Ressenya publicada originalment en castellà a Metal Symphony

Data de sortida: 19 Novembre 2013 // Segell: Warner Music

De tant en tant, sorgeixen en el parnorama heavy nacional grups que per l’una o l’altra raó desperten un interès en els mitjans del nostre rotllo que va bastant més enllà del merament musical. Oker és un d’ells: Ja sigui degut a la seva música, a l’esperit de les seves lletres, als seus videoclips, a les seves pintes, a tot això en el seu conjunt o a cap d’aquestes raons, Oker és un grup que provoca reaccions, de vegades molt oposades, en tots els fòrums en els quals s’esmenta el seu nom, es ressenya un disc o concert seu, o apareix una entrevista a algun dels seus membres.

Oker no és un grup de guitar-heros, de bateries amb 200 plats ni de tècnica exquisida. Ni ho és ni ho pretén. Oker és actitud en el sentit més ampli de la paraula, són el que volen ser i això és el que plasmen en totes i cadascuna de les seves composicions. Amb major o menor encert, segur, però no enganyen a ningú. Com en una foto sense retocar, el que veus és el que t’emportes.

Dit això, comentarem una mica el seu últim lliurament. Culpable ha estat editat ni més ni menys que per Warner Music Spain, que, tenint en compte l’ínfima quantitat de discos que es venen avui dia, significa una important aposta comercial per part d’aquesta multinacional, un salt molt important per al grup en quant al potencial de distribució del disc i presència en mitjans “de pagament” respecte als seus dos anteriors treballs. Tenint en compte, a més, que la portada és moltíssim millor que la dels seus anteriors rodons, és una llàstima que la companyia no s’hagi llançat a treure també una petita tirada en vinil.

Reconec que esperava amb ganes aquest disc, els vaig descobrir amb el seu anterior Burlando a la muerte i em van cridar molt l’atenció, tant en composició i lletres com a sobretot la genial veu i estil de Xina, amb cançons interessants i un parell de temassos que segur amb els anys continuaran formant part del set-list de la banda.

No obstant això, Culpable m’ha deixat una mica fred. No és que em sembli un mal disc, ni molt menys, però potser les meves oïdes esperaven una altra cosa més pròxima quant a producció al seu anterior treball. Aquest és més Muro i menys Obús, amb una presència del doble bombo més clara i un “tu-pà” menys definit, segur que enteneu a què em refereixo. Ull, no és speed metal, que ningú es confongui, Culpable continua sent Oker pels quatre costats, recognoscibles al primer riff però l’evolució musical és més evident entre aquest treball i l’anterior que entre el seu primer EP i Burlando a la muerte. Potser per això, m’ha costat una mica més agafar-li el punt.

La veu de Xina em segueix semblant el millor d’aquest grup, una força i personalitat que, encara que només sigui per l’escassíssima presència de veus femenines en el heavy nacional (i no sols per això, per descomptat), ja li assegura un lloc en la història de les cantants d’aquest país quan, dins de 20 o 30 anys, es parli dels grups espanyols de principis de segle.

El disc compta amb la col·laboració d’una institució d’aquest país com és Silver (cantant un tema al costat de Xina) i de components de la “Nova Fornada de Heavy Madrileny” (permeteu-me la llicència, va) com Wild o Steel Horse entre altres en l’únic tema instrumental del disc. Aquesta col·laboració entre diferents generacions, reflecteix una vegada més una dels senyals d’identitat d’Oker, heavy d’esperit vuitantero però des del prisma del nou segle.

A pesar que el disc en el seu conjunt m’agrada, trobo a faltar un parell de temassos com sí que vaig trobar en el seu anterior treball però vaja, no és més que una opinió molt personal. Estic segur que en el seu pròxim lliurament, quan sigui, tornaré a agitar el cap en el bar, els seus concerts o el menjador de casa, almenys mentre Oker continuïn mantenint la seva essència, la seva actitud i la seva força, és a dir: que continuïn sent ells mateixos. Amb la seva personalitat, malgrat els atacs (massa sovint poc respectuosos) que reben per defensar una música i una manera de viure el heavy que molts fa ja temps que van oblidar.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!