En primer lloc vull donar-vos les gràcies per l’entrevista, és un autèntic plaer fer-la, ja que he tingut el gran gust de poder escoltar el vostre disc i a més ha estat una de les sorpreses d’aquest 2023, ja que no coneixia l’existència de la banda i ha estat tot un descobriment.
A les entrevistes sempre tracto que la gent que no us coneix s’interessi una mica sobre qui sou i el que feu, per això sempre ho faig tot cronològicament.

P.- Sou una banda “nova” que porta molt poc temps de vida però, exactament, quin any i com neix Endernity? quin moment penseu que és l’adequat per a formar la banda?

R.- La banda es va formar el 2019, tot i que amb altres integrants. L’únic component original que queda és en Manu. Al principi només era l’impuls de tornar a tocar a una banda després d’un període d’aturada i sense complicar-nos la vida… sense ni tan sols la intenció de fer temes propis i tocar en directe. Després tot es va complicar quan en Manu va mostrar a la banda una mica del material que tenia composat i entre tots el vam animar a anar de debò. A partir d’aquí comencem a treballar en el nostre repertori i van entrar alguns músics nous (després de sortir uns altres, és clar). Volíem fer música amb ànima i que tingués clar el nostre senyal d’identitat.

P.- D’on surt el nom d’Endernity? Què representa per a vosaltres?

R.- És la barreja de les paraules angleses “End” i “Eternity”. La paraula no existeix, és inventada. Significaria el final de l’eternitat, potser.
Per a nosaltres Endernity és un lloc o una constel·lació on celebrem la música amb la gent que se’ns uneix.

P.- Sou un grup que aglutina moltes variants, però m’agradaria saber de quines influències beveu i quin estil creieu que és el que us defineix.

R.- Nosaltres volem celebrar la música i en concret el Metall que és súper ampli. Per això no ens volem limitar a un subestil dins d’ell. El nostre objectiu és crear cançons que transmetin emocions i per això bevem de tots els estils que ens ve de gust i quan ens ve de gust… és cert que acostumem a sonar més Groove, Thrash o metall alternatiu, depèn del tema.
Nosaltres ens definim simplement com una banda de metall modern.

P.- Al nostre país tenim moltes bandes referents que canten en castellà. Per què vosaltres opteu per cantar en anglès?

R.- Per ser nosaltres mateixos i diferents… hahaha. Si ja hi ha bandes referents i que ho fan bé… per què ser com ells quan podem ser nosaltres mateixos? I afegiria encara més… I per què no?… hahaha.

P.- Presenteu tres temes l’any 2020, on ja s’intueix una mica la vostra manera d’entendre la música. En plena pandèmia, com a banda què va suposar per a vosaltres aquell fatídic any? Com el vau afrontar? Vau aturar l’activitat o vau continuar treballant?

R.- La pandèmia va marcar el calendari de tot el món. A nosaltres ens afectava en què estàvem debutant i clar, això va fer les coses més complicades. Quant a l’aturada… no n’hi va haver perquè vam aprofitar el temps tancats per a continuar composant. De fet, alguns dels temes de Flesh and bone… es van composar durant la pandèmia. Ens va colpejar molt perquè no vam poder fer un tour normal i no vam poder acudir en persona a entrevistes i coses d’aquest estil.
D’altra banda la banda va seguir endavant amb la seva agenda.

P.- Arriba 2021 i surt el vostre primer disc. Quan va ser la decisió d’enregistrar el vostre primer àlbum? Abans d’això, havíeu tret qualsevol altre material com una demo, ep o algun material en físic?

R.- El disc es va enregistrar just la setmana que es va declarar l’estat d’alarma.
Estava ja agendat de feia temps, simplement vam tenir la mala sort. Just el dia que enregistrem el baix (i amb això acabava la part instrumental) ens van tancar a casa sense enregistrar les veus. Les veus es van enregistrar diversos mesos després, quan ja se’ns va permetre.
No vam publicar res abans de Disrupted… almenys no pas com Endernity. Cada músic a Endernity ha tingut o té altres projectes on sí han publicat EPs, discos, etc.

