WARCRY + DARK MOOR | Dissabte 2 Desembre | Live Las Ventas (Madrid)

29 des., 2023 | Cròniques

warcry + dark moor

WARCRY + DARK MOOR | Live Las Ventas (Madrid) | Dissabte 2 de Desembre del 2023

Una crònica d’Hugo Martínez

Warcry es presentava a la capital d’Espanya, presentant la seva obra més recent, Daimon, dins de la gira Daimon Tour, on ja han recorregut països com Colòmbia, Guatemala, l’Equador, Hondures i Costa Rica, en algunes dates penjant el cartell de sold out, Recentment han anunciat que estaran a Xile i Mèxic l’any vinent.

La banda es presentava davant el seu públic espanyol, i tantes ganes hi havia que sense previ avís penjaven el cartell de sold out, i molta gent es va quedar sense poder veure el retorn de la banda.

A Espanya, només han anunciat Madrid i Barcelona com fan des de fa un temps. Solen fer molt poques dates per territori ibèric, encara que ja vam poder gaudir d’ells al Leyendas Del Rock, on la banda mai falla a la seva cita.

A la capital es presentaven amb tot venut perquè, sí, hi havia moltes ganes de veure el directe de la banda, i no hi havia millor indret per a aquesta presentació que en a la plaça de braus de Las Ventas, un lloc delimitat dins de la plaça on des de fa ja algun temps, se celebren esdeveniments i concerts de tota mena.

A causa del seu anunci de “Tot Venut”, es va parlar fins i tot d’ampliar l’aforament, però tot va ocórrer tan ràpid que no van tenir marge de maniobra, fins i tot es va parlar de fer una doble data, com ja van fer fa uns anys a la Sala La Riviera de Madrid on van tocar dos dies seguits, però com us dic, no va haver-hi marge per a això. Una llàstima, però el que és clar és que hi havia moltes ganes de gaudir del retorn de la banda i sobretot de la seva nova obra, Daimon.

En aquesta ocasió els assistents tenien dos horaris d’assistència, depenent de l’entrada que adquirissin, l’entrada “Soundcheck Experience” més coneguda com a entrada VIP, que et permetia estar-hi una hora abans, assistir a la prova de so, i a més alguns regals de la gira, o entrada “Early” l’entrada normal. Totes dues entrades com ja dic, exhaurides.

warcry + dark moor

Els que vam poder entrar una hora abans van poder gaudir de la banda en un ambient més distès. A més dels obsequis, vam poder presenciar la interpretació de diversos temes, experiència que permet veure en primera persona tot el que comporta la preparació d’un concert. Van interpretar alguns temes sense la veu de Víctor García, on la banda es mostrava tal com són, fent broma amb el públic i sobretot fent partícep als assistents. Podies comprovar les xerrades i anotacions que feien amb els tècnics de so i escenari.

Les portes s’obrien per al públic general a les 19.00. Hauríem d’esperar poc menys d’una hora per a l’aparició de la primera banda.  També estaven per allí els mítics Dark Moor, que també presentaven el seu poderós directe. Encara que no eren el primer plat, hi havia molta gent expectant i amb ànsies de l’actuació de la banda així poder gaudir de la rentada de cara d’alguns temes, com la nova versió de “Mío Cid”, un tema mític que ja va sortir en el seu disc “Ancestral Romance” o “El último rey”. Tampoc va faltar “Héroe de la mar”, i com no, no va faltar a la seva cita la seva versió de l’èpica i mítica “La canción del pirata”.

El que destacaria de l’actuació de Dark Moor, va ser la part del so. Potser la veu una mica saturada i moltes coses que no estaven ben equalitzades, però això no impedia poder gaudir dels madrilenys, perquè són un referent dins del seu gènere, i que sens dubte van tenir un gran acolliment.

Després de la corresponent foto de comiat, l’escenari s’omplia de gent per a poder canviar alguns aparells, cables i instruments per al plat fort de la nit.

No es farien esperar molt, ja que com estava previst a les 21.00 començava el concert de WarCry.

El més destacable de la posada en escena, a banda de l’escenari decorat d’acord a la seva última obra recent i de la ja mítica pantalla on a mode d’introducció es projecta tota la trajectòria de la banda fins a presentar als seus membres, és també les vestimentes que porten. Tots ells vestits d’igual manera però amb una única variant. I és que per a la temàtica i el disseny de la seva última obra, cada integrant va poder confeccionar un símbol o escut que representés quelcom de la persona, i en els seus directes han decidit utilitzar-lo per a les seves vestidures. Tot això dissenyat sota la supervisió d’una professional de les vestimentes que va treballar en sèries de renom com Joc de Trons. Sens dubte, un punt molt favorable i un dels grans canvis d’aquesta nova etapa de la banda, molt més renovada.

Un altre punt ja esmentat anteriorment és la pantalla on, des de fa anys, en ella es mostren imatges dels temes que estan interpretant, inclusivament el videoclip de la cançó.

El setlist triat va ser una cosa que va impressionar a molts. Si bé és cert que la banda presentava el seu últim disc, en van interpretar molt pocs, deixant àmplia cabuda per a cançons de totes les seves èpoques i pels seus grans èxits, com no.

Tot va començar amb “Por ellos”, el tema d’obertura del seu recent àlbum, seguit de “Que se vaya”, que també van presentar a mode de videoclip i que es podia visualitzar a la pantalla gran. Tocava el torn als clàssics com “Nuevo mundo”, “Alma de conquistar” o “Perdido”

“Desde el dolor” era la següent, un tema carregat de simbolisme, un tall a mig temps, però molt significatiu, sobretot per al mateix Víctor que en parts d’aquest tema, es se’l va veure especialment emocionat.

Calia aixecar els ànims i tocava el torn de temes amb urpa, “Quiero oirtete”, “Siempre” o “Quemo por dentro”. En aquest últim, Santi Novoa acostuma fer un petit medley on interpreta petits fragments de cançons de la banda amb el seu teclat, i sempre fa una petita picada d’ullet a la seva famosa “Nana”, que molt rares vegades sol entrar en el repertori.

“Cielo e infierno”, “Coraje” o “Covarde”, van ser les següents, seguides d’un altre tema del nou disc i una de les meves favorites, “Por siempre”, on la lletra és un agraïment a tota la gent que els segueix, i a més fa una petita picada d’ullet als seus inicis, esmentant el poble maleït (tema del seu primer disc) i “Aquí estaré”, mitiquíssim tema compost per Víctor durant seva etapa amb Avalanch.

No podien faltar temes com a “Capitán Lawrence”, “Devorando el corazón” o la gran corejada “Tú mismo”, que va fer les delícies dels seus seguidors, seguida de “Sólo sé”, el primer tall que van presentar de la seva obra més recent, un tema que va ser molt criticat en el seu moment, però que la gent el va corejar amb ganes… i que ja forma part del repertori de la banda.

Va haver-hi temps per als descansos, i els bisos, interpretant 4 temes. Per a mi la sorpresa, “La maldición del templario”, un tema acompanyat d’una introducció parlada, una de les meves favorites del disc Immortal, seguida de La vida en un beso, i com a cirereta final, dos grans mastodonts en el seu repertori, “El guardián de Troya” i sobretot, “Hoy gano yo”.

Si haig de destacar alguna cosa, és el nivell que demostra Pablo García, que per a mi és un reclam per a veure a WarCry damunt de l’escenari. Veure la felicitat d’aquest home, com toca el seu instrument, les ganes que hi posa, com gaudeix i sobretot les cares que posa, no té preu… Al meu entendre sense desmerèixer a una de les bandes referents del país, Pablo García està a un graó més amunt que la resta dels seus companys, ja no per la seva qualitat, si no per tot el que projecta, la seva posada en escena, i sobretot pel xou que sol fer en els concerts, interpretant temes clàssics del rock/metall internacional. A més del bon feeling que té amb el públic i les seves bromes cap a Víctor García, que feien que per moments se li oblidés el tema que estava cantant!

Sens dubte, un dels més grans guitarristes que tenim avui dia en aquest gènere.

De la resta d’integrants què dir: una màquina molt ben engreixada, que porten ja molts anys recorrent Espanya i part de d’Amèrica, i que malgrat els anys, continuen donant de què parlar, encara que no es prodiguen molt per la nostra terra, es nota les ganes que tenen de seguir i de mostrar-nos el que estan disposats a donar.

Víctor García, encara que es nota el pas dels anys, sap adaptar-se a la seva banda i cerca alternatives per a poder continuar estant a un molt bon nivell. Lluny queden ja aquestes notes altes esquinçadores a què ens tenia acostumats en temps i èpoques passades, però ha sabut adaptar la seva música a la seva veu.

Santi Novoa i Roberto García, en qui he vist la seva gran evolució en aquest nou disc, gaudeixen com canalla damunt de l’escenari.

I Rafa Yugueros, el batera, una persona tranquil·la, tímida, assossegada, inclusivament despistada, que en l’escenari es transforma. Lluny de ser una bateria que en directe impressioni a primera vista, sí que és un bateria molt fiable on cada cop, cada timbala, cada nota, està on ha d’estar, un bon motor per a aquesta màquina anomenada WarCry.

Si una cosa dolenta he de destacar, no seria a la banda, sinó al recinte. Entenc que estem en un espai delimitat, una espècie de carpa instal·lada dins de Las Ventas, però allà estàvem com a sardines en llauna. Potser podrien ampliar l’espai una mica més i així poder gaudir el concert sense haver d’estar atabalats. També van haver queixes en la zona de persones amb mobilitat reduïda i la seva poca visibilitat, on els assistents no tenien opció de poder “reservar” aquesta zona a la compra de les entrades. El recinte es va veure superat davant la quantitat de gent amb aquest problema i, a més, si a això li sumes la ubicació d’aquesta zona i el seu empostissat, arran de terra, és impossible per als assistents en aquesta zona tenir qualsevol tipus de visibilitat. Aquestes qüestions s’haurien de resoldre com més aviat millor per a futurs esdeveniments.

warcry set list

Vols col·laborar amb El Rock-Òdrom fent ressenyes de discos, cròniques, entrevistes o qualsevol cosa que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!

corvus

Hugo Martínez

Amant i col·leccionista de Heavy Metal en castellà. Als 13 anys vaig començar a comprar discos i amb el temps em vaig adonar que aquesta malaltia anomenada col·leccionisme s'apoderava de mi.

Les meves col·leccions, el que cerco i dades d’interès: https://elquintoinfierno.jimdofree.com/

Vídeos de part de la meva col·lecció: https://www.youtube.com/channel/UC5Grfb7Bg9M13O7aEtCI35g

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú