CRYSTAL SKULL Arcane Tales | Sortida: 15 de juliol del 2025 | Segell: Underground Symphony Records
Una ressenya de Marc Milà Hernández
Publicada originalment a Rock Rolla Webzine
Cinc anys després de publicar “Ancient Tales” (el primer capítol de la trilogia fantàstica que narra el viatge de tres herois a través d’un món devastat), el puntal que ha estat al peu del canó de Crystal Skull des de 2007, Claudio “The Reaper” Livera, ha decidit donar-li continuïtat discogràfica amb “Arcane Tales”. I ho ha fet a través d’un segon treball que, com el seu predecessor, farà perdre el cap als amants del power/speed metal d’ascendència germànica que beu de les fonts de Running Wild, Gamma Ray i Blind Guardian (els tres noms amb els quals millor s’identifica el projecte personal de Claudia Livera) i que tampoc no fa fàstics a l’influx dels britànics Iron Maiden. Si poséssiu en una batedora els riffs galopants dels primers, els cors gloriosos dels segons i la temàtica fantàstica dels tercers, segurament obtindreu com a resultat un aliatge molt fidel a aquest que ens ofereixen Crystal Skull a “Arcane Tales” i que es pot fargar amb termes com velocitat, èpica i melodia.
En comparació amb “Ancient Tales” (en el qual Livera va posar la veu, va enregistrar les guitarres juntament amb Marco Falanga i tot sol va encarregar-se de la resta dels instruments), la sònica general d’aquesta nova entrega gaudeixen d’una major maduresa i riquesa, ben segur i en bona part, per la incorporació al projecte del bateria Fabio Tomba i el vocalista Lorenzo Nocerino, dos excel·lents fitxatges als quals cal sumar la col·laboració en diversos temes del baixista Andrea Franceschi i els guitarristes Alessandro “Nervo”, Alex Corona i Carlo Venuti. Les incorporacions d’en Tomba i en Nocerino (a les que també cal afegir recentment la del guitarrista Alessandro Visintin), conformen una banda de ple dret, lluny de l’embrionari projecte en solitari a través del qual en Livera volia donar via lliure a la seva passió pel power metal alemany, paral·lelament a la seva contribució a Black Raven i Violent Assault on tocava la guitarra i el baix, respectivament.
El nou treball, publicat físicament com a digipack de luxe d’edició limitada, ha estat produït pels mateixos Crystal Skull als seus estudis, i mesclat i masteritzat per Alberto Melinato als Bridge Produzioni Audio Studios. Tots ells han remat cap a la mateixa direcció, aquella profundament fixada en la sonoritat dels àlbums que les bandes de referència de “The Reaper” Livera van llençar durant la dècada dels anys noranta.
Com molt bé explica la nota de premsa que acompanya el llançament, la travessia del nan Turok, el mag Regdar i l’elf Erevyn continua pel món màgic d’Arendal que ha estat devastat per l’exèrcit del Senyor de les ombres Am-Aras i seran les noves batalles, proves i, fins i tot, lluites personals internes les que guiaran les peripècies dels tres herois a la recerca de l’antic poder de les calaveres de cristall que hauria de derrocar al despietat tirà. Aquest argument d’èpica fantàstica apareix perfectament plasmat en la imatge de la coberta, obra de Fabio Babic (il·lustrador de la novel·la gràfica “Dragonero”), concebuda com si fos la portada d’una novel·la de fantasia mitjançant la qual els lectors poden fer-se una clara idea d’allò que s’hi trobaran a l’interior.
Prelude To Darkness, una introducció amb tints cinematogràfics, comença amb una breu narració de la història que es desenvoluparà a través dels dotze talls següents i enllaça tot seguit amb una secció instrumental amb unes harmonies de clara influència “maidenesca”.
Gates Of Skull, té un brau matís marcial i una sonoritat més propera a la banda d’en Rolf Kasparek i els seus pirates de Port Royal, i en la qual en Nocerino deixa les primeres mostres del seu versàtil registre.
A l’extensa Prisoner In The Night hi ha un agradable regust a l’obra d’en Kai Hansen quan va anar a la descoberta de la Terra de la llibertat i, en conseqüència, la tornada i el batec global del tema venen prenyats d’èpica majestuosa.
Stormbreaker (Turok’s Axe) és el primer senzill que va precedir la publicació de l’àlbum. Segons paraules del multiinstrumentista de Gorizia, la cançó s’havia concebut per transmetre de manera fidel el poder de la nova destral del nan i, per tant, havia de colpejar-nos de forma directa i implacable. I és així com les nostres orelles reben el poderós riff i l’hímnic cor d’aquesta abassegadora cançó.
Ancient’s Ritual, precedida del breu epíleg Hall Of Eternity, comença amb una adelerada melodia de guitarres, progressa cap a una cadència més pausada i fosca -que encaixa com un guant amb el seu rerefons de fetilleria- i amb l’estrofa principal recupera l’inalterable pols homèric latent en el disc.
Am-Aras (Black Lord), amb un riff constant i imparable i una bateria rabent i galopant, retruny despietadament vertiginosa, mentre que l’harmonia amb la qual es fusiona el solo és senzillament meravellosa.
A The Underdark, el segon avançament d’“Arcane Tales”, la banda ens presenta un mid tempo proper al heavy metal de tall clàssic que en paraules de Livera neix de les entranyes d’antics mites i obscurs regnes oblidats, i a Queen Of The Black Moon (Erevyn’s Fate), des de la irrupció del vers inicial, és impossible no reviure la grandiloqüència amb la qual ens van atrapar els seus compatriotes Rhapsody.
La breu instrumental Horizon’s Nightstorm és el preludi de Defenders, un tema amb el qual els italians reprenen l’agressivitat i la velocitat fusionades amb melodia, una fórmula que redupliquen a Glory Or Damn (Turok’s Damnation) amb dosi extra d’ardorosa èpica i aguts penetrants.
Homecoming (Regdar’s Tragedy) és la majúscula epopeia de gairebé deu minuts amb la qual Crystal Skull conclouen la segona part de la seva trilogia. Una sublim i complexa composició amb passatges acústics, fragments intensos, atmosferes diverses i ritmes canviants que posa la cirereta a “Arcane Tales”.
Comptat i debatut, Crystal Skull sembla haver obert novament un portal multidimensional a través del qual es viatja a l’època en la qual el power metal era el centre gravitatori del gènere.
Amb “Arcane Tales” la formació ha creat un disc al qual fàcilment se li pot penjar la gramalleta de ser un refregit de clares i manifestes influències, però és ben sabut que el veritable propòsit de Claudio “The Reaper” amb aquest projecte no és un altre que gaudir sense traves de difondre l’essència dels fonaments que defineixen un estil que l’apassiona i que idolatra. Tenint això present, és un disc sobradament reeixit, honest, sincer i apassionat com per embadalir tant als seguidors de formacions com Blazon Stone, Rocka Rollas i Stormwarrior, com als de Grave Digger o Iron Savior. I no oblideu la seva arenga: Els amos del Cristall cavalquen amb vosaltres! Els senyors de la Calavera tornen a alçar-se!
Marc Milà Hernández
La fervent i la cega devoció per Judas Priest (i per extensió pel heavy metal) des de la més tendra infantesa m’han portat a retre-li culte gargotejant la biografia Judas Priest, Los defensores de la fe i administrant el blog Los dioses del metal. Col·laborador a Rocka Rolla Webzine i, ara també, a El Rock-Òdrom.
0 Comentaris