Abans de res, donar-vos les gràcies per permetre’ns fer aquesta petita entrevista i conèixer una mica tot el referent a la banda. A més de per descomptat parlar del vostre nou treball que s’està gestant a poc a poc al vostre estudi.

1.- En primer lloc i perquè coneguin una mica més d’on surt Lándevir, vau treure per allà l’any 2001 una maqueta amb un nom del grup diferent a l’actual, però que d’alguna manera va establir les bases del que sou avui dia. Expliqueu-nos una mica on es forja aquesta aliança de músics per a fer aquesta banda i l’elecció d’aquest tipus de música.

Hola! Gràcies a vosaltres per l’interès i per aquestes paraules que ens dediqueu.
Lándevir prové del nostre anterior nom, Rívendell. Com bé dius, sota el primer nom publiquem la nostra única maqueta i, com va tenir molta acceptació i va derivar en la possibilitat d’enregistrament d’un disc, decidim que havíem de canviar el nom i registrar-lo. Com que no ens posàvem d’acord de cap manera, al final es va plantejar com sonaria Rivendell a l’inrevés, i d’aquí amb algunes modificacions, va sorgir Lándevir.
Respecte als músics, érem tots amics de la localitat, comencem 3 membres d’un anterior grup i a poc a poc es va anar completant amb gent coneguda. L’elecció del tipus de música és “culpa” de Carlos, un dels fundadors juntament amb mi, que un bon dia va decidir apartar la guitarra per a dedicar-se al violí. Ens va semblar interessant la proposta i… fins avui.

2.- Allà per 2003 surt el vostre primer disc oficial com Lándevir, que ja comptava amb temes molt més produïts i amb millor so, a més vau poder enregistrar de nou alguns temes de la maqueta que van entrar en aquest primer disc. Com va ser aquesta primera experiència de produir un àlbum complet?

Bé, va ser una cosa totalment nova per a tots, i també complicat. No estàvem acostumats a enregistrar per separat, amb claqueta, sense fallades, etc… no va ser fàcil, la veritat. I malgrat que el resultat no va ser dolent, diguem que a nivell tècnic no és el nostre millor disc ha ha ha!
També és veritat que en aquells anys no existia la tecnologia d’ara, i les errades eren molt difícils d’editar. Però bé, va ser molt divertit i gratificant, això sí.

3.- Passem a l’any 2006, surt a la llum el vostre segon disc anomenat “Sueños Celtas”. Seguint el deixant del vostre primer treball que us va obrir una mica el camí per a mostrar-vos com una banda sòlida, amb aire renovat. Teníem ja a bandes com Mägo de Oz, Saurom o Ars Amandi, però allà vau aparèixer vosaltres. Com us sentiu pel fet que anys més tard encara se us reconegui com una de les més influents?

La veritat és que vist amb perspectiva és una cosa molt gran. És un orgull que tanta gent opini que som una de les bandes pioneres en el folk metal i folk rock d’Espanya.
És molt bonic i un honor que tantes bandes, tant nacionals com llatinoamericanes, ens reconeguin com una de les seves influències. Com bé dius, “Sueños Celtas” va ser el disc que ens va fer créixer a Espanya i que ens va obrir la porta de Llatinoamèrica, on gràcies a aquest creixement, van ser editats “Sueños Celtas” i “Leyendas Medievales” alhora.

4.- Ja en 2008 surt el vostre disc, potser més ambiciós, que d’alguna manera va marcar un abans i un després a la banda, ja que després de la gira d’aquest vau anunciar una aturada que va durar 8 anys. Què va suposar per a la banda el vostre disc “Inmortal”?

Efectivament, “Inmortal” va ser la consolidació. Un disc molt treballat, conceptual, amb una història redactada enllaçada amb les lletres dels temes, amb molt millor so, més madur, amb temes folk però també d’un altre estil… amb ell ja comencem a explorar la faceta hard rockera que tant ens agrada. I d’ell han sortit grans clàssics de Lándevir que molta gent ens demana als directes (“Las mil y una noches”, “Alba”, “Esclavos de una ilusión”, “Deuda eterna”…)

5.- Ja en 2016 anuncieu el retorn de la banda amb “Amor Prohibido” una nova versió d’un dels vostres temes més importants, marcant un nou full de ruta amb l’entrada de José Mancheño a la veu. Com sorgeixla idea de tornar a reprendre l’activitat després de 8 anys?

