ALMAZAROCK 2023 | Puerto de Mazarrón (Múrcia) | Dissabte 25 de Març del 2023

Queia el sol a Puerto de Mazarrón, s’acostava la nit i la lluna presagiava el que estava per venir.

A les 19.30 de la tarda, tal com anunciaven en el seu cartell, s’obrien les portes que donaven accés a la carpa on s’anava a celebrar el festival Almazarock 2023.

Un esdeveniment totalment gratuït creat per l’associació Almazarock, juntament amb l’ajuntament de Puerto de Mazarrón. Un 10 per a totes dues parts. L’única pega, va ser la poca difusió tant per l’organització com per les bandes que participaven al festival Almazarock 2023, però això no era impediment perquè hi hagués un gran ple absolut, ja que des del propi cartell, ja anunciaven que malgrat ser gratuït, hi hauria un aforament que no podrien sobrepassar.

També vaig tenir el plaer de parlar amb algun comerciant prop del recinte i em comentaven que no era l’únic esdeveniment que estava previst, ja que la setmana anterior també hi van haver concerts d’altres estils i justament l’endemà també hi hauria un concert de tribut a Estopa. Fins i tot em confirmaven com, dies enrere, la quantitat de caixa que van fer gràcies a l’assistència de persones a aquests festivals.

I és que fan venir ganes d’assistir, amb tal cartell, tan bona organització i ubicació, tant pel clima, com per les vistes (sobretot del recinte i estructures del festival en ple passeig de la platja). A més, un punt a tenir en compte, és la zona d’aparcament situada a escassos metres del recinte, cosa que molts pocs esdeveniments d’aquest caire solen tenir en compte. Com ja he dit un 10.

Malgrat la poca difusió, res impedia que gent de voltants i de fins i tot fora de les fronteres de la regió de Múrcia, com és el meu cas, ens acostéssim a visitar la ciutat i, com no, assistir a un dels festivals que promet persistir en el temps, ja que fins i tot des de l’organització van anunciar que això només seria el principi i que ja treballen per a tenir un altre festival en ple agost, a més d’altres concerts encara per confirmar en diverses ubicacions de la regió, com per exemple, Llorca o Totana. Restarem amatents a això, segur…

El cartell va ser el primer reclam per a l’assistència gairebé obligatòria: dues bandes locals, WILDSIDE, banda de Cartagena de Glam Metal i S.N.A.K.E. banda murciana de Hard Rock, i com no, el plat fort de la nit, SARATOGA i SOBER.

S’obrien les portes del recinte i, al fons d’aquest, un gran escenari i una pantalla gran que projectava imatges amb el logotip de l’organització de l’esdeveniment, així com un petit reclam per als festivals que des de l’organització estaven preparant. Tampoc podia faltar la barra a la part dreta del recinte, perquè no ens faltés refrigeri més, com no, la taula de so al centre de la pista i, en tots dos laterals, marxandatge oficial tant de Saratoga com de Söber. L’únic però que podríem trobar és que no hi va haver marxadatge de les bandes locals. Segurament, un servidor hagués adquirit algun article de les bandes. En aquests esdeveniments, les bandes emergents sempre han de tenir un petit espai perquè la gent s’hi acosti i pugui adquirir algun petit detall de les bandes que desconeixem. Qui sap si en un futur ens podem arribar penedir de no comprar-los res.

Era l’hora estipulada. Les 20.00 de la tarda i feia aparició la primera banda anunciada, WILDSIDE. Banda de Cartagena de la qual el que més puc destacar és l’actitud a l’escenari. Des de la música i la posada en escena de cadascun dels integrants, ens feien veure que era una banda disposada a demostrar el que venien fer. La banda va estar a l’escenari gairebé una hora, demostrant que el rock a Cartagena és una cosa ben palesa…

Entre banda i banda, la pantalla projectava els diferents esdeveniments que estarien per venir i, com no, la rapidesa de l’organització en enllestir l’escenari per a la següent banda que començaria a la seva hora.

A les 21.00 feien la seva aparició els murcians S.N.A.K.E.. Una banda de la que fins aleshores no havia sabut que Jonny Lorca, guitarrista de Hitten, havia estat a les seves files. La veritat i per a ser sincers, em van impressionar força. Una barreja d’estils fan d’aquesta una banda a tenir en compte: un cantant que ho donava tot a l’escenari, passant per un guitarrista impecable i, com no, la presència del teclat que li donava en alguns moments tocs de Power Metal als seus temes. Tot un descobriment. Tant és així, que el propi cantant va afirmar que havien vingut amics seus des d’Itàlia per a veure’ls en directe. Una banda que donarà molt de què parlar.

Una altre canvi d’escenari i veiem l’aparició del regidor de festes de la localitat qui ens anunciava les coses que estaven per venir en un futur no gaire llunyà i seguidament presentava al primer plat fort de la nit, SARATOGA.

Què dir que no sapiguem ja de la banda madrilenya. Presentaven el seu nou àlbum en directe, a més de seguir amb la gira del XXX aniversari. Un Tete apoteòsic a qui tant li fot si els concerts que fa són en petits o grans festivals, per a 1000 persones o per a 100, no baixa el nivell en cap moment.

Però aquest Almazarock 2023 era un dia molt especial, ja no sols per a la banda, sinó per a tots els seguidors que allí estàvem, perquè es presentava en directe al nou integrant de la banda i que dies enrere ja va havia estat presentat a les xarxes socials, el nou bateria de Saratoga, Arnau Martí, després de la sortida de l’Estepario Siberiano.

Haig de dir que és un bateria increïble, amb una molt bona posada en escena i molta força, molt acord al que Saratoga necessita d’un bateria. Malgrat tenir petites errades i de notar-se que estava més pendent de tocar bé que de gaudir, es notava un bateria amb soltesa que no deixava indiferent. Crec que és el més semblant a Dani Pérez que ens podem trobar. Tot un fitxatge per a la banda.

La banda madrilenya, seria l’única banda que es passaria una mica de temps però no passava res. Els tècnics d’escenari ja havien fet el treball molt abans, i canviant un parell de coses, tornàvem a la càrrega amb la traca final, SÔBER.

Què dir d’ells, recentment han acabat el seu gira Morfoelegia, el qual ens mostraven els nous temes del seu àlbum més recent, ELEGIA, i d’un dels primers discos de la banda, MORFOLOGIA, que sens dubte aquesta nit no van faltar a la seva cita.

Haig de dir que no era la primera vegada que els veia en directe, ja en són unes quantes, però la meva acompanyant sí, era la primera vegada i va quedar impressionada. Anava molt predisposada a gaudir d’una de les bandes que havia descobert recentment i va quedar frapada per la qualitat dels germans Escobedo, del gran Bernardini i com no del bateria, Manuel Reyes, tota una bèstia als tambors. No sé com pot aguantar la bateria en peus! Ella mateixa m’afirmava que li impressionava com podien sonar tan bé i tan igual als discos.

Passades les 02.00 de la nit, ja amb el canvi d’hora les 03.00, s’acabava el concert de Sober, després del qual, apareixia a l’escenari tota l’organització del festival que va estar regalant pues de la banda. La quantitat de pues que llancen al públic és desmesurada. Alguna cosa vam poder aconseguir això sí.

S’acabava la nit a Puerto de Mazarrón, deixant molt bon sabor de boca i esperant amb ànsies aquestes confirmacions de festivals i bandes que estaven per anunciar.

Seguirem atentament les xarxes socials….

La meva més enhorabona a tota l’organització i bandes participants.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Aquí tens totes les cròniques d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!