JORGE SALÁN El Cielo Es Lodo

11 febr., 2022 | Ressenyes

JORGE SALÁN El Cielo Es Lodo // Data de sortida: 26 Novembre 2021 // Segell: A New Label

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Jorge Salán és un rara avis al Rock espanyol. No tan sols pel seu innegable talent, el seu prodigiós nivell com a guitarrista i la seva extensa producció discogràfica sense haver arribat encara (pels pèls) als 40 anys. A més de tot això, Jorge Salán ha tirat per terra molts dels estereotips i els complexos que ha patit el Rock nacional des de sempre. A en Jorge no li ha fet falta néixer fora d’Espanya per a fer-se un lloc al panorama internacional, sent part integrant de les bandes de grans estrelles com Jeff Scott Soto, Dee Snider, Robin Beck o Joe Lynn Turner, per posar els exemples més cridaners. També ha demostrat que es pot compatibilitzar una prolífica carrera en solitari amb la permanència a grups de gran importància, com Avalanch en l’actualitat o Mago de Oz en el passat. Ni tan sols es lliga a un estil, ja que a la seva carrera podem trobar discos de Metal, de Hard Rock, de Blues i de qualsevol estil que es proposi. I, sobretot, destacant en tots ells, ja que el talent no entén de corrents musicals.

L’última aportació discogràfica de Jorge Salán és “El cielo es lodo”, continuant la tornada al Rock potent que va iniciar al seu disc anterior, “Tempus”, després d’uns discos anteriors enfocats al Blues. En aquest nou treball, en Jorge s’encarrega de totes les guitarres, baixos i veus principals, ajudat als cors pel Pau Sastre. A més, s’ha acompanyat dels teclats de Pau Álvarez, estant el lloc de bateria compartit entre Pablo Romero i José Pereira, enorme bateria que va despuntar a Danger i que s’ha convertit en un referent del seu instrument per a grans noms de la música de qualsevol estil.

Tots els temes del disc estan composats per Jorge Salán, excepte la versió que tanca el disc, encara que en l’apartat lletrístic sí que tenim altres autors, com Kutxi Romero (Marea), qui signa la lletra del tema “El cielo es lodo” que dóna nom al disc, i els cridaners casos de “Patrulla” i “almohada”, basats en textos del gran escriptor Manuel Vicent i adaptats per Chema Salán, pare de Jorge i que ja va escriure lletres per a alguns temes del seu fill en el passat. Entre la resta, destaca per curiós la tornada de “Todos somos Dios”, en el qual es fan picades d’ullet a temes mítics com “Imagine” (John Lennon), “Break On Through” (The Doors), “Take A Walk On The Wild Side” (Lou Reed) i “Blowing In The Wind” (Bob Dylan).

Musicalment, la major part del disc traspua força i solidesa, amb una instrumentació fosca i baixes afinacions que encaixen amb l’acostament al metall modern que envolta a aquest treball, encara que la veu neta i ben modulada d’en Jorge relaxa aquesta sensació. Així i tot, talls com “El cielo es lodo”, “Has matado el Rock”, “Todos somos Dios” o “Disientes” estan entre els temes amb més múscul de la seva carrera en solitari. Al seu costat, el Hard Rock de “Patrulla”, el bon gust de “Entre las dos i las veintidós” (del milloret del disc), el mig temps “Terrateniente” i la bonica balada “Almohada” mostren que estem davant un disc versàtil i ben compensat.

Com no podria ser d’altra forma, els solos de guitarra són excel·lents. Sense ser cap massa llarg, tots ells malbaraten tècnica i bon gust, lluny d’una mera demostració del seu virtuosisme, fins i tot sabent que en cada tema esperem amb expectació el solo d’un dels millors guitarristes que es pugui trobar. A més, la seva tasca com a vocalista compleix de manera adequada. Mai serà un cantant excels, però sí que se li veu cada dia més còmode en aquesta funció, suplint amb bona entonació i adequat feeling la falta de potència que podria tenir un cantant pur.

El disc es tanca amb una curiosa i bonica versió acústica, més tranquil·la i menys bafanera, de “¡Pueblos del mundo, extinguíos!” de Siniestro Total, que compta amb la participació vocal de Miguel Costas, un dels fundadors de la banda gallega.

El bon so del disc, enregistrat a l’estudi personal de Jorge Salán, “The Utopian Sea Studios” sota la seva pròpia producció i masterització, és la cirereta del pastís que permet gaudir plenament d’un disc que guanya amb cada escolta.

Després de seguir a Jorge Salán des de les seves primeres maquetes, fa més de 20 anys, no m’atreveixo a aventurar quin serà l’estil del seu següent pas. Però la qualitat estarà garantida. A les proves em remeto.