TALAIOT Dos: Repressió I Revolta // Data de sortida: 1 Febrer 2022 // Segell: Autoedició | COMPRA’L

Introducció i context:

Va ser pels volts de l’estiu de 2019 quan el primer treball dels mallorquins Talaiot, U: Pecats I Traïdoria passava per primer cop per les meves orelles i la meva opinió de llavors va quedar reflectida en una ressenya publicada en aquest mateix web. Aleshores, aquests nois ens oferien un interessant treball que abastava multitud d’estils dins el metall, amb una proposta que mereixia una continuació en forma de noves cançons.

L’octubre del 2021, m’escriviren per avisar que tenien nou senzill, Decadència, una cançó d’avançament d’un nou treball que, explicaven, seria conceptual i giraria al voltant d’una revolta dels pagesos de la part forana contra els nobles de la capital que succeí a Mallorca a mitjans del segle XV. Per què anar a cercar històries llunyanes quan en tenim tantíssimes a la vora de casa?

Finalment, l’1 de febrer d’enguany, el nou disc de Talaiot, Dos: Repressió i Revolta, veia la llum.

Aquella revolta a la que els Talaiot s’hi referien, és una que esclatà a l’illa de Mallorca l’any 1450 en plena decadència del territori, amb els nobles de Ciutat ofegant a impostos els pobres pagesos i, aquests, revoltats contra l’opressió i la fam, comandats per Simó Ballester “lo Tort”, tingueren en escac a l’oligarquia de Ciutat durant tres anys fins que foren militarment esclafats i el cos de Simó Ballester esquarterat a mode de lliçó.

Com el primer disc, Dos: Repressió i revolta ha estat enregistrat a Diorama Sound per en Toni Salvà i la portada ha tornat a anar a càrrec d’en Timothy Llompart. A més, la banda manté l’estabilitat a les seves files. És a dir, Antonello Pinto, bateria; Miqel Crespí Gayà, baix i cors; Bernat Parera, guitarra; Carlos Rodan, veu.

Tot escoltant el disc de Talaiot, Dos: Repressió i Revolta.

.Un dels avantatges de disposar del format físic és el llibret del disc. En un àlbum com aquest on es vol donar a conèixer una part de la història de Mallorca, s’agraeix el petit text d’introducció a cada una de les cançons, element eficaç per posar-nos en context i entendre millor el que la lletra explica. A mode cronològic, les onze cançons ens relaten la cronologia de la revolta: Primer, Opulència, estat en què es trobava Mallorca en ple segle XIV, passant per la Decadència i la Fam de mitjans del XV i que va propiciar la revolta.

Cada títol de cançó (d’una sola paraula) ens sintetitza el tema del qual els Talaiot ens explicaran quelcom, així ens parlen dels Marquesos, de la Venjança. de la Retirada o d’en Simó, cap dels pagesos revoltats.

Musicalment parlant, Dos: Repressió i Revolta, manté la línia de l’anterior treball, és a dir, els Talaiot fan metall en el sentit ampli del terme. No seria encertat dir-ho d’una altra manera, perquè al disc hi trobem detalls de Heavy, de Stoner, de Nu, de Hard…

Destaco que m’ha agradat especialment el treball a la veu d’en Carlos Roldan, qui per moments m’ha recordat a un altre cantant que sempre m’ha agradat molt, en Francisco Martinez de Osaba, veu dels castellonencs Templario. Per contra trobo que, en alguns moments els Talaiot haurien d’anar més al gra, sense por a que les cançons quedin una mica més curtes, ja que (pel meu gust) hi ha parts redundants, repetides, que allarguen la cançó sense aportar-hi res extra. Una cançó no és millor o pitjor depenent de la seva durada, sinó del seu contingut.

Comentari a banda, mereixen les dues cançons extra que duu el CD, dues versions de la tradició mallorquina realment interessants, sobretot si tens l’oportunitat de comparar-les amb les originals, cosa realment fàcil de fer avui dia amb una senzilla cerca a la xarxa.

En conclusió:

Un disc interessant, treballat i que es gaudeix molt més amb el llibret a la mà. Agradarà més que res als qui cerquin varietat d’estils o, senzillament, es trobin còmodes amb l’eclèctica etiqueta “metall” a seques. En canvi, aquells que vulguin jugar sempre a cavall guanyador, és a dir, aquells que es troben més còmodes amb un sol estil dins el gènere metàl·lic  que no vulguin sorpreses ni tombs, ni girs, ni sopes de gèneres musicals, potser digeriran pitjor el disc. Malauradament per als Talaiot, penso que hi ha més dels segons que dels primers i això limitarà la repercussió que Dos: Repressió i revolta pugui tenir.

No obstant, als primers que ha d’agradar és a ells mateixos i m’ensumo que estan ben cofois amb el seu disc. De motius en tenen i us recomano la seva escolta.

Com serà el seu tercer disc? També conceptual? Orientaran cap a alguna direcció més concreta la seva música o seguiran oferint-nos una mica de tot a cada cançó? Amb els pros i contres que cada decisió tindrà, a El Rock-Òdrom restarem amatents als moviments d’aquests quatre músics.

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!