Després de l’aturada el 2010, no triguem molt a tornar a ajuntar-nos per a assajar i compondre.
Eren uns anys difícils en el personal i laboral per a gairebé tots nosaltres, per això ens ho prenem amb calma, sense objectius, simplement gaudir de la música. Comencem a cercar sense presses un nou cantant, perquè el que sí que teníem molt clar és que si hi havia un nou disc havia de ser amb nou cantant. Francisco és un bon cantant però tant ell com la resta estàvem d’acord que necessitàvem anar un pas més enllà. El 2016 trobem un cantant que pensem que podria encaixar amb la idea que portàvem i d’aquí a presentar-lo amb la versió acústica de “Amor
prohibido”. Però la banda ho va reprendre molt abans, encara que amagats al local d’assaig he he he.

6.- Dos anys més tard surt el vostre últim treball fins ara “Desde el silencio”, amb una tornada als escenaris en gran, ja que el traieu sota la companyia Maldito Records, amb temes més hard rockers. Com va ser aquesta sensació de reprendre l’activitat i tornar a enregistrar temes nous després de 8 anys? Quin canvi vau notar respecte a la vostra anterior etapa?

El canvi més important va ser la manera de compondre i produir el disc. Es va fer una pre producció, maquetem tots els temes i d’un en un, donant-li moltes voltes, revisant melodies, fent variacions en aquestes, provant molts arranjaments, buscant el so adequat, etc… diguem-ne que és un disc molt més professional en el sentit que està tot molt més treballat.

7.- Canviant una mica de tema, durant la vostra aturada (i encara ara) continuen apareixent, cada vegada més bandes amb aquest estil més cèltic o folk barrejat amb rock i metall. Bandes com Lèpoka, Celtian, Debler, Celtibeerian, Salduie… Com veieu actualment el panorama a Espanya referent a aquest estil i manera d’entendre la música i les bandes que estan emergint?

El panorama en aquest estil ara mateix està a gran nivell, hi ha moltíssimes bandes amb molta qualitat, originalitat, professionalitat i amb propostes molt originals. Això és molt bo per a tots ja que és un estil musical que s’ha estès i arrossegat a moltíssima gent.

8.- Heu tocat en grans festivals com el Leyendas del Rock, que us queda a un tir de pedra del vostre lloc d’operacions i, a més, heu tocat en tots els escenaris del festival, al càmping, al petit i al gran. Com és això de pertànyer a un festival tan important i compartir escenari amb bandes tan importants?

És increïble, la veritat. És un dels somnis que teníem quan començàvem i que lògicament mai pensàvem que ocorreria, però mira, amb treball i constància s’ha aconseguit, i ens ho hem pres com un regal que cal gaudir mentre duri.

9.- També heu participat al Mester de Juglaria de Saurom amb una cançó, i em consta que vau tenir alguna cosa a veure perquè es forgés tot aquest projecte. Com va sorgir la idea de participar en aquest treball?

Ha ha ha! Tens info de primera mà… bé, realment no és que tinguéssim res a veure amb el Mester de Juglaria. Sí que és veritat que vam ser dels primers en saber la idea que portava Saurom, ja que Narci és molt amic meu (la resta de la banda també, per descomptat!) i em va explicar la idea que tenia per a veure què em semblava. Però també és veritat, que aquesta mateixa idea la va tenir un altre bon amic meu (i teu). Me la va explicar i vam estar intentant dona’ls-hi una sorpresa amb un disc tribut, encara que finalment no va poder ser. Sobre participar a Mester de Juglaria era evident que Lándevir havia de ser-hi.
Segur que som la banda amb la qual Saurom més vegades ha compartit escenari, a part que som amics des de fa moltíssim temps.

10.- Passem ja a parlar una mica del vostre proper disc d’estudi amb el que ja esteu immersos en la producció i enregistrament, a més ho heu anunciat des de fa força temps. Sabem que solen ser processos de molts arranjaments i hores a l’estudi per a donar forma al que voleu. Un servidor, per sort, ja ha pogut escoltar alguna cosa.

Amb el vostre cantant José Mancheño ja assentat dins de la banda, com sona aquest nou disc i que ens hi podem trobar? Té alguna semblança amb els anteriors?

A Lándevir cada disc és un món i una evolució. Amb aquest cinquè disc ocorrerà el mateix. Semblança amb els anteriors lògicament en tindrà, ja que som els mateixos, però en aquesta ocasió serà un disc molt més folk que l’anterior, però alhora, molt diferent del folk dels primers discos. Trobareu un folk més ètnic per dir-ho d’alguna manera, no tan festiu. Crec que sorprendrà a gairebé tothom.

11.- En quant al so, què ens podem trobar? Heu buscat sons nous? Parla’ns una mica de la producció i creació d’aquest disc.

La producció està sent igual que a “Desde el silencio”, més treballada encara. Jose María (guitarra i productor) està passant moltes hores donant-li voltes als temes i al so, jo també estic treballant molt amb ell tant lletres com melodies, arranjaments, estructures, etc… i a més, ens està coproduint el disc Thomas Vikström (Therion) que és un gran compositor, arranjador i cantant. El seu punt de vista ens ha aportat molt per a sortir una mica de la nostra zona de confort. Entre tots estem fent una gran feina que aviat podreu escoltar.

12.- En alguns concerts i avançaments que ens heu mostrat (algun ja es
pot gaudir al vostre canal de YouTube) han aparegut col·laboracions.
Vindran més col·laboracions en el nou disc?

Sí, com bé dius, els dos avançaments han comptat amb col·laboracions internacionals molt importants. Rosalía Sairem (Therion) i Anna Murphy (Cellar Darling, ExEluveitie) a “Leyendas del medievo” i Jeff Scott Soto a “Never stop dreaming”, el nostre primer tema en anglès. Més col·laboracions? No ho sé ni jo, però tot és possible!

13.- Teniu pensat treure cap avançament més abans de la sortida oficial del disc, a banda dels ja mostrats? Es pot avançar res més?

La idea és treure dos avançaments més, però ja molt propers a la sortida del disc. I encara no estan decidits. Així que de moment poc et puc dir en aquest sentit.

14.- Sobre la temàtica, serà un disc conceptual? O seran talls més aviat interpretables per cada persona? I la portada? suposo que tindreu alguna idea sobre ella. Es pot avançar quelcom?

Serà un disc conceptual, sí. Ens agrada la idea d’oferir alguna cosa més a la persona que compra un cd o un vinil, que cada vegada som menys. Sobre la portada tenim una mica la idea, però de moment no hi ha res definitiu.

15.- Sobre els temes que conformen el disc. Heu rescatat algun tema que no va entrar en anteriors treballs? Teniu tancat el tracklist de l’àlbum?

No hem rescatat res. La veritat és que els temes que no entren en un disc sempre els hem oblidat. Si no eren bons per a un disc pensem que tampoc ho seran per al següent. A més, sempre surten temes millors. El tracklist està tancat sí, però no et puc dir res més, ha ha ha!

16.- Remeneu alguna data en concret per a la sortida oficial o encara està per decidir? Que ens podeu explicar?

Dependrà de com evolucioni l’enregistrament. Saps que el nostre temps és molt escàs, no ens dediquem professionalment a això i hem de fer-ho en les estones lliures. La idea és que surti enguany, 2023, i pensem que així serà… excepte catàstrofe!  ha ha ha!

17.- Després de la sortida del disc, quin és el següent pas? Fareu alguna cosa especial? L’anterior treball el vau presentar en la vostra terra i després vau realitzar una gira per tot el territori espanyol. Per aquesta ocasió, ho planegeu igual o teniu una cosa diferent? Què ens podeu avançar? Considereu presentar-lo fora de les nostres fronteres?

En aquesta ocasió la nostra idea és similar a l’anterior disc, no ens tornarem bojos. Preferim fer poques dates però de qualitat. Ja veurem com ho plantegem… sobre això de sortir d’Espanya sí que ens agradaria. S’intentarà.

18.- Aquesta pregunta ja us la vaig fer en persona, però suposo que està bé que els nostres lectors també sàpiguen una mica. Com ja sabeu, s’ha tornat a posar de moda el format vinil i per als col·leccionistes, com un servidor, aquestes coses ens encanten. Teniu pensat a treure’l en aquest format?

Ens agradaria molt, és un tema a plantejar a la discogràfica perquè, a més, el disc es presta a això pel concepte, la història etc…També s’intentarà.

19.- La banda gaudeix d’un directe impecable a l’altura de les grans bandes d’aquest país, però encara queda veure a Lándevir en viu a alguns fans d’Amèrica Llatina, que em consta que en teniu i molts, que no han tingut l’oportunitat de veure-us en directe. Heu pensat en editar material en viu? És una cosa que crec que us queda per fer.

Es va arribar a plantejar per al concert del vintè aniversari, però enregistrar un disc en viu suposa una inversió important, i al final ho vam deixar córrer… potser el 25 aniversari és el moment de fer-ho. Pensat està.

Ja per a anar acabant, donar-vos les gràcies per acceptar fer aquesta entrevista. Els fans com un servidor i com molts altres, estem segurs que el vostre pròxim treball agradarà molt i funcionarà com la banda es mereix i l’espera valdrà la pena. Esperem aviat fer una ressenya del vostre nou disc i presentar-la a El Rock-Òdrom.

Moltes gràcies de nou, xavals. Acomiadeu aquesta entrevista com vulgueu.

Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos difusió, és un treball molt important per a aquest tipus de música que no sol tenir cabuda en els grans mitjans. Una forta abraçada per a vosaltres i per als vostres lectors. Ha estat un plaer.

Una salutació de José F. Amat (JF)

Pots llegir aquesta entrevista en castellà a The Sentinel.

Aquí tens totes les entrevistes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!