Megadeth té una cançó que es diu “Take no prisoners” (no feu presoners) del disc Rust in peace. Podem pensar doncs, que si Dave Mustaine hagués estat “lo puto amo” de Metallica quan el van fer fora i els expulsats haguéssin estat Hetfield i Ulrich, aquests no haguéssin sobreviscut.

Metallica no va va fer presoner Mustaine, no… no calia, pobre desgraciat, au vés.

Metallica a partir d’aquí, això si, aprofita l’aportació de Dave per treure limpressionant`Kill’em’all i comença una guerra perquè Mustaine es rebota i es reivindica amb una nova banda, Megadeth.

Metallica contraataca de forma aplastant, i sense Mustaine crea Ride the Lightning i Master of Puppets, potser dos dels treballs més memorables i definitius de la història del metal, i això que Mustaine amb els seus Megadeth treuen a la llum obres mestres com Peace sells… So far, so good, so what o Rust  in peace! Però superar aquell Master era…és… impossible.

La guerra, beneida guerra en aquest cas, tenia en Metallica un clar guanyador i en Megadeth un digne perdedor.
Però passen els anys, i el guanyador s’acomoda, ja ho té tot fet, i el perdedor…el perdedor, resignat, fa la guerra pel seu compte sense sospitar que aquell enfrontament tenia una segona part, una segona part que definiria l’autentic vencedor d’aquesta particular guerra, i sí…el vencedor acabaria sent Megadeth.

Dave ho havia provat tot sense èxit, mai podia haver pensat que seria Metallica qui propiciés la seva victòria final. La brutal devallada en tots sentits de Metallica posa en valor la trajectoria d’uns Megadeth que, amb alts i baixos, arriben al segle XXI sense un compte corrent com el de Metallica, però amb el reconeixement, respecte i “cuernos” a l’aire de tota la comunitat “metalera” en ple.

S’ha d’estar malalt, moribund o mort per deixar-se guanyar aquesta guerra com ha fet Metallica. Per cert, el malalt, el moribund …i el mort ( The Sick, the dying…and the dead) és el títol del nou i excel·lent treball de Megadeth.

Metallica “només” va guanyar el partit dels 80, tenien un davanter que les enxufava totes: Cliff Burton