HORA LÍMITE Sin Rendirme

1 abr., 2022 | Ressenyes

HORA LÍMITE Sin Rendirme // Data de sortida: 04 Febrer 2022 // Segell: Beatclap

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Fidels a la tradició de bons grups de hard rock melòdic que sempre hi ha hagut al nostre país, els madrilenys Hora Límite segueixen en al call, llaurant-se un disc en aquest difícil estil, els fidels seguidors del qual mai han estat majoritaris. Bevent de les fonts de bandes com a Sangre Azul, Niagara, Nexx, The Val, 91 Suite i tantes altres que els han precedit, Hora Límite venen a engrossir aquest estil en el qual força i melodia conviuen per a ús i gaudi dels qui ho saben valorar.

Composat i enregistrat en plena pandèmia, amb les dificultats afegides que això comporta, “Sin rendirme” ve a ser la continuació del seu anterior disc, “Resultado de un error” (2018), molt lluny del que va ser el seu debut «Cuerdo o no» (2014), amb el qual amb prou feines guarden similituds. En aquests últims anys, la banda ha aconseguit l’estabilitat necessària en qualsevol formació per a poder créixer sense l’esforç d’integrar nous components, ja que no hi ha hagut canvis des del disc anterior, ni estilístics ni de personal. Per tant, aquí trobem de nou a Sara Sánchez (veu), Jesús Troitiño (guitarra), Fran Macías (guitarra), Raúl Martos (baix) i David Cortés (bateria), als quals cal afegir els teclats ocasionals de José Luis Manrique en un parell de temes. Tots ells formen una banda equilibrada i estable que treballa més a generar bones cançons que en el seu lluïment personal. Així i tot, el melòdic treball de totes dues guitarres, la ben engreixada base rítmica i, sobretot, la bona veu de Sara Sánchez, fan d’Hora Límite un grup recognoscible en l’estil.

Precisament la veu de Sara és un dels elements més destacats, no sols per la seva bona entonació sinó també per la seva excel·lent vocalització, que ens permet gaudir de l’apartat lletrístic, quelcom que sempre ha estat important a Hora Límite. En aquest sentit, la banda compta amb un lletrista extern, ja que Rubén Macías, germà del guitarrista Fran Macías, és el responsable del text de diverses cançons, tal com ja va fer al el disc anterior. La seva creativitat i talent a l’hora d’escriure és un al·licient més per a gaudir d’aquestes cançons.

I parlant de cançons, aquestes són el major actiu de “Sin rendirme”. Temes bonics, senzills i ben construïts que fan la seva escolta molt agradable. Entre elles predomina el Hard Rock melòdic de temes com “Disuelto en el viento”, “Baro y alquitrán” o “Entre rimas”, amb l’afegit del bon rotllo que generen “Vieja amiga” o “Dos y dos tercios”, l’alegria contagiosa dels quals és una assegurança que dóna molt bon resultat en directe. També tenim un parell de mitjos temps com “Sin rendirme” i “Buscando sueños”, que aborda l’espinós tema de l’assetjament escolar.

Esment a part mereix “Reina de la noche”, no sols per ser el millor tema del disc sinó també pel meritori vídeo-clip que podeu veure al final d’aquestes línies. A més, amb la compra del CD s’inclou un codi QR per a descarregar un tema inèdit no inclòs al el disc. Es tracta “La memoria”, una bonica balada a piano i veu que no ha estat inclosa en el CD com a estratègia comercial.

El disc, enregistrat als estudis 16Records sota la batuta de Kike Ruiz, es presenta amb una impactant portada, de les millors amb foto real que hem vist últimament.

En resum, “Sin rendirme” és la confirmació del camí que Hora Límite va emprendre amb el seu disc anterior, “Resultado de un error”, buscant-se un forat en el sempre complex món del Rock melòdic nacional. Espero que la banda segueixi en aquest camí ascendent durant molts anys.