Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Data de sortida: 23 Octubre 2016 // Segell: Iberia Metálica

Imagineu per un moment: És diumenge en una petita vila qualsevol. A les 12 toca missa i els devots del poble es dirigeixen disciplinadament a l’església del poble. Per als seus habitants això no tindria res d’especial si no fos perquè els murmuris dels cercles de persones, a l’escalinata que porta a l’interior del temple, mostren signes de preocupació.

El vell rector va morir en estranyes circumstàncies i predicarà un nou pare, al qual ningú ha vist ni ha sentit nomenar mai abans. Desconeixen el seu nom, la parròquia de la qual procedeix ni l’aspecte que té.

Ángel, a l’antic rector, agradava molt als habituals de l’església, perquè era “com Déu mana”, sense excentricitats modernes ni pèls llargs com el “capellà roquer aquell que tenen en un poble de València”. Els devots només esperen que el nou rector, si no pot ser tan mesurat com ho va ser Ángel, almenys no sigui un excèntric i respecti les tradicions i la moral del poble.

Toquen campanes. Entren tots a la Casa del Senyor i, mentre ocupen el seu lloc en els bancs, les pesades portes de l’església es tanquen de sobte fent tremolar tot el temple i els cossos dels allí presents. De sobte, foscor total. Silenci. Temor.

Trenquen el silenci trons de tempesta mentre unes tenebroses veus canten “Igne Metali” i des de les catacumbes puja fins a l’altar el Predicador, tal qual com en la portada (magníifca) que il·lustra aquest “Grave Metallum”, cantant el primer salm de la missa d’avui: Los que traen la tormenta.

Vaig sentir parlar de Predicador per primera vegada en el recopilatori que va treure el segell Iberia Metálica titulat “Volumen 1” on aquest grup participava amb dos temes que han estat inclosos de nou, com a temes extra, en aquest disc encara que (diria) lleugerament retocats i amb alguns canvis en la formació respecte a la que va gravar els temes que apareixen en el recopilatori.

“Grave Metallum” és un disc dels que s’escolten de grat. Breu (perquè incloent-hi els 3 extres a penes arriba als tres quarts d’hora), de lletres agraïdes pel que a tornades es refereix i que, sens dubte, donaran molt joc en els directes.

Musicalment trobem riffs heavies per tots els costats, sense concessions, ben gravats, potents i… som-hi! Si hi ha quelcom que des del meu punt de vista és molt positiu i aquest disc aconsegueix, és que les cançons que el componen es queden fàcilment al cap d’un. No té solos de guitarra espectaculars (d’aquests que em posen els pèls com punxes), els que hi ha són més aviat breus, però es gaudeixen amb molt de grat. Al meu entendre, la veu està molt ben tractada, és clara i potent però m’hauria agradat tenir la impressió que Jaime García arriscava una mica més; m’explico: No és un cantant d’aguts i fa bé de moure’s en tessitures mitjanes en les quals pot treure millor partit al seu instrument però m’hauria encantat “sentir” en algun moment, encara que puntual, que arriscava acabant algun to cap amunt al final d’algunes estrofes, encara a risc de punxar (si és que això arribés a succeir). Crec que això li hauria donat un punt molt positiu al disc en el seu conjunt.

Em quedo sens dubte amb les dues últimes cançons del disc, “Deja al lobo caer” (de la qual fan una versió en anglès en l’últim track del CD) i “Predicador”, que és la que dóna nom al grup. Els 2 temes extra que, com esmentava abans ja van aparèixer en el split d’Iberia Metálica, són també d’allò més interessant del CD i crec un gran encert haver-los inclòs en el disc. El segon d’ells, “Inmortal”, té un inici que amb un somriure em recorda inevitablement al plàstic que tancava el mític “Kings of Metal” dels Manowar. Quan escolteu el disc sabreu el per què.

En definitiva, he gaudit molt les escoltes aquest “Grave Metallum”, no quedarà oblidat a la prestatgeria juntament amb els altres i continuarà sent escoltat en el futur. Tenint en compte l’art del llibret i la teatralitat que, intueixo, han de donar als seus espectacles en directe, tinc ganes que es donin una volta per Barcelona i assistir a una bona homilia del Predicador, segur que val la pena!

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!