STONED AT POMPEI Blissphony | Data de sortida: 11 Octubre 2024 | Segell: Ancroidal Recordings
Una Ressenya De Santiago Fernández.
Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel.
Han passat set llargs anys d’ençà “Ancroidal”, aquell debut de Stoned at Pompeii que em va impressionar i del qual ja vaig aquesta ressenya en el seu moment.
Des d’aquell 2017 han passat moltes coses. Algunes realment dolentes, com la pandèmia que ens va fer perdre un any de les nostres vides, però també altres de bones, com l’oportunitat de gaudir en aquest interval del directe d’aquesta banda viguesa en un parell d’ocasions, deixant-me sempre molt bon regust de boca. És per això que esperava amb interès aquest nou treball, que s’ha fet esperar més del compte.
Finalment ha arribat a les meves mans “Blissphony”, segona entrega de Stoned At Pompeii en la qual la banda se’ns mostra com un power trio, després de la sortida del guitarrista Paúl Rodga, quedant configurada la banda amb els ja coneguts Adolfo FH (veu i guitarra), Anton F. Piru (baix) i Cristian García (bateria).
Una de les virtuts de Stoned At Pompeii ha estat sempre la seva capacitat de sonar actuals i antics alhora, combinar una proposta moderna amb aromes clàssics en una barreja compacta i atractiva. Aquesta característica està encara més potenciada en aquest nou disc, en el qual juntament amb un esperit actual i contemporani recuperen les més bàsiques influències de qualsevol músic amb bon gust, com és el tuf de The Beatles que refulgiren temes com “My Tale With You” o la balada “The Crime”.
En general, aquest nou disc “Blissphony” és una mica més pausat que “Ancroidal”, una mica més sofisticat però sense perdre l’energia que sempre ha acompanyat a la banda, la qual cosa ens permet gaudir de temes frescos com “Don’t Try With Me”, el pur Hard Rock de l’atractiva “This Battle” o l’inicial “The End Of The Sun” tant com algun mitjà temps com “If God Is Just A Name”.
El grup sona realment bé. La potent i precisa base rítmica formada per Anton F. Piru i Cristian García és un dels signes d’identitat de la banda, vehicle sobre el qual destaca la doble funció d’Adolfo FH, precís en la seva tasca de guitarrista i amb una veu plena de personalitat que dibuixa les línies vocals de cada tema deixant la seva empremta. A més, el bon so del disc ens permet gaudir de la feina dels tres músics en tota la seva lluentor.
El disc va guanyant en complexitat a mesura que avança, deixant per al final els temes amb arranjaments més treballats i amb major addició. Així, “We Run The Show” conté una orquestració de cordes i “On Your Side” es veu afegida amb una secció de vents que els donen un plus de qualitat. I no puc deixar de comentar el tema que tanca aquest treball, ja que “Another’s Gone” és llarg, intens i complex, on la banda dóna via lliure a la seva creativitat i aconseguint amb això el tall més emocional i apassionat d’aquest treball.
En línies generals, “Blissphony” ens presenta a uns Stoned At Pompeii més madurs i més sofisticats. Un bon disc amb el qual seguir creixent per seguir sent una de les bandes més destacades del panorama nacional.
Santi Fernández "Shan Tee"
Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel
0 Comentaris