SARATOGA En Estado Puro | Sortida: 10 Gener 2026 | Segell: Maldito Records

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Preàmbul

Entomar la ressenya d’“En estado puro”, el nou disc de Saratoga, quan ets seguidor del grup des de fa un grapat d’anys, pot esdevenir una tasca difícil. Sobretot si la banda i algun dels seus discos actuen com un far emocional que et transporta a èpoques passades i moments oblidats cada vegada que els escoltes. Quan passa això -és a dir, quan aquestes cançons cobren un significat i un valor que va més enllà del d’un conjunt de pistes d’àudio enregistrades en un CD, i la formació es guanya automàticament una estima i una lleialtat que perduren en el temps-, l’opinió sobre qualsevol llançament recent corre el risc de ser esbiaixada. Per tant, la sinceritat i l’equilibri entre el seny i la rauxa seran els nostres millors aliats per frasejar aquesta recensió.

Contextualització

Si bé el quartet no ha parat de treballar des de l’aparició a finals de 2018 d’”Aeternus” (des de llavors han regravat diverses cançons de la seva discografia a “XXX” (2021) amb motiu de l’aniversari de la seva creació, han deixat testimoni d’aquesta exitosa gira a “22/10/22… La historia continúa”, han celebrat els discos “El clan de la lucha” i “Tierra de lobos” amb la ronda de concerts El Clan de los lobos (2024), i han fet un bon nombre d’actuacions no només per l’Estat espanyol, sinó també per l’Equador, Uruguai, Bolívia, Xilè, Argentina i Mèxic), “En estado puro” és el primer enregistrament amb peces noves en gairebé vuit anys. Un llarg període de temps que ha donat lloc a diverses altes i baixes en les files de l’agrupació, com la sortida del bateria Dani Pérez, l’entrada de Jorge Garrido, aka El Estepario Siberiano, i el posterior ingrés d’Arnau Martí, l’actual instrumentista, que va ocupar la vacant deixada pel conegut creador de contingut.

Però si la realització d’“En estado puro” ha vingut marcada per algun fet, aquest ha estat l’inesperat adeu d’en Jero Ramiro a principis del mes d’octubre de 2025. Com acostuma a ser cada vegada més habitual en aquests casos, la seva partida va comportar un intercanvi de comunicats entre la banda (que afirmava que el guitarrista els havia expressat que volia deixar Saratoga i no participar en el pròxim treball) i el mateix músic (que després de la publicació d’aquest anunci, aclaria que deixava el grup per obligació i de manera forçada, no pas per voluntat pròpia).

Per fer la situació encara més confusa, mentre uns feien saber que començaven a gravar un futur àlbum amb un nou guitarrista (Charlie Parra del Riego, el músic peruà que els acompanyava a les gires per Amèrica Llatina des de 2022 i que es convertia així en membre oficial de la formació), es donava l’estranya circumstància que encara mancaven un parell de dates de la gira “El clan de los lobos” per Espanya amb en Ramiro, fet que implicava que el cofundador de la banda, hagués d’actuar per contracte en un grup que ja li havia buscat un suplent. “Ves-te’n Anton, que el que es queda ja es compon” que diu la dita, i així la fi de la gira a Madrid a principis d’aquest 2026 va significar el comiat d’en Jero en una actuació històrica on va compartir escenari amb en Tete, en Leo, en Niko i l’Arnau.

Malgrat els canvis de components que han sofert la formació des de l’inici de la seva carrera, la nau capitanejada pel baixista Niko del Hierro (l’únic membre que mai ha abandonat el vaixell) no ha naufragat, ans al contrari, Saratoga ha ressorgit amb renovada determinació i sense alterar significativament el seu rumb estilístic. Des de l’entrada de Leo Jiménez i Dani Pérez a finals de la dècada dels anys noranta, les agulles de la brúixola han apuntat sempre en direcció al heavy metal clàssic amb virades al power d’arrels europees que, en aquesta nova etapa, creix i es perfila com “un metall actualitzat, rebel i en estat pur”.

Fitxa tècnica

“En estado Puro” es va enregistrar durant la tardor de l’any passat als New Life Studios, on la tríada formada per Daniel Sabugal, José Garrido i la banda al complert es va encarregar de la producció, mentre que el primer es va ocupar també de la mescla final. Per la seva part, la masterització es va fer als Crossfade Mastering sota el control d’Enrique Soriano.

A principis de febrer d’aquest 2026 va aparèixer el primer avançament, Inteligencia artificial (IA), i un mes abans de la publicació del llarga durada, es va llençar A toda velocidad, el segon single. Tots dos senzills van estar acompanyats dels seus corresponents videoclips.

La imatge que il·lustra la portada, obra de Gustavo Sazes, ens presenta un samurai de semblant diabòlic amb la iguana forjada al seu kabuto i a punt d’executar un kenjutsu. I sí, recorda “lleugerament” la caràtula de “Setjutsu” d’Iron Maiden!

Respecte a la composició dels deu temes que integren l’àlbum, Niko s’ha encarregat de la meitat d’ells (Silencio, Alma perdida, Basta ya de horror, Todo acabó, Te vistes de león), Tete en signa tres (Inteligencia Artificial (IA), Alma de Cristal i Somos Fuego) i Charlie, un parell (A Toda Velocidad, Vientos de libertad).

