Adventus: Morir y Renacer

3 febr., 2021 | Ressenyes

adventus morir y renacer

Adventus: Morir y Renacer // Data de sortida: 15 Gener 2021 // Segell: CD Music

Introducció i context:

Quan el 8 d’octubre de l’any passat els mitjans de comunicació del ram es van fer ressò del naixement d’una nova banda anomenada Adventus conformada pels músics Víctor García, Manuel Ramil, Fernando Mon, Luis Melero i Alberto Ardines, la notícia va sacsejar l’escena.

Sens dubte, aquest ventall de primeres espases del paisatge asturià (i més enllà) que havien format part d’Avalanch, Warcry o Sauze entre d’altres i que havien tocat cançons que tant ens han fet gaudir, presagiava un treball d’on podia sortir quelcom realment interessant.

A Adventus, l’ànima és el gallec Manuel Ramil qui, a més d’instrumentista, és compositor i productor, tasca que sovint exerceix als estudis que va fundar el 2009, Tercera Planta, i a on s’ha enregistrat Morir y Renacer. Ramil és el compositor de les 11 cançons (més una intro) que dónen contingut a l’àlbum.

A més, segons entrevistes publicades prèvies a la sortida del primer senzill, Manuel Ramil havia composat les cançons pensant-les perquè fossin cantades expressament pel Víctor García qui, com tots sabem, degut a problemes físics havia patit grans dificultats a l’hora de cantar en directe els mesos anteriors a la inesperada aturada de Warcry, anunciada el gener de 2020 i consumada mes i mig després. Hi havia doncs expectació per saber en quina mesura l’estat de forma de Víctor García (al menys a l’estudi) seria l’adequat i les tonalitats en què treballaria la seva veu.

A tot això cal sumar-li una poderosa campanya de promoció, amb pre-escoltes per a mitjans escollits, reportatges, entrevistes, fragments de les cançons mostrats a comptagotes, tràilers, i tot un reguitzell de notícies sota l’aixopluc de l’agència de representació Duque Producciones que han permès que Adventus hagi pogut mantenir rellevància mediàtica setmana rere setmana, assolint una visibilitat que no ha hagut de sortir gens barata.

Finalment, el passat 3 de desembre Adventus ens van mostrar el seu primer senzill en forma de video clip, Más fuerte que el dolor (mentre escric aquesta ressenya, ja supera de llarg les 300.000 visualitzacions a YouTube), cançó que vam punxar aleshores al Programa #85 d’El Rock-Òdrom i que va permetre començar a fer-nos una idea més clara de a què sonaria aquesta aventura tot i que encara fos aviat per treure conclusions fermes sobre aquest disc d’Adventus, Morir y Renacer.

Tot escoltant el disc d’Adventus, Morir y Renacer:

Un cop estrenat el disc, posat a la venda, i en distribució via Maldito Records, Duque Producciones em va fer arribar una còpia física de Morir y Renacer la setmana passada i de seguida m’hi vaig posar. L’àlbum ve presentat en un bonic digipak amb disseny de Daniel Alonso i un llibret amb les lletres de les cançons.

Havent escoltat l’àlbum amb atenció nombroses vegades, he de dir ras i curt que aquest LP d’Adventus, Morir y Renacer no m’ha agradat. Els qui em teniu llegit sabeu quant de greu em sap escriure coses així però aquesta és la veritat. El disc em resulta tremendament monòton, és repetitiu i tan tou que s’allunya de l’ampli espectre que engloba la música anomenada Metal.

Deixeu-me que comenci per aquest darrer aspecte que és conseqüència d’una producció que no és que sigui dolenta, és que senzillament està allunyada del so del Rock And Roll. Per què? Doncs perquè el rock requereix, entre d’altres coses, d’una base rítmica on la guitarra ens marca el ritme a partir del rif. Això no hi és a Morir y Renacer. Aquí la guitarra rítmica es limita a exercir de coixí juntament amb els teclats. Està poc definida, poc present, quedant en conseqüència mancada d’empenta en el conjunt de l’àlbum, tret de comptades excepcions com Sin Miedo que, amb tot, no serveixen per canviar aquesta percepció general. El baix de Luis Melero, senzillament, ni hi és ni se l’espera.

La lletra de les cançons és, a grans trets, la mateixa arreu. Ja sigui en primera o tercera persona, totes giren entorn de l’optimisme, l’afany de superació, l’esforç….

Un altre factor, potser el més determinant a l’hora de generar-me aquesta sensació de monotonia, és l’estructura de les cançons. L’estructura estrofa-tornada-solo-tornada es porta fins a l’extrem a Morir y Renacer, esdevenint previsible i repetitiu. Trobo que hi ha cançons amb una temàtica i estructura tan similars que llurs estrofes serien intercanviables.

Malauradament, la cadència de Víctor García cantant, tampoc no es lliura d’aquest diagnòstic. Es mou en un tons mitjos que li són favorables però (hi torno) l’estructura de les cançons i la melodia no li permeten jugar gaire amb la veu i fan que em resulti avorrit sentir-lo.

No tot però m’ha desagradat. Ans al contrari, hi ha una cosa que sí que m’ha agradat molt. Es tracta dels solos i duels de teclat i guitarra entre Manuel Ramil i Fernando Mon. Unes espurnes que no només ens permeten copsar l’habilitat d’aquests músics amb els seus instruments, si no que, sobretot, serveixen per trencar amb el tarannà de l’àlbum, obrint escletxes que permeten il·luminar unes cançons generalment ombrívoles.

En conclusió:

El primer treball d’Adventus, Morir y Renacer, no ha satisfet les meves expectatives. Amb una alineació de luxe, el projecte encapçalat per Manuel Ramil queda tou, lluny d’una producció rockera i amb cançons massa similars entre elles i amb tornades repetides fins a l’extenuació. Té moments molt atractius però que no són capaços de capgirar la meva sensació d’àlbum que se’m fa costarut d’escoltar vàries vegades tot sencer.

Sens dubte, els 5 músics d’Adventus són de fusta de la bona i ho han demostrat extensament al llarg de la seva carrera. Amb Morir y Renacer, la meva sensació és que punxen però tant de bo quan arribi el següent treball d’Adventus em facin enfollir. En són ben capaços.

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i Twitter!

cesar rojas rockodrom

César Rojas

Sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú