SUNLIGHT: Son Of The Sun | Sortida: 6 de desembre de 2024 | Segell: Total Metal Records

Ressenya publicada originalment en castellà a RRWZ

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Des de la històrica regió grega d’Àtica i amb la suavitat i la delicadesa pròpia dels tons carmesins que acompanyen la llum crepuscular de l’aurora, a final de l’any passat va arribar a les prestatgeries d’arreu “Son Of The Sun”, el segon elapé dels atenencs Sunlight. Un nou àlbum que es publica gairebé deu anys després del seu primer llarga durada titulat “My Own Truth” i que ve marcat per la renovació gairebé completa de la formació anterior (de la qual només hi queden el guitarrista Makis Kaponis i el teclista Panos Anastopoulos) i pel cop de volant envers una direcció musical que abandona la ruta del hard rock melòdic per la qual havien transitat des de la seva fundació el 2009 i que també impregnava el seu primogènit EP “Rockin’ All Around”. Emparats per aquest viratge, tracen un full de ruta orientat cap a un power metal igualment melodiós amb gran presència de teclats i que ens pot recordar tant a Sonata Arctica com a Stratovarius.

Si bé aquest “Son Of The Sun” tenia previst publicar-se pels voltants de 2019, la pandèmia de la covid-19 primer i, posteriorment, la marxa del cantant, el baixista i el bateria -rellevats amb impecable solvència per Mike Karasoulis, Manos Karachalios i Andreas Kalogeras, respectivament– va endarrerir el seu llançament fins als nostres dies.

Aspectes extramusicals a banda, i centrant-nos novament en la faceta artística, la producció i la mescla de l’àlbum es van dur a terme als Devasoundz Studio i van recaure en Fotis Benardo (productor de bandes com Nightfall o Fortress Under Siege), la masterització va estar realitzada per en George Nerantzis (encarregat de treballs de Pain of Salvation o Rotting Christ) i l’art de la coberta va ser obra de Gustavo Sazes (responsable de donar vida a les caràtules de nombroses bandes com Avalanch, Kamelot, Firewind, Angelus Apatrida, Arch Enemy o Bloodhunter).

D’altra banda, i parant esment en els significats que hi ha darrere les lletres de les cançons, el grup s’afanya a aclarir en el full de premsa promocional que són textos a través dels quals “exploren un espectre d’emocions i experiències a través de nou històries diferents, aprofundint en temes com la vida i la mort, l’esperança i la desesperació, l’amor i l’odi.” Són aquestes combinacions de mots i verbs les que, juntament amb “uns ritmes enèrgics, uns laboriosos treballs de les guitarres i unes orquestracions exuberants”, caracteritzen aquest plàstic de Sunlight.

La inicial Son Of Fire té una bonica melodia de teclats rematant el final de les estrofes, una heroica tornada i un solo compartit de guitarra i tecles que acaba en una fantàstica harmonia.

Thoughts Of Despair (Apognosis) comença solemne, profunda i amb uns cants corals disparats per en Panos Anastopoulos, mentre que és en Makis Kaponis qui secunda aquí amb els seus riffs les frases d’en Mike Karasoulis i s’encarrega individualment i amb destresa de la part solista.

Forever Lost irromp amb tota la banda a regna solta, conté una galopant i prominent línia de guitarra, unes interessants notes de teclats i un emotiu i encoratjador vers principal molt ben defensat per en Karasoulis.

Mystery és un fantàstic power de manual, carregat d’èpica i dominat de dalt a baix per l’instrument de n’Anastopoulos, amb unes excel·lents estrofes amb el baix, la bateria i la veu en un primer pla i els riffs de guitarra acabant d’arrodonir la peça. Per cert, en Panos i en Makis tornen a batre’s en un aferrissat duel que acaba de nou en taules.

Secret Of Silence és la balada del disc. Construïda sobre l’esquema habitual d’aquest tipus de composicions -acords acústics acompanyant una atribolada interpretació vocal, previsible irrupció de la banda a l’uníson marcant el pic de màxima intensitat i posterior solo de guitarra carregat de sentiment- sona força insulsa i no crec que s’erigeixi en la pista més recordada d’aquest “Son Of The Sun”.

Echoes Of Hope arrenca enèrgica, amb la línia de guitarra guiant el rumb a seguir pels versos i una tornada marcada per un savi canvi de ritme, mentre que Can’t Let You Go marca múscul amb el seu riff entretallat i amb l’arribada del vers principal entrecreua el present musical de la banda amb el passat fixat en el hard rock melòdic de les seves primeres referències.

I quan sembla que el disc compacte perd interès amb Bridge Of Life, malgrat contenir un bonic passatge amb sintetitzador, els hel·lens demostren tenir un as a la màniga amb Sunrise, la peça amb què recuperen el pols més heroic de l’estil que ara defensen, amb una memorable segona part amb fragments obscurs i cors èpics que conclouen el treball sense estar-se de res.

“Son Of The Sun” farà gaudir ben segur els amants del power metal, un estil que va morir d’èxit, però que encara conserva una irreductible base de fidels seguidors. Un bon treball que obre una nova via en la curta i canviant discografia del quintet grec.

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent ressenyes, cròniques, entrevistes o el que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram , Tiktok i BlueSky