LEIZE 40 peldaños | Sortida: 5 desembre 2024 | Segell: Maldito Records

Crònica publicada originalment en castellà a The Sentinel

Una Ressenya de Dani “GhostOfCain”

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Els guipuscoans Leize celebraven 40 anys des de la seva formació el 2024 i, per a l’ocasió, han editat 40 Peldaños, un nou disc que inclou quatre temes nous i quatre regravacions de material antic interpretat per la formació actual de la banda (els membres originals Félix Lasa, a la veu i guitarra, i Toño Rodríguez, al baix, acompanyats des de fa temps per Mikel Lazkano a la guitarra i Ibi Sagarna a la bateria).

Maldito Records ha tornat a apostar per oferir un producte de qualitat, en aquest cas en format vinil amb el CD de regal i diferents opcions de compra que inclouen samarretes, dessuadores, posa-gots, moneders o clauers. Una bona iniciativa per premiar el seguidor que decideix invertir els seus diners en donar suport a la creació musical. Cal destacar especialment la preciosa portada escollida per a l’ocasió (un uróbor, aquest símbol consistent en una serp o drac mossegant-se la cua que representa el cicle etern de la vida, la mort i el renaixement).

La cara A del LP s’obre amb un dels temes nous, Más de lo que ves, tot un cop de puny sonor amb tots els ingredients que fan de Leize una gran banda: guitarres contundents, tornada enganxosa per corejar en directe, melodia a dojo i, com sempre, una lletra magnífica de Félix Lasa. Després d’un tema nou, tornem al passat amb una regravació de La rueda, aquell temàs amb una lletra que mai passa de moda (“¡Por tu libertad, nadie luchará!”). Si la versió original ja era heavy, la nova és encara més potent, amb un treball de guitarres excel·lent a càrrec de Mikel. També és contundent Nora noa, el primer dels temes gravats en la seva llengua materna com a homenatge a les primeres cançons que van crear en euskera a principis dels 80. Una nova versió molt guitarrera de Caminando, tema que va aparèixer originalment a Todo por el suelo (l’últim disc d’estudi abans de la seva aturada a finals dels 90), tanca la cara A.

La cara B comença amb una regravació de Voy buscándote, aquella joia melancòlica que també formava part de Todo por el suelo. Els nous arranjaments fan encara més bella aquesta cançó que narra com poques la tristesa del desamor i l’absència d’una persona estimada. Igualment melancòlica i preciosa és la versió de Gure bazterrak, tema original de Mikel Laboa que posa música a un poema de Joxean Artze i que fa referència a la boira que amaga els nostres racons, tant en sentit meteorològic com figurat. En diverses ocasions, Félix ha comentat que feia anys que volia gravar aquest tema, i el resultat és immillorable. Una altra regravació de Todo por el suelo, en aquest cas Al límite, torna a demostrar que Leize són veritables orfebres musicals i que temes menors dins la seva discografia tenen més qualitat que els de bandes més conegudes. Per tancar el disc han escollit Paso de largo, una nova cançó amb un toc més hard-rocker, amb ecos d’AC/DC.

La producció del disc és excel·lent, amb una bateria molt potent i les guitarres en primer pla, actualitzant el so dels temes antics regravats per a l’ocasió i permetent apreciar una gran riquesa de matisos en totes les cançons. La inclusió de quatre temes nous mostra que la creativitat de la banda continua en plena forma, com ja van deixar clar el 2021 amb aquell gran disc que és Leize. Si calgués posar-hi un però, hauria estat bé incloure més temes antics amb el so actualitzat (em vénen al cap diverses cançons de l’infravalorat Loca pasión que guanyarien molt amb el so contemporani d’aquest disc). En qualsevol cas, Leize continuen en un estat de forma esplèndid. Tant de bo no haguem d’esperar gaire per a un nou disc de la banda.