Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Data de sortida: 3 Desembre 2017 // Segell: Rock CD Records

El Principat d’Astúries ha estat i és conegut no sols pels seus verds paisatges o la sidra. Ho és, també, com a terra prolífica en grups de heavy i power. Avalanch o Warcry són sens dubte les més conegudes però són també d’Astúries bandes clàssiques com a Antídoto o Marvel, a més de Darna, Edén, Darksun, Brecha, Vendaval, Nörthwind o Rivendel Lords entre molts altres. L’escena heavy asturiana va merèixer fins i tot la publicació en 2014 d’un completíssim llibre anomenat “Olimpo del metal” escrit per Julia María Martínez Lombó i que repassa en les seves més de 500 pàgines l’origen i evolució del heavy metal a Astúries des de 1980 fins a 2012.

En aquesta ocasió, ressenyo el segon treball dels Monasthyr anomenat “Templo del terror”. Malgrat ser el seu segon treball d’estudi, ells mateixos ens comenten en el llibret del CD que aquest “Templo del terror” podria ser també el seu re-debut, ja que des dels seus inicis en 2008, passant pel seu primer disc de 2012, “Mil noches bajo el sol”, i fins avui, han sofert tants canvis en la seva formació que el nou de Monasthyr és, pràcticament, el nou disc d’una nova banda. De fet, Julio Gayo en les tasques de baixista és l’únic membre que repeteix després de “Mil noches bajo el sol”.

Per a aquest “Templo del terror”, Monasthyr compten entre les seves files amb ex components d’algunes de les bandes asturianes que he esmentat al principi de la ressenya. Es tracta del bateria Imanol Castela, qui va formar part de Rivendel Lords i d’Axel Ruidíaz i Jorge Sanz (tots dos antics membres de Edén) ocupant-se de la guitarra i la veu respectivament. Completa l’actual formació de Monasthyr el guitarra solista Javy González, qui va pertànyer a uns fins ara desconeguts per a mi Scärr els qui, segons he pogut esbrinar, solament van editar una maqueta anomenada “Destinos cruzados” en 2014 i és qui, al seu torn i des del meu punt de vista, fa el treball més destacat (i agraït) en aquesta ocasió.

Certament, els continus canvis de formació en les bandes no solen ser bons companys de viatge. A l’hora de compondre, assajar o tocar en directe, la inestabilitat dificulta la necessària regularitat que tot grup necessita per a assentar-se i créixer. Ara bé, si tal com ells mateixos ens diuen, aquest “Templo del terror” és com el seu redebut, podem prendre’ns l’actual formació de Monasthyr com, pràcticament, una “nova” banda que conserva el nom de la “vella” que va néixer en 2008. En el seu dossier de premsa, ens expliquen que la banda porta ja més de dos anys amb la formació estabilitzada, la qual cosa els ha permès treballar més adequadament i donar forma a aquest EP de 6 cançons que va arribar a les meves mans fa un parell de setmanes.

I bé? Tenint en compte que la banda ja porta temps estable, que provenen d’una terra asturiana les bandes de la qual gairebé sempre m’han cridat positivament l’atenció, que els seus membres tenen experiència en això i que tres dels seus components van formar part de dos grups que per al meu gust van treure discos notables… “Templo del terror” no m’ha arribat a convèncer com esperava. Els motius? Bàsicament dos:

El primer són les melodies vocals. No és que el timbre de veu de Jorge Sanz no m’agradi, no és el cas. De fet, es mou en tons mitjans atractius i se li percep còmode rere el micro, però em resulta el seu treball poc ric i variat. Un pelet monòton i repetitiu. És com (i que em disculpin) si cantés la mateixa cançó al llarg de tot el EP. Tinc la impressió que si hagués jugat una mica més amb la seva veu, arriscant més en els tons, el treball en el seu conjunt hagués guanyat bastants enters.

El segon, potser conseqüència del primer o viceversa, és pel fet que melòdicament les cançons m’han semblat, a grans trets, massa semblants les unes a les altres. Òbviament, hi ha 6 cançons i les 6 són diferents però, en general, m’han resultat poc “atrapadores”. No és una qüestió d’estil, per descomptat, l’estil marca un patró, Monasthyr segueixen el seu i bé que està, encara que… Al llarg de tot el CD, els solos de Javy González donen un punt interessant a les cançons però, lamentablement, des del meu particular punt de vista, no arriben a compensar la certa monotonia que he sentit després de les repetides escoltes del EP.

Per a mi, els punts forts de “Templo del terror” estan en la cançó que obre el treball, “Seis infiernos”, la que el tanca, “Desafío” i, sobretot, en “Ángel vengador”. Aquesta, a més de ser la més llarga del CD, és la que m’ha semblat més atractiva de totes. És, probablement, la més variada, amb més melodies i en la qual el canti de Jorge m’ha semblat més interessant.

En conclusió: “Templo del terror”, el redebut de Monasthyr, m’ha semblat un treball correcte però res més. Crec que hi ha possibilitats de treure més petroli a l’actual formació del grup que la que ens han mostrat en aquest treball. Principalment, haver jugat i arriscat més amb les melodies vocals crec que hauria fet més atractiu el resultat final però, com sempre dic en aquests casos, això no és més que l’opinió de qui això escriu. Els animo que segueixin en l’obstinació, mantinguin l’estabilitat reeixida i ens regalin en no gaire temps un nou treball en el qual es reflecteixi millor el potencial que sens dubte tenen.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!