TRUST L’Escale (Saint-Cyr-sur-Loire) Diumenge 27 Novembre 2022

14 des., 2022 | Cròniques

trust

TRUST | L’Escale, Saint-Cyr-sur-Loire (França) | Diumenge 27 Novembre 2022

Crònica publicada originalment en castellà a The Sentinel.

A França, Trust és un grup llegendari. Perquè us en feu una idea, és una mica com el Barón Rojo francès. Una carrera de 45 anys, una aura que ha traspassat fronteres (a principis dels ‘80 la banda va triomfar al Reading Festival d’Anglaterra i al Rockpalast d’Alemanya) i un himne del rock atemporal amb la cançó “Antisocial” (versionada pels americans Anthrax i fins i tot els orensans Los Suaves al disc “San Francisco Express, editat el 1997).

Durant la seva carrera, Trust ha experimentat molts canvis de formació (fins i tot Nicko McBrain fou part del grup fins que va unir-se a Iron Maiden i va ser reemplaçat per… Clive Burr!), però els dos líders essencials, Bernard “Bernie” Bonvoisin (veu) i Norbert “Nono” Krief (guitarra principal), segueixen aquí. El grup no podria existir sense els seus dos membres fundadors.

La carrera del grup no ha estat una llarga i alhora tranquil·la travessia, sinó que ha estat esquitxada per separacions i reunificacions més o menys llargues, però el 2022, Trust continua viu i en gran forma, cal admetre-ho.

Als 66 anys, les dues estrelles del rock francès encara tenen una gran energia. Els últims 3 àlbums (“Fils de Lutte” 2018, “Dans le Same Sang” 2019” i “Propaganda” 2022) així ho testifiquen. És cert que el so del grup ha evolucionat i l’agressivitat juvenil dels primers discos ha donat pas a un rock més controlat i sempre amb aquesta ressonància puntual de blues tan volguda per AC/DC. Encara que les lletres siguin òbviament compromeses (marca de la banda) i denunciïn els excessos de la nostra societat, cada vegada és menor aquest sentiment d’urgència i rebel·lia que va fer feliços als qui érem adolescents a principis dels ‘80.

trust Saint-Cyr-sur-Loire

La gira inicialment titulada “Récidiv” (del nom del box set publicat en 2000 dels 3 primers discos enregistrats de nou pel grup però en condicions de directe) va ser per dues vegades ajornada en els últims anys a causa de la pandèmia, sent reemplaçada per aquest “Propaganda Tour”, dit així per a promocionar l’últim disc del mateix nom, llançat recentment.

El grup clarament ha triat l’opció de tocar, sobretot, cançons dels darrers tres àlbums. Una decisió perfectament assumida però que resulta molt frustrant per a gran part del públic, que evidentment va acudir a escoltar uns clàssics que van marcar amb ferro roent la seva adolescència. Perquè no us equivoqueu, l’edat mitjana a la sala estava prop de l’edat legal de jubilació (62 anys a França, de moment…). A més, l’actitud de Bernie va ser bastant molesta perquè es va passar el concert tirant pedretes al públic, criticant un ambient massa suau. Què volia? Que féssim un pogo? Era d’esperar, especialment amb tan pocs temes significatius de la carrera de la banda. Només es reproduiran 4 temes dels primers 3 àlbums (“L’Ajunti”, “Your Last Act”, més un “Préfabriqué” i “Antisocial” com a bisos). Massa poc per a guanyar un suport total i connectar amb l’audiència. És una pena, perquè alguns temes nous passen molt bé la prova de l’escena, però així apilats un darrere l’altre, perden el seu impacte.

En el preàmbul, és el grup Molly Pepper el que va donar inici a les festivitats de la vetllada. Una barreja Garatge / Electro on la secció rítmica és substituïda per seqüències. El grup, liderat per un ex presentador de televisió francès (!), aconsegueix un èxit cortès però que no deixarà cap petjada inesborrable a la memòria.

trust L’Escale

55 minuts després, Nono accedeix, en solitari, a l’escenari i destil·la els primers acords de “Portez Vós Croix” seguit ràpidament pels altres integrants del grup (Iso Diop a la segona guitarra i el boníssim David Jacob, al baix & Christian Dupuy, a la bateria), així com Bernie. El so és bo, clar i potent. Cada instrument sona nítid i les veus es distingeixen clarament.

El grup toca diversos temes dels últims discos abans que Bernie prengui la paraula per primera vegada, explicant-nos el transcurs del concert i, per tant, l’elecció deliberada de destacar principalment les seves produccions recents, de les quals van triar “Déjà Servi”, “Cette Prière Sud Tes Lèvres” i l’excel·lent “Première Pierre”. Nono ens recorda que ell és EL Guitar Hero francès.

El moment emotiu del xou arriba amb “Ton Dernier Acte”. Cantada a l’uníson pel públic, aquesta peça de valentia històrica del grup va ser escrita en homenatge a Bon Scott, amic de Bernie i Nono (van estar en els estudis de Londres amb el cantant d’AC/DC el dia abans de la seva mort). Esgarrifances per als espectadors de major edat.

trust l'escale

Després d’algunes cançons més recents, inclosa l’oscil·lant “In The Same Blood”, dedicada als migrants que fugen de les guerres i la misèria, el grup abandona l’escenari abans de tornar per al bis. Petit record del primer disc amb la intro i “Préfabriqué”, el primer tema de “L’élite” on Bernie s’oblida de la lletra. Divertit o vergonyós, depèn de cadascú prendre la seva pròpia decisió… Acabem amb la prescindible “Delenda” i la sacrosanta “Antisocial”, una mica potinera per part de Bernie, amb la seva actitud sarcàstica com si volgués “castigar” l’audiència per no haver estat tan “calenta” com a ell li hagués agradat.

Després de tants anys, tenir una mica més de reconeixement cap al seu públic (la sala estava gairebé plena) no hauria estat de més. Malauradament, porta 25 anys dient el mateix! En sortir de les taules, ens crida “que seguiu enutjats!”. Ho estàvem una mica…

En conclusió, una actuació amb llums i ombres de la major banda francesa de Hard Rock. Feliç, per descomptat, d’haver-los tornat a veure, però decebut pel setlist. Ens van advertir que el grup (o el seu cantant) volia divertir-se abans de res. Encara que pel camí es va oblidar del que volien els seus fans.

Una Crònica De Franck Ciercoles

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

franck ciercoles

Franck Ciercoles

Col·laborador de The Sentinel i d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú