SMITH / KOTZEN Black Light / White Noise | Sortida: 4 Abril 2025 | Segell: BMG
Una ressenya de Dani “GhostOfCain”
De vegades, les trobades fortuïtes entre músics de renom ens regalen sorpreses ben agradables. Casualitats de la vida: fa uns anys, Adrian Smith, peça clau d’Iron Maiden, va acabar tocant en una sessió improvisada a la seva festa d’aniversari amb el virtuós guitarrista Richie Kotzen. Arran d’això, Nathalie Dufresne-Smith, la dona d’Adrian, els va suggerir que provessin d’escriure alguna cosa plegats, i d’aquí en va néixer una col·laboració que ha donat fruits ben interessants dins un marc musical centrat en el Hard Rock i el Blues Rock dels anys setanta. Al primer disc, Smith / Kotzen, el va seguir l’EP Better Days, una breu gira en temps de pandèmia que vam narrar aquí i, el març de 2025, el disc que ara ressenyem.
Black Light / White Noise és un bon treball de Hard Rock clàssic amb tocs de Blues, en què es repeteixen els patrons generals ja presents en els treballs anteriors d’aquest duet de guitarristes brillants, potser amb un so encara més polit: estrofes interpretades per cadascun d’ells, parts cantades a l’uníson i una abundància de solos que deixen clara la perícia de tots dos a les sis cordes. Dit això, la destresa instrumental no val res si no hi ha cançons que ho sostinguin, i a Black Light / White Noise hi trobem deu peces ben reeixides.
El disc s’obre amb Muddy Water, amb una introducció de guitarres que sona a Iron Maiden per tots els costats (no és l’única referència del disc a la banda d’Adrian Smith). Un bon tema per començar, seguit de White Noise, primer senzill del disc, on es critica les xarxes socials i el “soroll blanc” que aboquen als seus usuaris. Tot seguit, Black Light arrenca amb la bateria donant pas a un riff de guitarra contagiós. Cal destacar-hi els solos, que permeten contrastar els estils ben diferenciats d’Adrian Smith i Richie Kotzen.
Darkside és un mig temps que torna a recordar Iron Maiden en la introducció, concretament The Writing On The Wall, el tema d’avançament del molt irregular Senjutsu. En aquesta peça, la bateria va a càrrec de Bruno Valverde (a la majoria de temes és el mateix Richie Kotzen qui la toca). Life Unchained també comença de manera instrumental i calmada, per animar-se amb un riff potent al cap d’un minut i tornar a presentar l’habitual alternança de veus, un bon treball de guitarres i una bateria més interessant, aquí a càrrec de Kyle Hughes.
Blindsided repeteix patrons ja coneguts. No és un mal tema, però el més destacable és el fragment instrumental central, on Adrian i Richie s’intercanvien solos. La cosa millora amb Wraith, que s’obre amb una introducció una mica etèria i misteriosa, fent referència a l’espectre que dona títol a la cançó, i després cavalca sobre una bona base de bateria de Bruno Valverde.
Heavy Weather enceta la recta final del disc, amb una introducció amenaçadora. Un altre tema correcte, tot i que repeteix esquemes ja escoltats. Lamentablement, el crescendo final de guitarres s’acaba de manera una mica abrupta. Outlaw és la típica peça pensada per allargar-se en directe, amb aquells solos i harmonies que s’esvaeixen en el fade out final.
Per tancar, Smith / Kotzen s’han reservat Beyond The Pale, el tema més llarg del disc. Més calmat que la resta del material, alterna guitarres acústiques i elèctriques, solos i harmonies, i aporta una dosi necessària de varietat en un treball força homogeni.
No canviarà la història de la música, però Black Light / White Noise ofereix una col·lecció encertada de bones cançons i una escolta ben agradable. Recomanable tant per als seguidors d’aquests dos guitarristes com per als amants del Hard Rock dels setanta. Ara només queda esperar per gaudir d’aquests temes a la gira de presentació del disc.
Dani "GhostOfCain"
Col·laborador a The Sentinel i El Rock-Òdrom
0 Comentaris