MEGADETH Risk | Data de sortida: 31 Agost 1999 | Segell: Capitol Records

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Aquesta setmana escriuré algunes línies sobre el disc ‘Risk’ de Megadeth de l’any 1999. Aquest trenta-u d’agost, aquest elapé fa vint-i-cinc anys ja de la seva publicació.

Després del fantàstic ‘Cryptic Writings, en Dave Mustaine i companyia van seguir la seva evolució musical dels anys noranta, iniciada l’any 1992 amb ‘Countdown To Extinction’, i el resultat en acabar la dècada va ser: ‘Risk’.

Estimat i menystingut a parts iguals pels seguidors, ‘Risk’ ens mostra els Megadeth pitjant el gas a fons pel que fa a l’experimentació musical. Personalment, soc dels qui els agrada i molt aquest disc,
ja que ens mostra un grup a la recerca de nous horitzons i noves sonoritats.

El millor moment són la veu d’en Mustaine i les guitarres d’en Marty Friedman, alhora agressives amb ‘Prince Of Darkness’ i extremament delicades amb ‘Time: The Begining’. Tots els matisos possibles de la música els trobarem en aquest gran disc.

‘Breadline’ arrenca amb una introducció amb un arpegi potser massa comercial, però acaba amb un solo de guitarra fascinant. És una cançó que resumeix prefectament el so de ‘Risk’.

‘I’ll Be There’ és un himne i ‘Wanderlust’, un tema de rock dur que s’ha d’escoltar amb uns bons altaveus i els greus ben graduats.

‘Ecstasy’ i ‘Seven’encarnen respectivament la tranquil·litat i la canya de rock nord-americà.
Realment no hi havia ningú que pogués interpretar aquestes cançons i passatges com els Megadeth de finals dels noranta.

La remasterització de l’any 2004 fa que soni tot el disc encara més càlid i contundent; amb
arranjaments nous i tornades més llargues.

Si hagués de resumir cada cançó amb poques paraules ho faria de la següent manera:
Insomnia: frenètic primer tema.
Prince of Darkness: demolidora.
Enter the Arena: introductòria sense massa sentit.
Crush ‘Em: el màxim exponent de l’experimentació
Breadline: bon arpegi
The Doctor is Calling: fosca
I’ll Be There: bons cors finals, reveladora
Wanderlust: tornada acollonant i trepidant final; apuja el volum i els greus, si us plau.
Ecstasy: comercial
Seven: rock dur nord-americà
Time: The Beginning: delicada
Time: The End: contundent

Si cerques thrash metal, en aquests disc no el trobaràs, però si ets un fanàtic de Megadeth, el valoraràs i sabràs que va esdevenir el punt i final d’una etapa memorable i al mateix temps sense un rumb gaire clar com a grup. I és que segons afirma en Dave Mustaine en posteriors entrevistes; els seus companys de viatge l’havien fet allunyar massa de la línia inicial que tenia traçada el grup pel que fa musicalment parlant.

Per sort a partir del següent disc ‘The World Needs A Hero’, va aturar aquest direcció que havia anat prenent el grup i van tornar a fer Metall.

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent entrevistes, ressenyes, cròniques o el que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!