Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Data de sortida: 10 Juny 2019 // Segell: Autoeditat

Des de Manacor (Mallorca) ens arriba el debut musical de Talaiot. A manera de curiositat, dir que els talaiots eren unes construccions de pedra d’època prehistòrica i molt freqüents a les illes de Mallorca i Menorca que tenien una funció funerària i de vigilància.

Talaiot canten en català, una cosa lamentablement poc habitual entre els grups metalers de Balears. Al bot, em vénen al cap els Tots Sants, grup que va treure tres discos durant la primera meitat dels noranta i poc més.

Les seves lletres, de fort component social, giren entorn de les fronteres i la immigració, les relacions de parella, l’afany per la notorietat en xarxes o la violència. Conformen la banda Antonello Pinto (bateria), Miquel Crespí Gayà (baix), Bernat Parera Ramírez (guitarra) i Carles Roldán Serra (veu). A destacar el treball de Timothy Llompart que ha il·lustrat magníficament “U-Pecats i Traidorïa”.

Talaiot es mouen musicalment en diversos terrenys, sent l’Stoner i el conegut com a Metall Alternatiu el més preponderant, encara que no puc dir que hi hagi cap cançó 100% en aquests marges, ja que el rock essencial i el Heavy Metal també estan presents en el disc.

Un bon exemple és la instrumental amb la qual obren el CD, “Lithos”, amb un ritme ben poderós amb reminiscències Thrash. Aquesta intro instrumental s’enllaça amb el que és pròpiament la primera cançó, “Faldes”, on la poderosa veu de’n Carles fa acte de presència i on apareix un dels pocs solos de guitarra de tot el disc. Per als qui ja em teniu llegit, sabeu que els solos són un dels elements en els quals més m’agrada fixar-me i que són una peça clau de tot disc de heavy metal però, com deia, “U-Pecats i Traidorïa” recull elements del heavy sense ser un disc de Heavy. Sí de metall, no de Heavy Metal.

A “Pèssim”, amb un toc arabesc, podem trobar aquesta presència Stoner a la qual em referia anteriorment. L’Stoner permet una base molt sòlida i els Talaiot són molt consistents en aquest aspecte. “Dolça abducció”, la lletra de la qual conté el títol de l’àlbum, és potser la més pròxima l’alternatiu i una on la presència del baix té més pes. “Barreres” és la que més m’ha agradat, amb un punt èpic molt interessant que si hagués tingut més elements de pur Heavy Metal podria haver estat tot un temasso (des del punt de vista dels gustos personals de qui això escriu, per descomptat). Té una cadència que porta al bellugueig de cap, una bona tornada i és de les que es queden a la memòria. “Dins es temps” tampoc se li queda molt enrere, al costat de l’anterior, ambdues són probablement les dues cançons que més agradaran als seguidors del heavy de tota la vida.

Arribant al final del disc, trobem “M’esperen per dinar”, que és potser la que recull més peces de l’alternatiu, situant-se a la frontera entre el Crossover i fins i tot el Nu Metal i, per a acabar, “Talaiot” (que dóna nom al grup) barreja en els seus menys de 2 minuts de durada moltes de les peces que conformen “U-Pecats i Traidorïa” en el seu conjunt. M’ha agradat especialment la instrumental amb la qual tanquen aquest treball i que denota com el heavy corre per les venes del grup mallorquí, encara que no sigui aquest estil el que predomina en les seves cançons.

Un disc interessant que agradarà especialment tant als qui gaudeixen d’aquest rock / metall aparegut a partir dels 90 als EUA, com aquells que tinguin interès o curiositat per sentir música cantada en un idioma diferent al castellà o l’anglès.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!