P.- Quina va ser acceptació d’aquest primer treball i per què el nom triat “Disrupted Innocence”?

R.- L’acceptació va ser excel·lent basant-nos en les meravelloses ressenyes del disc que vam tenir. A més, la nostra petita “massa” de seguidors va reaccionar molt bé i per això ens segueixen des d’alshores.
Disrupted Innocence va ser el nom triat per la temàtica general del disc que pensàvem que podria significar la pèrdua de la innocència d’algú jove que comença a entendre el món en el qual vivim.

P.- Una mica més tard, surten dos temes com a avançament que s’afegirien al que ha estat el vostre segon treball d’estudi. Són temes que es van quedar fora del vostre primer treball i que vau rescatar o són nova collita?

R.- Són tots absolutament nova collita.

P.- En aquest 2023 neix la vostra segona criatura, anomenada “Flesh and Bone of Humanity”, suposo que hi havia temes nous per mostrar. Per a vosaltres, què canvia respecte al vostre primer treball?

R.- La banda havia canviat de músics i ens preparàvem per a compondre el nostre següent àlbum. Tot temes nous. La gran diferència va ser que Rodri Arias es va involucrar en la composició d’aquest àlbum (ell no va estar composant a Disrupted). La seva aportació ha estat extraordinària en l’ésser un músic de gran nivell.

P.- En els vostres discos sempre teniu lletres amb una gran càrrega social on es tracten diversos temes. Això es veu als títols dels discos i de les cançons i, com no, a les lletres. Per què l’elecció d’aquestes temàtiques?

R.- Ens agrada convidar a reflexionar sobre aquestes temàtiques.
Intentem no opinar, només explicar històries que portin a la reflexió de temes que pensem que són d’interès. La música estableix la base de les emocions i només falta amanir-les amb lletres que enviïn missatges al qui vulgui submergir-se completament en aquesta atmosfera.

P.- Al vostre segon disc no hi ha lloc per a la relaxació. Com aconseguiu mantenir aquest nivell d’exigència arreu del disc?

R.- Sent molt exigents amb nosaltres mateixos…hahaha. És la veritat. Si a nosaltres no ens genera una sèrie d’emocions, el tema no entra al disc i, quant a les composicions, no parem fins que un tema té tot el que pensem que li cal per a ser complet i aportar sorpreses.

P.- Una altra de les coses que més m’impressionen són les portades, com es realitzen. Treballeu amb algú o les idees sorgeixen de vosaltres mateixos? Què ens podeu explicar de cadascuna de les dues portades dels vostres àlbums?

R.- La primera portada la dissenyà un seguidor alemany que havia escoltat una mica de material i ens va fer el regal de la portada. La portada de Flesh and bone… és del Santi, el nostre bateria. En Santi és dissenyador i porta un estudi de disseny i fotografia; Obnubil Studio. El disseny no podia haver caigut en millor mans. Tots vam quedar impressionats amb el resultat.

P.- Ara es porta de nou el vinil. Teniu pensament d’editar-lo en format vinil? Aquesta portada estaria molt ben presentada en aquest format.

R.- La veritat és que sí… quedaria genial en format vinil.
Pensem que la banda està en una fase on ja només vendre CD’s és un repte, i invertir en vinils no és res que ens hàgim plantejat. Esperem que alguna vegada es facin per allò de que la banda és molt coneguda i es  demanden… hahaha.

P.- Ja heu anunciat diverses dates, heu presentat l’àlbum obrint per a Saratoga, però com heu vist a la gent en els vostres concerts? Com va l’acceptació d’aquest nou treball?

R.- La veritat que aquesta és la millor part de tot… tocar en directe i amb el públic de Saratoga és saber que surts a tocar davant de molta gent. Les reaccions, brutals… la gent fidelitza molt amb la banda i vénen sorpresos a saludar-nos i dir-nos que els ha encantat la banda.

