STATUS QUO + LAURENCE JONES | Dissabte 12 Març 2022 | Sala G Live (Guildford, Anglaterra)

11 maig, 2022 | Cròniques

status quo

Status Quo + Laurence Jones Sala G Live. Guildford, Anglaterra. Dissabte 12 de Març de 2022

Crònica publicada originalment en castellà a The Sentinel

Els Status Quo segueixen vius… i amb força!

Molts érem els que dubtàvem de la viabilitat de Status Quo després de la retirada de l’activitat en directe i posterior defunció a la fi de 2016 de Rick Parfitt, robust pilar rítmic de la banda i companyona de Francis Rossi des dels llunyans 60. Per a sorpresa de molts (entre els quals m’incloc), la banda va decidir continuar amb Richie Malone com a substitut de Parfitt i en 2019 van editar “Backbone”, un bon disc que demostrava que la banda continuava tenint coses a dir (i cantar). La banda va tornar al seu hàbitat natural, la carretera, però al poc es va veure forçada a parar en sec a causa de la pandèmia del coronavirus.

En músics amb una trajectòria tan llarga (Francis Rossi va néixer en 1949 i Andy Bown en 1946) això hauria pogut suposar el punt final a la seva activitat, però a l’abril de 2021 la banda va anunciar una gira britànica al febrer/març de 2022 amb parada al G Live de Guildford, un modern recinte amb capacitat per a uns 1.700 espectadors a la meva ciutat. Malgrat la incertesa deguda a la pandèmia i els meus dubtes associats a l’absència de Rick Parfitt, vaig comprar entrades quan van sortir a la venda i en qüestió de dies la banda va penjar el cartell de “No hi ha bitllets”.

Gairebé 11 mesos després d’haver comprat les entrades, després de diverses ones de la pandèmia amb les seves corresponents penúries i restriccions, passar la malaltia (afortunadament sense majors contratemps) i pensar en múltiples ocasions si el concert tindria lloc, va arribar el dia de tornar a veure en directe a la banda que em va enganxar al rock fa gairebé 40 anys. Pagaria la pena?

Abans de poder comprovar-ho, l’encarregat d’escalfar l’ambient va ser LAURENCE JONES, prometedor guitarrista de blues rock britànic. Sempre que puc intento no perdre’m als teloners i aquest dia no va ser una excepció. Gràcies a això vaig descobrir a un sensacional guitarrista acompanyat per una gran banda (baix, bateria i òrgan Hammond) que va aprofitar els 30 minuts dels quals va disposar a la perfecció, tocant diversos temes propis (em va agradar especialment “Foolin’ Em”) i una fenomenal versió de “Purple Haze” de Jimi Hendrix. Un jove talent al qual seguir molt de prop.

 

status quo

Després d’una curta espera i amb el recinte ple fins a la bandera, Status Quo van sortir a escena amb puntualitat britànica a les 21.00 h. (és un tòpic, però dona gust que els concerts comencin a l’hora anunciada) enmig d’una eixordadora ovació. Hi havia ganes de rock and roll i amb “Caroline” tots estàvem movent-nos i cantant. Resultava gratificant veure a diverses generacions entre el públic, des de criatures en edat escolar a gent que segurament veia a la banda per primera vegada a principis dels 70, passant per quarantons com un servidor, gaudint de la contagiosa energia que desprèn la música de la banda. El so, sensacional tota la nit, va ser molt contundent, guitarrer i clar alhora, podent-se distingir tots els instruments a la perfecció.

“Rain”, cantada amb solvència pel baixista John “Rhino” Edwards, i “Little Lady”, en la qual Richie Malone va reemplaçar de manera brillant la tasca de Rick Parfitt, van ser els següents temes a sonar, abans de donar peu al fet que Francis Rossi ens saludés, fes broma sobre les conseqüències de l’aturada forçosa des de finals de 2019 i el fet que anaven a tocar temes nous, abans d’introduir “Softer Ride” tremend tema d’aquest discasso que és “Hello”. Després d’això, tornada a temps més recents amb “Beginning Of The End”, abans de tocar “Hold You Back”, joia editada en 1977 que va posar a tothom en peus.

Els dos bons temes nous que van tocar seguits (“Backing Off” i “Get Out Of My Head”) no van tallar el ritme del concert, però per si algú començava a avorrir-se, un medley de temes clàssics (“What You’re Proposing” / ”Down The Dustpipe” / ”Wild Side Of Life” / ”Railroad” / ”Again And Again”) seguit per “Mystery Song”, novament cantada de manera estupenda per Richie Malone, va aconseguir que ningú parés quiet. “The Oriental”, amb espai per al lluïment del bateria Leon Cavi, va anar un record a “Heavy Traffic” aquest estupend disc que van editar en 2002 i va donar pas a altres dos temes nous (“Cut Em Some Slack” i “Liberty Lane”), amb Andy Bown a la tercera guitarra, tasca que va alternar durant tot el concert amb la seva habitual participació als teclats.

La recta final del concert va donar principi amb “In the Army Now” i va seguir amb quatre temes antològics que no poden faltar en els concerts de la banda: “Roll Over Lay Down”, “Down Down”, “Whatever You Want” (cantada per Andy Bown) i “Rockin” All Over The World”, aquest tema de John Fogerty que Status Quo fessin seu en 1977. Suposo que hi haurà gent que critiqui que tanquin el concert gairebé sempre amb aquests temes, però als assistents al concert no ens va importar gens ni mica.

El bis va ser breu, però impactant: “Paper Plane” tema originalment inclòs a “Piledriver”, el seu primer gran disc editat el 1972. Contundent tancament després de gairebé 1 hora i 40 minuts de rock and roll intemporal.

Tenia els meus dubtes sobre l’existència de Status Quo sense Rick Parfitt, però després de veure’ls en directe van quedar totalment dissipats. Va valdre la pena? Parafrasejant a la banda: “And I like it, I like it, I li-li-like it!”

Aquí totes les cròniques d’El Rock-Òdrom

Set List del concert
    1. Caroline
    2. Rain
    3. Little Lady
    4. Softer Ride
    5. Beginning Of The End
    6. Hold You Back
    7. Backing Off
    8. Get Out of My Head
    9. What You’re Proposing / Down The Dustpipe / Wild Side Of Life / Railroad / Again And Again
    10. Mystery Song
    11. The Oriental
    12. Cut Me Some Slack
    13. Liberty Lane
    14. In The Army Now
    15. Roll Over Lay Down
    16. Down Down
    17. Whatever You Want
    18. Rockin’ All Over the World

    Bis:

    1. Paper Plane

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

Dani GhostOfCain

Dani "GhostOfCain"

Col·laborador a The Sentinel i El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú