Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Data de sortida: 25 Abril 2019 // Segell: On Fire Records

…I el 25 d’abril va retrunyir l’Aragó sencer. Aquesta és la data en la qual es va llançar el primer LP dels aragonesos Misanthropy i que ressenyo avui en el meu temps lliure. He escrit retrunyir perquè “Path of ashes” és una bomba de Thrash Metal, perquè et pot tombar del cop que et fota i perquè sona que atrona.

Ens expliquen en el full de premsa adjunt al CD enviat, que es formen en 2013 després de la desaparició de les bandes thrashers saragossanes Arterial Pressure i Mindreaver, amb Juan Diego Esteve (bateria) i Osmar Alí de la Fuente (guitarra) liderant el projecte fins que arribés la consolidació del grup en 2015 amb la incorporació i assentament en el si de la banda de Daniela Venero (veu), Christian Oliva (guitarra) i Diego de la Fuente (bateria). Després del llançament d’un EP de 6 cançons al gener de 2017, per a aquest “Path of ashes” signen amb els valencians On Fire Records, qui els editen el disc aquesta passada primavera.

Per a comentar l’àlbum, començaré per la portada que ha anat a càrrec de Brutal Logos i que m’ha encantat. M’ha evocat a aquest Thrash vuitantero, a aquests vinils profusament punxats i que avui valen una fortuna. Aquestes tonalitats ataronjades, el traç i el concepte en si, presenten perfectament el treball que comença a sonar quan li donem al play.

Després d’una intro en la qual la bruixa de la portada formula el seu encanteri, “Path of ashes” arrenca amb un “Arsonist” que ja ens posa en situació. Aquí tenim un Thrash del més cañero, vorejant estils més extrems però amb sòlid fonament thrashero. El Thrash més punxegut abasta també un ampli ventall que va des de l’estil més zasca! (que se m’entengui) fins a la màxima complexitat tècnica. A “Path of ashes” trobem molt de totes dues coses. Tots els qui componen Misanthropy demostren aquí el domini dels seus respectius instruments i, sens dubte, l’excel·lent feina de la producció dóna com a resultat un so potentíssim que permet apreciar amb gust el magnífic treball que fan cadascun amb el seu instrument. Permeteu-me que ho digui: què bé que sona el baix! He comentat en ressenyes anteriors que em disgusten aquestes produccions saturades i comprimides que de vegades, sota el meu punt de vista, semblen pretendre donar a entendre que només així pot sortir un disc que soni potent. Heus aquí l’exemple amb “Path of ashes” de que força, cos i pantuflades es poden aconseguir també (o millor) amb produccions com aquesta de Misanthropy.

El trio d’or d’aquest disc, per a mi està en “The Fallin” (magnífic videoclip), “Non Perfect Symmetry” i “Father Of Blood”, amb canvis de ritme constants i ple de detalls que s’aprecien més a mesura que es repeteixen les escoltes. La cançó heavy (ehem) és “Lavinia”, a la segona meitat de la qual m’encanta el treball de guitarra solista, encara que hagués preferit que haguessin trobat un final per a tancar-la en lloc d’usar el fos a negre.

Per cert, parlant del treball de guitarra solista, em quedo amb les ganes de saber en quina mesura es reparteixen Osmar i Christian aquestes tasques al llarg de l’àlbum, ja que no he trobat informació sobre aquest tema a cap lloc. De la part final del CD em quedo amb “Shooting Before You Ask”, una fuetada que recull molt del ja exposat en aquesta ressenya i que té tota la pinta de ser una cançó que quedarà fixa en els seus directes.

En fi, tot un descobriment aquests Misanthropy. “Path of ashes” és un disc que té molts números per a sonar a la meva cadena en aquelles ocasions en les quals el meu cos em demani canya en vena i Thrash a tot volum!!

Hem punxat el Path of ashes dels Misanthropy al Programa #23 d’El Rock-Òdrom ràdio.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!