Jorge Salán: Tempus

15 des., 2020 | Ressenyes

jorge salán tempus

Jorge Salán: Tempus // Data de sortida: 13 Novembre 2020 // Segell: A New Label

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Després de 20 anys com a músic professional, de Jorge Salán ja s’ha dit tot. I, el que és més important, gairebé tot ha estat bo o molt bo. El seu talent, disposició, tècnica i feeling li ha fet anar escalant esglaons fins a ser un guitarrista sol·licitat per grans estrelles internacionals. Tot això sense perdre la seva humilitat ni deixar de sentir els peus a terra, quelcom que trobem a faltar en altres músics amb un currículum infinitament més modest. Aquell Jorge Salán jovenet que ens enviava les seves primeres maquetes quan la seva carrera i la de The Sentinel arrencaven a l’una, ara és un músic professional i consagrat que ha compartit escenari amb grans llegendes mundials.

Per a celebrar aquestes dues dècades de dedicació exclusiva a la música, Jorge Salán ha editat un treball doble, consistent en un disc anomenat “Tempus”, en el qual torna al Hard Rock (amb alguns matisos, com ja veurem), al qual acompanya un DVD amb el documental “20 años no son nada” en el qual es repassa la seva trajectòria fins al present.

En aquest “Tempus”, enregistrat en el seu propi estudi, Jorge s’encarrega de totes les guitarres, la veu principal i la majoria de baixos i teclats, encara que cal ressaltar els músics convidats que han participat en el disc: Com a bateries, Edu Cominato (company de Jorge a S.O.T.O.) i Edu Brenes (Skunk D.F.), Juan Carlos Gibaja al baix i Pau Álvarez als teclats. A més, en diversos temes del disc compta amb els cors d’Alberto Sánchez, Pau Sastre, Marta Marró i Charly López.

Cal destacar, amb la importància que mereixen, les tres col·laboracions de luxe amb les quals Jorge Salán ha comptat per a aquest disc: El Drogas no sols comparteix veu principal a “Es momento de luchar”, sinó que també és compositor de la lletra. El mateix podem dir de Kutxi Romero a “Todo se muere”. I el tercer convidat de luxe és Pedro Andreu, qui fos bateria d’Héroes del silencio, qui intervé en el tema “Silencio”.

Quant a la tasca del mateix Jorge Salán, a la seva extraordinària tasca com a guitarrista se li uneix una ja competent funció vocal, havent millorat molt en aquest apartat en els últims anys. Mai serà un cantant excels, com sí que ho és amb la guitarra, però compleix aquesta comesa de manera acceptable. Així i tot, el moment del solo de guitarra continua sent el més fascinant de cada tema.

Després dels seus últims treballs en solitari enfocats al blues, “Tempus” recupera la contundència del Hard Rock, sobretot en els primers temes del disc. Només cal comprovar la força de “Sueño eterno” i “Viejos dinosaurios”, amb una estructura complexa que els fa una mica difícils d’assimilar en les primeres escoltes. En aquesta línia enèrgica també caminen “Es momento de luchar” (amb El Drogas) i “Tocar el cielo”.

Després d’aquesta arrencada, la resta dels temes fan major concessió a melodies més atractives. En aquest sentit, “Vida”, “No despiertes” i “Silencio” (amb Pedro Andreu) estan entre les meves preferides del disc.

Tampoc falten els temes sentits, en els quals el sentiment i la suavitat fan que s’escoltin amb el cor, com les precioses “Todo se me muere” (amb Kutxi Romero) i “Divinas palabras”.

El DVD que acompanya al disc, i que vam poder veure gratuïtament a Youtube a la fase més dura del confinament per la pandèmia, és molt interessant i ens fa adonar-nos de la grandesa i el prestigi que Jorge Salán s’ha llaurat en l’escena internacional al llarg dels anys. Molt recomanable.

Una ressenya de Santiago Fernández

Aquí tens la nostra ressenya del documental de Jorge Salán, 20 años no son nada.

Aqui tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i Twitter!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú