Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Data de sortida: 11 Novembre 2016 // Segell: Autoeditat

Em va arribar fa unes setmanes un CD promo del segon disc dels barcelonins Soul Dealer, dels qui havia sentit parlar però no havia escoltat res fins al moment. Quan escoltes el disc d’un grup que ja coneixes, inevitablement, t’acompanyen determinades expectatives o prejudicis en el moment d’introduir el CD en el reproductor i, és a partir d’aquest coneixement passat, quan fas una valoració del que en aquest instant estàs escoltant, sempre més o menys condicionat per l’experiència prèvia en relació a aquest grup.

No obstant això, una de les experiències més agradables que tenim tipus com el que això escriu és la de continuar descobrint grups, estils i sonoritats que ens sorprenguin i ens captivin tot i que milers de discos hagin passat ja per les nostres orelles. Certament, amb el temps, és cada vegada més difícil que això succeeixi però tots els anys cau alguna sorpresa d’aquestes que et deixen gratament estupefacte.

Ha estat aquest el cas amb “Holy In Your Head”? Haig de dir que no. Per què, és potser un mal disc? En absolut! Tot el contrari, és un disc que em fa l’efecte d’estar magníficament treballat, amb cançons variades i amb un interessant grau de complexitat que les allunya del típic entradeta – tornada – solo – tornada però sense arribar (ni pretendre) a ser un disc del que es ve a dir Progressiu.

Aquest “Holy In Your Head” és un pur disc de heavy metal amb molts detalls i influències d’altres estils com ara el thrash o el rock més clàssic. Per citar a algun grup que m’ha vingut al cap mentre escoltava el disc, “he vist” des de Aerosmith (en el quart tema, “Black Devil Angler”) a Maiden, des de Helloween (en “F.I.R.” i el mig temps “Wake Up”) o fins a Grim Reaper o Kreator.

Em quedo, sens dubte, amb la cançó que tanca el disc “Whishes From My Death Bed”. Per què? No sé si és “la millor del disc”, qui sóc jo per a dir-li a ningú quines cançons són bones o dolentes d’un disc?, jo sóc més de “m’agrada i m’enganxa” i, per descomptat, no hi ha hagut cap cançó del CD que no m’hagi agradat però sí que l’última m’ha cridat molt més l’atenció i és aquí on, al cap i a la fi, vinc a explicar allò al que em referia a l’inici d’aquesta ressenya.

Resulta cada vegada més difícil distingir-se musicalment com a grup d’allò que ja fan moltes altres bandes a tot el món i és aquí, per aquest motiu (no per qualsevol altre) que potser a aquest “Holy In Your Head” li costarà no passar desapercebut entre les centenars de noves referències que s’editen a Europa cada mes. Tant de bo m’equivoqui i aquest segon disc dels catalans els doni una bona empenta en popularitat, bolos i gires. La qualitat sens dubte la tenen.

Riffs tremendament cuidats i plens de detall amb els seus corresponents solos, una magnífica veu i un baix la presència del qual… es nota! Quant trobo a faltar aquests sons en tants i tants CDs de so excessivament saturat.

En fi, un disc molt interessant, que mereix i requereix de diverses escoltes per a poder apreciar amb major claredat la gran qualitat de les cançons que en el seu conjunt el componen però que (i sento dir-ho) crec que tindrà difícil destacar-se de la resta de novetats d’aquest 2016 que ja va acabant.

Tant de bo m’equivoqui i Soul Dealer obtinguin el reconeixement que des del meu punt de vista mereixen.

Pots llegir ja la nostra ressenya del següent disc dels Soul Dealer, Aliennation.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!