La durada d’“En estado puro” pot semblar excessivament breu si es compara amb el minutatge que s’ha generalitzat en les produccions en compact disc, ja que no arriba als quaranta minuts de durada, però el quartet ho justifica explicant que ho ha fet per no haver d’ometre cap tema en l’edició en vinil, resultant ambdós suports, juntament amb les descàrregues i les escoltes a través de les plataformes digitals, els formats físics en els quals es pot adquirir l’obra.

Les cançons una a una

El disc arrenca de manera immillorable amb les dues peces que van servir-nos com a tastet previ a la seva sortida. Un parell de temes directes, ràpids i melòdics d’aquells que t’entren a la primera.

Inteligencia artificial (IA) seria capaç de dinamitar els mals presagis que desperta aquest àmbit de la informàtica amb una estructura on s’alternen diferents nivells d’intensitat i amb l’excelsa bateria d’Arnau Martí en l’explosiva tornada.

A toda velocidad es converteix en la carta de presentació estel·lar de Charlie Parra a través d’un riff vertiginós i una accelerada guitarra rítmica empesa per una incommensurable percussió, mentre Tete Novoa clama amb la seva veu esmolada per recuperar allò que creiem perdut sense gastar la pólvora en salves. La pista fa evident que el músic sud-americà s’ha incorporat amb l’ànim d’aportar i deixar la seva empremta en aquesta nova etapa de Saratoga.

Silencio canta a una amistat trencada a causa de la indiferència i el menyspreu d’una de les parts. Malgrat els aguerrits cors del baixista a la tornada, resulta bastant ensopida i no s’apropa a la intensitat fulgurant dels dos primers títols.

Alma de cristal és la commovedora balada del disc on Tete parla dels patiments als quals s’enfronten uns progenitors quan la seva criatura neix amb alguna afecció permanent i de l’orgull que senten quan a mesura que creix, i malgrat les adversitats, aconsegueix obrir-se camí a la vida. La cançó, tot i seguir fil per randa els cànons previsibles d’una power ballad, és preciosa, amb uns subtils teclats, un emotiu solo de guitarra molt ben empastat i una èpica cantata final amb les veus encreuades de Novoa i Erik Cruz que, juntament amb el guitarrista Yerai López, col·labora en aquest destacat tema del disc.

L’atmosfera fosca, l’agressiu riffage i la infranquejable bateria inicials no aconsegueixen que Vientos de libertad agafi volada de resultes d’uns arranjaments carregosos que no la deixen eixir airosa.

Alma perdida és una intensa peça amb una cadència accelerada i galopant que aborda amb cruesa el trastorn depressiu i la ideació suïcida d’algú que ha esgotat les seves ganes de viure, però a qui el seu instint de supervivència el fa buscar qualsevol bri d’esperança per reenganxar-s’hi.

Basta ya de horror tracta el mal endèmic que ha acompanyat les societats d’ençà que el món és món. Qualsevol acció és poca per refutar, oposar-se i denunciar les guerres, i Saratoga es fan seu aquest compromís a través d’un benintencionat poti-poti ple de veritats que interpel·len a tothom, però que en conjunt punxa i queda en un no res.

Todo acabó alterna perspicaçment una secció pausada i apesarada amb una altra d’irada i furiosa, traçant un clar paral·lelisme amb els estats anímics de perplexitat i ressentiment pels quals passa tothom que ha estat traït per amor.

Te vistes de león és la rara avis del llarga durada. Un tema cantat íntegrament per Nico del Hierro que molta gent ha interpretat com un dard enverinat llençat pel baixista al seu excompany Jero Ramiro. Estem davant d’un tall rabiós, urgent i sense floritures que segurament hauria funcionat molt bé com a bonus track, però que en el context concret d’un treball amb només deu cançons i poc més de trenta minuts de durada, resulta difícil d’encaixar.

Somos fuego abaixa el teló amb una encisadora melodia –que per moments sembla recrear-se en la de Maniac, el clàssic de la música disco de Michael Sembello– i una abassegadora cadència que convergeix amb la puresa d’un amor redemptor que arriba per sorpresa i ho capgira tot.

Conclusió

El resultat final d’“En estado puro” m’ha deixat una lleugera sensació de buidor, fins i tot m’atreviria a dir que de certa decepció. Després de tants anys sense publicar nou disc, n’esperava molt més. No sé dir el què, però em manca quelcom, aquell acord màgic que et deixi marca a la memòria.

Tot i això, ni molt menys estem davant d’un mal disc. Aquesta nova referència és superior al seu predecessor “Aeternus”, gairebé la meitat de les cançons ratllen el notable alt i no seria estrany que alguna s’acabés convertint en una fixa dels seus repertoris, però les altes expectatives dipositades, m’han jugat una mala passada.

Malgrat aquest regust amarg, hi ha una cosa que no hem d’oblidar: mai farem prou per reconèixer a bandes com Saratoga que, tot i les envestides de la vida i el desprestigi endèmic que arrossega el gènere, continuen publicant àlbums i enarborant amb honestedat i orgull la bandera del heavy metal amb una fe i una il·lusió infrangibles que els esperona a desafiar noves fites.

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent ressenyes, cròniques, entrevistes o el que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram, Whatsapp, Tiktok, Instagram i BlueSky