Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel
Data de sortida: 19 Octubre 2018 // Segell: The Fish Factory
De quantes maneres pot preparar-se un arròs? Pràcticament infinites. No sols existeixen multitud de receptes diferents sinó que, a més, cadascuna d’elles tindrà el toc únic de qui el cuina. A partir d’aquí, els comensals degustarem el contingut dels plats i, fins i tot agradant-nos més els uns o els altres, la digestió de l’arròs és alguna cosa a tenir molt en compte.
Depenent del tipus d’arròs, la cocció i els condiments, pot esdevenir un plat molt lleuger o realment pesat. Quant a gustos, hi ha apostes segures com l’arròs a la cubana, que agrada a gairebé tothom i és poc exigent a la cuina. A partir d’aquí, el cuiner pot experimentar i complicar-se la vida tant com desitgi, amb resultats de vegades molt aplaudits i de vegades rebutjats per disgust o incomprensió. Els comensals (nosaltres), de vegades hem de tenir paciència i acostumar al paladar a nous sabors o a combinacions que ens resultin estranyes al principi. Segur que a tots us ha passat alguna vegada.
Ara imagineu que substituïm l’arròs per la música. O, per a ser més precisos, pel rock dur, el heavy metal o com li vulguem dir. Hi ha apostes més “guanyadores”, normalment no excessivament complexes, amb cançons que pots escodrinyar sense excessiva dificultat i que, de seguida, abraces o rebutges. Em solen agradar aquests menús. Sobretot si em ve de gust taral·larejar o si comparteixo cervesa amb els amics. Altres vegades, com la que és objecte d’aquesta ressenya, ràpidament m’adono que aquesta música requerirà una especial atenció per part meva si vull comprendre-la i analitzar-la com cal. Reconec que, de vegades, adonar-me d’això em dóna certa mandra perquè no sé si aquesta escolta atenta em reportarà la desitjada satisfacció emocional que espero cada vegada que dono al play per primera vegada.
Compartiré amb vosaltres les meves sensacions després de nombroses i atentes escoltes d’aquest “Illusions Of A Broken Mind”. Timeless són de Rubí, localitat pròxima a la meva Barcelona, i aquest CD que avui ressenyo és el seu primer LP després d’un EP anterior que van treure a l’octubre de 2017, titulat “Vol. 0” i que conté, entre altres, dues cançons que també estan presents en aquest disc, editat just un any després a través de The Fish Factory, que són “American Psycho” i “Believers Into The Silence Of The Moon”.
La banda la formen Andrés Velarde i Javier León (guitarres), Óscar Ortega (baix), Jordi Jáimez (bateria) i Héctor Llauradó (veu), al seu torn ex cantant de Delaware, Hypnoside i Prisma. Són veus convidades Javi Gianno (Cyan Bloodbane), Elisa C. Martín (Hamka, Dreamaker, Dark Moor), Sergio Bermúdez (Lyra Mortem) i Alberto Román (Amadeüs) posa un solo de guitarra en “Swimming To My Heaven”.
Les meves sensacions han estat altament positives. “Illusions Of A Broken Mind” guanya amb cada reproducció del CD íntegrament, demanant (això sí) atenció i temps per a ser degustat. Fer referència a Dream Theater, Symphony X o Queensryche es fa inevitable per a poder-vos traslladar alguns traços de les influències més presents en Timeless, encara que els catalans són més foscos, tant en l’ambientació general del disc com en el tractament de les veus que inclouen, fins i tot, algun gutural.
Les cançons, com no podria ser d’una altra manera en un disc d’aquestes característiques, són tècniques i elaborades, quedant en el top tres d’un servidor la que obre el disc després de la introducció, “Sacred Names”, “Point Of No Return”, que és en la qual participa Elisa C. Martín i la que tanca l’LP, “Swimming To My Heaven”, que és potser la que us recordarà més a Dream Theater de tot el disc.
Estic convençut que aquest disc agradarà als qui gaudeixen del metall tècnic que no oblida la melodia i que busquen un punt rude que va més enllà dels estàndards que més habitualment trobem en el metall progressiu. Timeless són ja per a mi un notable descobriment i penso seguir la seva trajectòria amb atenció.
Hem punxat aquest disc dels Timeless al programa #6 d’El Rock-Òdrom ràdio.
Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!
César Rojas
Director d'El Rock-Òdrom
El Heavy Metal va entrar a la meva vida d'adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m'omple i m'ocupa temps. Entre d'altres coses, sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom
La meva col·lecció de discos https://jebimetal-discos.blogspot.com
La meva manera de guanyar-me la vida https://comunica.barcelona




0 Comentaris