La nostra escena al voltant del Thrash és ben viva i ahir dissabte ho podríem comprovar amb tres fantàstics shows que ens van regalar les bandes Estertor, Violblast i Reaktion.
Sobre els concerts a la sala Upload, ubicada al Poble Espanyol, tres consideracions. La primera és que per als que vivim al barri de Sants, té una ubicació perfecta perquè la tinc a menys de 25 minuts a peu de casa. La segona, que sempre que hi he anat he gaudit d’un so excel·lent i la tercera que les entrades venudes a finestreta no existeixen en paper. Això, a qui ens agrada col·leccionar les entrades dels concerts als que hi anem, ens escalfa les orelles. Un ridícul segell al canell és “l’entrada” que dóna dret a accedir al recinte. Tan de bo aquesta pràctica desaparegui d’una vegada i ens puguin donar una entrada com Dio mana, amb el nom de les bandes impreses, la data, el lloc i tot el que se suposa que una entrada ha de tenir.
Reprenent la crònica d’aquest Masters Of Insanity Fest, vaig ser dels primers a entrar a la sala i vaig poder fer aquesta bonica fotografia.
Amb dos discos al carrer, vaig tenir l’ocasió de conèixer-los personalment en motiu de la sortida del segon, Tales from the Ancient Grave, durant l’entrevista per a El Rock-Òdrom nº 136 de desembre del 2021. Ja els havia vist en directe una vegada, a la santsenca sala La Deskomunal en un gran concert, i volia copsar si aquestes bones sensacions es repetien de nou.
I així va ser. M’encanta el rotllo que porten els Estertor. Amb totes les cançons inspirades en el cinema clàssic de terror i amb la deguda presentació de cadascuna d’elles, amb un peu al Black i l’altre al Thrash, amb una actitud sobre l’escenari que combina bon rotllo i agressivitat, van vèncer i convèncer.
El quartet, amb un estil que a alguns ens pot recordar als reeixits Angelus Apatrida, va posar de cap per avall la sala Upload. Sense miraments, van connectar de seguida amb el públic, generant els primers grans mosh-pit de la nit i fent pujar uns quants graus la temperatura ambiental.
Si hi havia pressió, se la van espolsar en només un segon. Mai no havia tingut encara ocasió de veure’ls en directe i mare meva! Quin terratrèmol! Quin terrabastall! Tenia notícia de l’empenta del seu vocalista, Iván Lara, i déu n’hi do si va complir les meves expectatives! Amb una entrega sense reserves que el feia anar per terra, volant sobre el públic i rodolant per l’escenari, ell i Reaktion al complet van posar-se al públic a la butxaca i van fer amb ell el que van voler.
Reaktion va presentar-nos algunes cançons noves i van regalar-nos una versió de Whiplash que hauria fet empal·lidir als mateixos Metallica. Ens van apallissar a tots!
D’altra banda, em sap greu que cap de les tres bandes, catalanes i tocant a la capital del Principat, emprés el català per adreçar-se al públic, més enllà d’algun “Bona nit” puntual i poca cosa més. Res de nou. Aquesta és un carença endèmica del nostre metall.
César Rojas
El Heavy Metal va entrar a la meva vida d’adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m’omple i m’ocupa temps. Entre altres coses, sóc el paio que porta això d’El Rock-Òdrom
0 Comentaris