Contextualització
Si bé el quartet no ha parat de treballar des de l’aparició a finals de 2018 d’”Aeternus” (des de llavors han regravat diverses cançons de la seva discografia a “XXX” (2021) amb motiu de l’aniversari de la seva creació, han deixat testimoni d’aquesta exitosa gira a “22/10/22… La historia continúa”, han celebrat els discos “El clan de la lucha” i “Tierra de lobos” amb la ronda de concerts El Clan de los lobos (2024), i han fet un bon nombre d’actuacions no només per l’Estat espanyol, sinó també per l’Equador, Uruguai, Bolívia, Xilè, Argentina i Mèxic), “En estado puro” és el primer enregistrament amb peces noves en gairebé vuit anys. Un llarg període de temps que ha donat lloc a diverses altes i baixes en les files de l’agrupació, com la sortida del bateria Dani Pérez, l’entrada de Jorge Garrido, aka El Estepario Siberiano, i el posterior ingrés d’Arnau Martí, l’actual instrumentista, que va ocupar la vacant deixada pel conegut creador de contingut.
Però si la realització d’“En estado puro” ha vingut marcada per algun fet, aquest ha estat l’inesperat adeu d’en Jero Ramiro a principis del mes d’octubre de 2025. Com acostuma a ser cada vegada més habitual en aquests casos, la seva partida va comportar un intercanvi de comunicats entre la banda (que afirmava que el guitarrista els havia expressat que volia deixar Saratoga i no participar en el pròxim treball) i el mateix músic (que després de la publicació d’aquest anunci, aclaria que deixava el grup per obligació i de manera forçada, no pas per voluntat pròpia).
Per fer la situació encara més confusa, mentre uns feien saber que començaven a gravar un futur àlbum amb un nou guitarrista (Charlie Parra del Riego, el músic peruà que els acompanyava a les gires per Amèrica Llatina des de 2022 i que es convertia així en membre oficial de la formació), es donava l’estranya circumstància que encara mancaven un parell de dates de la gira “El clan de los lobos” per Espanya amb en Ramiro, fet que implicava que el cofundador de la banda, hagués d’actuar per contracte en un grup que ja li havia buscat un suplent. “Ves-te’n Anton, que el que es queda ja es compon” que diu la dita, i així la fi de la gira a Madrid a principis d’aquest 2026 va significar el comiat d’en Jero en una actuació històrica on va compartir escenari amb en Tete, en Leo, en Niko i l’Arnau.
Malgrat els canvis de components que han sofert la formació des de l’inici de la seva carrera, la nau capitanejada pel baixista Niko del Hierro (l’únic membre que mai ha abandonat el vaixell) no ha naufragat, ans al contrari, Saratoga ha ressorgit amb renovada determinació i sense alterar significativament el seu rumb estilístic. Des de l’entrada de Leo Jiménez i Dani Pérez a finals de la dècada dels anys noranta, les agulles de la brúixola han apuntat sempre en direcció al heavy metal clàssic amb virades al power d’arrels europees que, en aquesta nova etapa, creix i es perfila com “un metall actualitzat, rebel i en estat pur”.
Fitxa tècnica
“En estado Puro” es va enregistrar durant la tardor de l’any passat als New Life Studios, on la tríada formada per Daniel Sabugal, José Garrido i la banda al complert es va encarregar de la producció, mentre que el primer es va ocupar també de la mescla final. Per la seva part, la masterització es va fer als Crossfade Mastering sota el control d’Enrique Soriano.
A principis de febrer d’aquest 2026 va aparèixer el primer avançament, Inteligencia artificial (IA), i un mes abans de la publicació del llarga durada, es va llençar A toda velocidad, el segon single. Tots dos senzills van estar acompanyats dels seus corresponents videoclips.
La imatge que il·lustra la portada, obra de Gustavo Sazes, ens presenta un samurai de semblant diabòlic amb la iguana forjada al seu kabuto i a punt d’executar un kenjutsu. I sí, recorda “lleugerament” la caràtula de “Setjutsu” d’Iron Maiden!
Respecte a la composició dels deu temes que integren l’àlbum, Niko s’ha encarregat de la meitat d’ells (Silencio, Alma perdida, Basta ya de horror, Todo acabó, Te vistes de león), Tete en signa tres (Inteligencia Artificial (IA), Alma de Cristal i Somos Fuego) i Charlie, un parell (A Toda Velocidad, Vientos de libertad).
La durada d’“En estado puro” pot semblar excessivament breu si es compara amb el minutatge que s’ha generalitzat en les produccions en compact disc, ja que no arriba als quaranta minuts de durada, però el quartet ho justifica explicant que ho ha fet per no haver d’ometre cap tema en l’edició en vinil, resultant ambdós suports, juntament amb les descàrregues i les escoltes a través de les plataformes digitals, els formats físics en els quals es pot adquirir l’obra.
Les cançons una a una
El disc arrenca de manera immillorable amb les dues peces que van servir-nos com a tastet previ a la seva sortida. Un parell de temes directes, ràpids i melòdics d’aquells que t’entren a la primera.