SMITH/KOTZEN | Dimarts 8 Març 2022 | Islington Assembly Hall (Londres, Anglaterra)

25 maig, 2022 | Cròniques

smith/kotzen

Smith/Kotzen + The Dust Coda + Buckets Rebel Heart Islington Assembly Hall, Londres Anglaterra. Dimarts 8 de Març de 2022

Crònica publicada originalment en castellà a The Sentinel

Smith/Kotzen és quelcom més que un duet!

Adrian Smith sempre ha estat un tipus inquiet. Peça fonamental a Iron Maiden i responsable de bona part dels temes més “comercials” de la banda durant els 80, a pocs els va sorprendre que edités un disc de rock amb influències AOR com A.S.a.P. el 1989 durant un descans de la banda. El que ningú s’esperava era la seva marxa de Iron Maiden el 1990, absència que es va perllongar durant gairebé una (molt llarga) dècada. El bo d’Adrian va aprofitar aquest descans per a formar una família i tocar i enregistrar música amb amics sense majors pretensions, incloent-hi un projecte amb Bernie Marsden que m’encantaria que veiés la llum.

A mitjans dels 90 va decidir prendre-s’ho seriosament, editant dos bons discos de rock/metall alternatiu amb Psycho Motel i participant en dos discos amb Bruce Dickinson, l’estupend “Accident of Birth” i el sensacional “The Chemical Wedding”. Atès que a aquestes alçades l’estrella de Iron Maiden s’estava apagant a marxes forçades, la tornada a la banda de dues peces fonamentals com Bruce i Adrian resultava inevitable. El preu a pagar? Menys temps per a explorar altres projectes musicals.

Malgrat això, Adrian Smith (a hores d’ara molt probablement el membre més creatiu de Iron Maiden) va treure temps per a editar el 2012 un magnífic disc de metall industrial en col·laboració amb Mikee Goodman (SikTh) sota el nom de Primal Rock Rebellion i el 2021 va sorprendre amb un projecte de blues rock/hard rock a fet a mitges amb el virtuós Richie Kotzen. Al disc “Smith/Kotzen” li va seguir l’EP “Better Days”, demostrant que el projecte tenia l’aire de continuïtat, una cosa confirmada quan van anunciar una breu gira per la costa oest dels Estats Units al gener de 2022 seguida per dates al Regne Unit al febrer i març.

Sense saber si els concerts es realitzarien per culpa de la pandèmia vaig decidir comprar una entrada per al concert de Londres i encreuar els dits a veure si tenia sort. Al final va n’hi va haver i vaig poder assistir al concert. El recinte triat va ser el Islington Assembly Hall, un teatre art déco amb capacitat per a gairebé 900 espectadors en el qual Smith/Kotzen van aconseguir penjar el cartell de “Entrades exhaurides”, demostrant que la seva proposta sembla gaudir de l’acceptació del públic.

smith/kotzen

BUCKETS REBEL HEART, banda del vell amic d’Adrian, Dave “Bucket” Colwell (ex-Samson, ex-A.S.a.P., ex Bad Company…), van ser els encarregats d’obrir la nit. Vaig arribar al replet Islington Assembly Hall just a la meitat de la seva actuació quan tocaven “Reach Out”, tema que popularitzessin Iron Maiden com a cara B del single “Wasted Years”. Amb un bon so, van mostrar bones maneres amb el seu hard rock clàssic amb gust per la melodia.

Després d’acabar la seva curta actuació, vaig trobar un bon lloc des del qual veure l’escenari just darrere d’algú que em resultava molt familiar. Després de fregar-me els ulls vaig poder constatar que estava al costat del llegendari Mick Box (Uriah Heep).

smith/kotzen

THE DUST CODA van ser els següents a pujar a l’escenari, amb el seu robust hard rock que ha merescut bastants elogis per part de la premsa especialitzada al Regne Unit (Planet Rock Ràdio, Classic Rock Magazine). Van obrir amb “The Habiti It Fades”, seguit per “Let Em Go”. Diversos temes de “Mojo Skyline” i “The Dust Coda” van completar la mitja hora de concert. Bona banda, encara que tampoc m’omplissin completament.

smith/kotzen

Smith/Kotzen, o el que és el mateix Adrian Smith (guitarra i veu), Richie Kotzen (guitarra i veu), Julia Lage (baix) i Bruno Valverde (bateria) van sortir a escena amb un contundent so – enterbolit inicialment per diversos molestos acoblaments – amb “Taking My Chances”. Tots dos cantants van trigar una mica a escalfar, especialment Richie Kotzen, que les va passar de tots colors a la fase inicial del concert, costant-li horrors arribar a les notes que aconsegueix en les versions d’estudi dels diferents temes. “Better Days” i “Some People” van ser les següents cançons a sonar i van mostrar el que ens anàvem a trobar aquella nit: una sòlida base rítmica i dos grans guitarristes intercanviant solos plens de feeling a temes amb arrels en el blues i hard rock dels 70.

“Glory Road”, un dels millors moments de tot el concert, amb Adrian Smith i Richie Kotzen lluint-se a la guitarra. En aquests primers temes, els molestos acoblaments dels micròfons de Richie Kotzen i Adrian Smith es van repetir amb una certa freqüència, però sense espatllar en excés el resultat final. Afortunadament, el so va millorar poc després i la resta del concert va ser una successió de temes de Smith/Kotzen: una versió estesa de “You Don’t Know Em” (amb grans solos de Adrian Smith i Richie Kotzen al final del tema), “Hate And Love” (fent cantar al públic), “I Wanna Stay”, “’Til Tomorrow”, “Scars”, “Got A Hold On Em” (molt accelerada i contundent, amb un excepcional solo a càrrec de Adrian Smith després del qual van aprofitar per a presentar a la banda), “Rise Again” i, per a acabar, el fenomenal “Running”, presentat per Richie Kotzen com el primer tema que van enregistrar junts.

smith/kotzen

El bis va començar amb el que probablement és el tema més famós de Richie Kotzen, “You Can’t Save ‘Em”. Tot seguit, Adrian Smith va presentar a Nicko McBrain com a convidat especial davant l’eixordadora ovació del públic per a tocar aquest gran clàssic que és “Wasted Years” i, tot seguit, acabar el concert després d’una mica més d’1 hora i 35 minuts amb “Solar Fire”, tema del disc de debut de Smith/Kotzen amb un aire a Pat Travers en la versió d’estudi del qual en Nicko – qui en el seu moment fos part de la banda de Pat Travers – va tocar la bateria.

Comptat i debatut, una estupenda nit de hard rock. Esperem que el projecte Smith/Kotzen tingui continuïtat i aquesta gira no es quedi en una mera anècdota dins de la il·lustre carrera d’Adrian Smith.

Aquí totes les cròniques d’El Rock-Òdrom

Set List del concert
    1. Taking My Chances
    2. Better Days
    3. Some People
    4. Glory Road
    5. You Don’t Know Me
    6. Hate And Love
    7. I Wanna Stay
    8. ‘Til Tomorrow
    9. Scars
    10. Got A Hold On Me
    11. Rise Again
    12. Running

    Bis:

    1. You Can’t Save Me
    2. Wasted Years
    3. Solar Fire

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

Dani GhostOfCain

Dani "GhostOfCain"

Col·laborador a The Sentinel i El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú