EDENKAISER Armageddon Overlord | Data de sortida: 11 Abril 2024 | Segell: WP & RO Productions
Una ressenya de César Rojas
Introducció i context:
Edenkaiser és, per a mi, un grup de frontera. Una banda que, tot i tenir un peu i mig en el Black Metal, no deixa de banda una base Thrash que acaba definint la proposta musical d’aquests paios.
En uns temps on els estils estan cada vegada més compartimentats (i per extensió també els seguidors), no tenir els dos peus ubicats fermament en un estil determinat és, trobo, una aposta de risc. Edenkaiser pot ser massa o massa poc Black segons els gustos de cadascú. Alhora, per a d’altres, poden tenir la virtut de trobar un punt a mig camí que satisfaci les oïdes dels qui, com jo, estem més curtits en el Thrash però que de mica en mica anem trobant el delit en les sonoritats més extremes.
Nascuts a Barcelona el 2009 (van ser el nostre Grup Català de la Setmana a El Rock-Òdrom nº 180 de desembre del 2022) per aquest cinquè LP (i vuitè treball en el conjunt de la seva carrera, sumant-hi la maqueta, un EP i un split) Edenkaiser s’ha establert a Madrid. Desconec els motius per la mudança ni en quin moment es va produir, però si que he pogut esbrinar que van començar a treballar en aquest Armageddon Overlord gairebé mentre presentaven l’split Edenkaiser VS Demolator (editat el setembre del 2022).
Han incorporat a files a Schizo Von Basstardson com a nou baixista, mantenen a en Morgul a la bateria (qui resideix a Finlandia i es desplaça per assajar, enregistrar i fer concerts), a en Hamramr a les veus d’ençà el 2019, i a en Häwkmoon com a guitarrista des del naixement de la banda.
El disc l’han tret amb el petit segell WP&RO Productions i de la maca portada se n’ha encarregat el reputat José Antonio Vives.
Tot escoltant els disc d’Edenkaiser, Armageddon Overlord.
Les cançons del disc són una fuetada rere una altra, sense descans i sense pietat. Molt directes, les vuit cançons de l’àlbum no arriben a la mitja hora de durada. Us confessaré que a l’hora d’estudiar-me un disc per fer-ne després la ressenya, una durada curta em permet escoltar el treball sencer moltes més vegades i tenir una idea del conjunt més definida.
Com us deia al principi d’aquesta ressenya, l’àlbum d’Edenkaiser navega entre el Thrash més potent de bandes alemanyes com Sodom o els primers Kreator, i el Black Metal del rotllo norantes (aquí no m’atreveixo a esmentar bandes), a més d’altres influències musicals potser no tan nítiides.
De tot el disc, la meva preferida és la tercera, A Hidden Torment, amb uns riffs ben marcats i uns canvis de ritme que m’han sabut atrapar.
Symphony Of Agony és potser en la què hi veig més clarament les dues influències cabdals de la banda, molt representativa del que és Armageddon Overlord.
Esment particular mereix també Blacksteel Legions. Una cançó inclosa al seu primer LP Dominum Ex Mortis del 2015 i sobre la qual han volgut tornar-hi per reblar-li el clau, fent-la una de les més interessants de l’àlbum.
En conclusió:
El cinquè llarga durada dels Edenkaiser, Armageddon Overlord agradarà, sobretot, a aquells que cerquen un Thrash Metal al límit de passar al calaix del que s’ha vingut a denominar “música extrema”. Amb molta fúria, veu absolutament Black i una base rítmica ideal per trencar-se el coll.
Sens dubte, per no quedar-se amb la superficialitat dels senzills (i videoclips de rigor), recomano l’escolta de l’àlbum com un tot que permeti copsar la varietat i interès del conjunt.
César Rojas
El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m'omple i m'ocupa temps. Entre d'altres coses, sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom
La meva col·lecció de discos https://jebimetal-discos.blogspot.com
La meva manera de guanyar-me la vida https://comunica.barcelona
0 Comentaris