P.- Suposo que les dates no s’aturaran, però… Heu tingut contactes per a presentar el vostre projecte fora de les nostres fronteres?

R.- El nostre management està treballant en això precisament.
Hi ha alguna cosa en l’aire i que implicaria creuar l’Atlàntic… hahaha. No et dono més pistes. Podria sortir o no… així que no podem comentar gaire més. De dates n’hi haurà moltes més i per sortir d’Espanya espero que també.

P.- Sou un grup que no s’engloba en un estil en concret i, de vegades, aquí això no és del tot valorat. Hem vist
que tenim bandasses com Angelus Apatrida o Crisix que són referents, però a Espanya malgrat tenir el seu públic, els costa encaixar, no obstant això a l’estranger ho omplen tot.
Com veieu el panorama del rock i metall a Espanya?

R.- Ho has resumit tu molt bé. A banda del que dius, per afegir… creiem que l’escena metal·lera està molt castigada i estigmatitzada ja de per si mateixa. Ja saps, indústria, cultura/societat, però és que a més el pitjor enemic del metall és el metal·ler… Aquest metall-Paco o metal·lero tancat que no admet gens nou que no siguin els clàssics. Mal servei el que ens fan i cap regeneració admet aquest comportament. Degut a això pensem que l’escena es va morint a poc a poc a Espanya.

P.- D’un temps ençà, la compra física s’ha convertit en afició només per als col·leccionistes, i algunes bandes ja només treuen senzills amb videoclips i poc més, deixant de banda el material físic, però vosaltres aneu amb tot. Com veieu aquest tema? sobretot de la venda de discos en físic?

R.- Et direm el que pensem que és la manera correcta de fer-ho i creiem que una banda ha d’anar a per totes. Ara bé, entenem perfectament que moltes no ho facin, perquè la gent no s’imagina la inversió i temps que porta tot això.
I moltes vegades sabem que són uns diners que no retornaran… Seríem feliços només recuperant la inversió… ni tan sols guanyant amb això. Però sabem que el més fàcil (ho diu l’estadística) és que només es quedi en inversió sense retorn. Tot això només pot tenir un final trist… i és que les bandes acaben tirant el forrellat, ja que arriba un punt en el qual ja no és possible invertir més. Donar suport a una banda que t’agradi només requereix anar als seus concerts i comprar-los alguna cosa de marxandatge. Amb això ja es podria fer que la banda continués. Les bandes estem en això per passió… i sabent que perdrem… Perdrem diners, qualitat familiar, parelles… amics… perquè la vida del músic és incompatible amb tot l’anterior.

P.- Sobre el futur de la banda, com ja hem dit, heu presentat ja algunes dates, i encara que esteu presentant aquest nou treball, sabem que el cap no s’atura. Quin és el següent pas de la banda? Quins són els plans futurs a curt mitjà termini?

R.- Doncs precisament estem ja composant per al tercer disc. Mentrestant anem endavant amb la promo del segon i concerts. Això és una prova de que això no s’atura. Per a poder treure un tercer disc, hem de treballar ja en ell, no hi ha descans. Com dèiem abans, pura passió… hahaha.

P.- I finalment les gràcies per l’entrevista, tant a vosaltres com a Duque Producciones, per permetre’ns fer-la i sobretot desitjar-vos tota la sort del món, perquè sabem que de qualitat i ganes no us en manquen.
Si s’ha quedat res a l’olla, és el moment, podeu acomiadar l’entrevista com vulgueu.

R.- Només demanar a la gent que ens escoltin i s’uneixi a la família Endernity… que ens segueixin a les xarxes socials i junts fem aquest projecte més fort!
Moltes gràcies.

Pots llegir aquesta entrevista en castellà a The Sentinel.

Aquí tens totes les entrevistes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!