una pausa i continuem l’audició amb ‘Hey God?!’ on a ‘Behind The Mask’ una mena de
secta massa religiosa té a tothom abduït gràcies o per desgràcia a un conjunt musical que
fa bastanta llàstima, i tot plegat fa un pel de cosa i tot. Gairebé posseïts per creure massa i
massa amb ves a saber què.
‘Let There Be Shred’ és Megadeth en estil pur. Thrash a tot drap, guitarres virtuoses que
gairebé semblen que vagin fora de control; és un descontrol matemàticament estudiat al
detall. ‘Let There Be Shred’ és Megadeth i Megadeth és ‘Let There Be Shred’. El videoclip
molt autèntic amb les lluites però a ‘Behind The Mask’ crec que hi sortien entrades dels seus
concerts tota l’estona, algunes d’elles pixelades i tot! No vols dir que Megadeth no té els té
els recursos i els mitjans per fer un videoclip amb les tiquets i entrades de concerts que es
veuen perfectament, i no agafades d’internet?
A la pel·lícula-documental-audició el mateix Mustaine explica com de difícil va ser per ells
tota la composició de ‘Puppet Parade’. Ell comenta que aquesta cançó és la filla de
‘Symphony of Destruction’ i ‘Angry Again’. Va ser un part complicat, però se’n van sortir amb
molt èxit amb un tema molt contundent i amb una tornada molt enganxosa i molt a l’estil del
quartet.
Una pausa i continuem amb un dels meus temes preferits ‘Another Bad Day’. Arrenca el
segon compàs amb contundència tota la secció rítmica del grup. A la pantalla del cinema,
imatges antigues d’alguna pel·lícula o curtmetratge de l’oest molt i molt antigues: trets i
pistolers! ‘Another Bad Day’ és una cançó de Megadeth de tota la vida. Podia ser tant dels
noranta, de principis dels 2000 o podia haver aparegut al ‘The System Has Failed’ o al
‘Super Collider’, per exemple. L’escolto, l’escolto i la gaudeixo!
Una guerra amb ‘Made To Kill’, i sònica també. Aquí no hi ha matisos. Ritmes i riffs frenètics,
canvis que et descol·loquen i bateria a doble bombo i colpejant la caixa. Tornada i cors en
part, comercials; per tornar als ritmes, a les notes i a la lírica bèl·lica: Thrash.
La introducció d’‘Obey The Call’ és un oasi de calma després de ‘Made To Kill’. A mig temps
i contundència és un tema, que com diu la lletra, ‘sagna benzina’ per tots cantons. Els
imperis potser algun dia cauen però sempre tindrem la música visionària de Megadeth.
Amb ‘I Am War’, notem que anem arribant al final del disc i es va acabant la història dels
Megadeth. Aquesta cançó personifica la guerra, tractant-la com un estat constant i cíclic de
la ment i de les emocions, més enllà del camp de batalla físic. La lletra explora la necessitat
d’empatia estratègica i la manipulació de la percepció per superar els enemics, sovint citant
idees de Sun Tzu.
‘The Last One’ és el comiat d’en Mustaine, conscient del final d’una era, on tot arriba i tot
acaba passant, s’acomiada com cal, recordant tots els quilòmetres que ha recorregut, cada
nota, cada acord i tota la vida que ha dedicat a fer gran la seva idea i visió del món amb el
projecte que ha liderat durant més de quaranta anys, com és Megadeth. Sí, malauradament
tot arriba i se’n va, però el seu llegat romandrà etern molts i molts anys; i nosaltres i futures
generacions el coneixeran i sabran que va esdevenir un pilar fonamental de la música de
finals de segle XX i inicis del XXI: per sempre.
I sorpresa, i no tanta sorpresa perquè ja es va anunciar abans de la sortida del disc com un
dels temes del mateix. La versió de Megadeth de ‘Ride The Lightning’ com a ‘bonus track’.
Ostres, quina canya! Quina nova dimensió agafa amb la veu i l’execució d’en Mustaine i
companyia. A la pantalla del cinema un llampec creuava un oceà immens sense fi. I és que
‘Ride The Lightning’, composada per ells amb vint anys i escaig ens demostra perquè són
genis. Coautor en Mustaine juntament amb la resta de components del grup on va
començar tot.
Gràcies, Dave Mustaine.
0 Comentaris