Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Data de sortida: 16 Febrer 2019 // Segell: On Fire Records

No fa ni un mes de la sortida del nou treball de Sylvania i ja tenim la ressenya en marxa. Després de dos LPs anteriors, un EP i una maqueta homònima de presentació de fa més de deu anys, ens envien per al sue anàlisi el seu tercer disc sortit del forn el passat 16 de febrer.

El grup valencià (m’ho sembla a mi o l’escena valenciana està més forta que mai?) ens ofereix en “Testigos de las estrellas” un disc ben equilibrat entre el Power Metal i el Simfònic, amb molta melodia, excel·lents veus, alguns solos magnífics i presència constant d’orquestracions que, sabent ocupar el seu espai en la mescla, queden en un lloc secundari que els permet exercir adequadament la seva tasca de suport, cobrant protagonisme en la seva justa mesura.

Aquesta vegada sí (i com gairebé sempre), Enrique Mompó i Fernando Asensi han tornat a fer un excel·lent treball en els Fireworks Estudis. Abans d’entrar de ple en el contingut del disc, cal destacar també el llarg reguitzell de col·laboracions que participen en les deu cançons que conformen el llarg. Són moltes, i cadascuna d’elles contribueix amb el seu bon fer a enriquir el conjunt. De vegades amb petits detalls i unes altres amb una presència molt més determinant en la cançó resultant.

“Testigoss de las estrellas” és un tot, una història narrativa, la qual cosa ve a conèixer-se (sovint) com a disc conceptual. Haig de dir que la història narrada en el llibret em sembla el menys interessant d’aquest treball. No pel concepte en si (viatges en el temps, lluita entre el bé i el mal, amor matern filial) sinó perquè, al meu parer, el conte és fluixet, fluixet; un mer fil conductor entre cançons que, sigui dit, són prou bones com per a sostenir-se soles sense necessitat de res més.

Les cançons en si entren amb facilitat. Encara que són profuses en detalls (un gutural per aquí, un violí per allà, una flauta per allí) són, com deia al principi, molt melòdiques, tararejables, amb un punt èpic i, per dir-ho al bot, aptes per a tots els públics i/o aquells qui s’estiguin iniciant en això del heavy i no estiguin encara adaptats a sonoritats excessivament dures o crues.

Més enllà del nivell de duresa al qual un tingui acostumada l’oïda, l’important és com casa el conjunt, aconseguint o no bones cançons, i “Testigos de las estrellas” les té.

L’Alberto Tramoyeres, encarregat de les guitarres i orquestracions a més de ser el compositor principal, al costat de l’Alfonso Arróniz (veu), l’Álvaro Chillarón (baix) i el Sergio Pinar, ens ofereixen aquí un conjunt de bones cançons entre les quals destaco “El reino de los sueños”, “Sangre, sudor y lágrimas”, “Testigos de las estrellas” (la més “rhapsodyana” de totes) i la que tanca el disc, “Por nuestra libertad”. Un disc que m’ha semblat notable, amb excel·lent so i grans moments. Val la pena!

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!