Lèpoka: El Baile de los Caídos // Data de sortida: 4 Setembre 2020 // Segell: On Fire Records

Quan l’Eilena va entrar a la taverna Mariposas de la Noche portava un disc a la mà que deixà sobre una taula de fusta prop de l’entrada amb un somriure murri. En mirar al seu voltant es va trobar que la majoria dels que eren aquí dins mancaven de vida i, per si no n’hi hagués prou, tots eren esquelets caminant i cantant per aquí, uns altres es travessaven amb espases i es deixaven caure a terra com si haguessin estat realment abatuts i després es trencaven del riure. L’Eilena va continuar caminant mig sorpresa i fascinada.

-Vaja! -va exlamar en arribar a la barra- Taverner, una gerra de cervesa gran que aquesta nit cal beure per a creure -va dir-

De cua d’ull va veure acostar-se un esquelet que semblava més “especial” que els altres, fins i tot semblava somriure-li però, és clar, aquell pensament li tregué el somriure perquè… com somriu un esquelet?

Embolicada en aquest pensament estava quan la va interrompre aquell “somrient” personatge.
-Hola senyoreta de cabells bruns i ondulats, m’imagino que m’has reconegut a l’instant- li digué.
-Ni idea -va respondre la noia-
-No sabeu qui sóc? esperava més de vós. No hi ha botí que jo no abasti ni mar que em causi paüra. Molts gairebé m’aconsegueixen capturar, mai han pogut. Vols sentir la meva història? aguseu l’oïda -va dir el qui ara semblava important-

Mentre parlava, altres esquelets pujaven a una tarima i començaven a tocar una música molt molona amb violins, flautes, guitarres i una bateria que no se sap d’on va sortir.

-Nosaltres som -prosseguí l’esquelet- Lèpoka, una banda de pirates que ha caigut innombrables vegades en batalla i que convida a tot aquell que veié perdre la seva batalla a beure per a combatre la set.

En un parpelleig, ja estava ballant i cantant amb els altres a la tarima i narrant una història que a l’Eilena li va semblar genial, més encara quan parlaven de les opcions que tenen alguns entre morir i obeir… Tots els esquelets van alçar les cerveses a l’aire i no paraven de corejar tota la lletra. L’Eilena es trobava estupefacta quan el taverner es va acostar i li va atançar un tauló amb lletres cremades, eren les cançons que vindrien la resta de la nit.

-Aquests nois no perden l’oportunitat d’explicar-te els seus viatges, i em sembla que ho fan molt bé, atès que la vida al final no són més de set viatges  -li va dir el taverner-
Aquest que té el semblant de capità i canta és Dani Nogués -explicà-

A Eilena li brillaven els ulls en veure’l amb aquesll entusiasme i ànim sobre la tarima.

-Qui toca la flauta i altres instruments de vent és Zarach Llach. Diuen que quan li va arribar l’hora ho va deixar anar tot i només es va aferrar a la seva flauta. -continuà-

-Qui està sobre el barril de cervesa és Carlos Zaph i és un mestre del baix. I els dos que estan esquena amb esquena amb les guitarres són Dionís Torralba i Pópez Pérez, i al fons a la bateria que no se sap d’on la treu està el mestre Jaume Felip. Són de Castelló de la Plana i vaguen entre mons narrant les seves gestes o les seves derrotes -Va afegir el taverner-

L’Eilena es va deixar portar per la música. Va seguir les lletres de les cançons i pujà a la tarima més d’una vegada, sobretot a “Pandemonium” on s’abraçà amb en Dani i a “Heavyátrico” que li tragué riures i gestos d’aprovació amb el cap mentre escoltava la lletra i mirava amb admiració a Jaume. “Contra viento y marea” li tragué riures i li va fer pensar que qualsevol dia hauria de sortir d’aquell poble enmig del no-res.

La lluna ja es ficava al llit quan acabava el toc i els esquelets van anar desapareixent a poc a poc. Al final en Dani es va tornar a asseure al seu costat i van brindar.

-Bé, noia d’un altre temps, fins que ens tornem a veure -va dir en Dani-

-Ha estat la nit més espectacular en molt de temps. De vegades sento que la meva vida s’enfonsa en les tenebres, però la vostra música m’ha donat esperança en aquests temps foscos i, sense dubtar-ho, és del millor que he escoltat. -va dir l’Eilena-

Quan l’Eilena va sortir de la taverna Mariposas de la Noche travessà la plaça on només hi havia cendres d’una foguera. A la llunyania es veia un drac espectral sobre el qual s’allunyava en Dani. Ella va creuar els bedolls i va entar al seu vell taller amb l’esperança a les mans de tornar a veure a Lèpoka una nit més.

Una ressenya de Daniel Huezo.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a YouTube, Telegram i Twitter!