SATAN Earth Infernal // Data de sortida: 1 Abril 2022 // Segell: Metal Blade Records

Hi ha pocs grups amb un estil i un so tan peculiar com el dels Satan. Et poden agradar més o menys però ningú pot dubtar que són una banda molt especial i innovadora des dels seus inicis.

Avançada al seu temps i sempre emmarcada a la NWOBHM de la dècada dels 80, han sofert nombrosos canvis de formació i fins i tot de nom però a dia d’avui els tenim més vius que mai.

Satan al 2022 ens han regalat el seu àlbum Earth Infernal (Metal Blade Records) un disc excel·lent en molts aspectes que fan d’ell una obra diferencial en el que està sent la globalització musical del segle XXI.

Si el so i l’estil dels Satan en el passat havia sigut de d’avantguarda i avançat a la seva època. Els Satan d'”Earth Infernal”, pel que fa a l’estil podríem dir que conserva el mateix que als seus inicis però, en referencia al so, han tornat de cop al segle passat.

Ni mega distorsions ni pastilles actives ni digitalització instrumental, almenys a simple vista. És com si haguessin volgut fer un àlbum vintage, amb molta amplificació de bombetes i molt poc xip, i sense cap dubte ho han aconseguit.

El resultat és un disc cru, amb el so a mig coure i amb una nitidesa inusual per un disc de metall.

Darrere dels instruments hi ha silenci i això no s’escolta molt sovint, estem acostumats a la mega saturació, ja com molt predeterminada, on tot queda molt empastat.

“Earth Infernal” és un disc valent i amb grans dosis de realitat per un producció del segle XXI.

Steve Ramsey i Russ Tippins a les guitarres, fan unes harmonies que no són les habituals en aquest estil, combinant a la perfecció i donant una lliçó magistral durant tot el disc.

Sean Taylor a la bateria i Graeme English al baix, tota una secció rítmica al més pur estil de la vella escola.

La hipnòtica veu de Brian Ross, així com uns cors i melodies vocals inspirats en els 70/80, són la cirereta d’aquest pastís musical que Satan ens a proposat en aquest “Earth Infernal”.

Personalment el disc m’ha agradat bastant, sobretot per la seva creativitat i cruesa sense miraments i per la seva generositat melòdica i “riffera”.

Molt recomanable també el seu videoclip del tema “Burning Portait” on es crea a la perfecció el clímax hipnòtic que acompanya la seva música.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Aqui totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!