RETURN TO DARKNESS Eternal | Sortida: 11 Juliol 2025 | Segell: Divebomb Records/ Tribunal Records Inc.
Una ressenya de Marc Milà Hernández
Publicada originalment a Rocka Rolla Webzine
En els darrers anys sembla que el batec del món s’hagi accelerat de forma incontrolada i que els seus habitants hàgim embogit completament. La nostra existència està sotmesa a un ritme de vida frenètic i la societat, governada per una cultura de la immediatesa que fa que tot hagi de ser d’ús fugaç i de consum ràpid, s’ha vist arrossegada a prescindir del valuós temps necessari per aturar-se i pensar.
Els estudiosos esmenten l’ús de la tecnologia com un dels factors desencadenants d’aquesta celeritat vital, però lluny de voler iniciar un debat crispat sobre les bondats i les maldats dels avenços en l’àmbit del coneixement, voldria compartir la reflexió de com aquest nou ús ha afectat de ple al consum de música en aquests darrers vint-i-cinc anys. L’accés immediat i infinit a les discografies completes de qualsevol banda a través de les plataformes de streaming, ha desvirtuat absolutament la més noble i universal de les arts. Aquesta “sobrecàrrega informativa” fa que cinc segons esdevinguin prou per indultar o condemnar a l’oblit l’obra de qualsevol formació que en unes altres circumstàncies -quan durant el segle passat les cançons d’un elapé es reproduïen del dret i del revés, i s’extreien diferents lectures amb cada nova escolta- rebria una atenció més profunda i minuciosa.
Potser hagi sigut aquest el motiu pel qual el llançament digital de l’àlbum “Eternal” dels thrashers nord-americans Return To Darkness, hagi estat deambulant per la xarxa des de l’any 2022 sense despertar massa interès entre els consumidors de música en línia. I qui sap si ha estat el desig de reparar la injustícia humana, el que ha portat a la discogràfica Divebomb Records a recuperar aquelles cançons i publicar-les el juny de 2025 en una edició limitada pels amants del format físic, oferint així a aquests seguidors la possibilitat d’escoltar el treball amb la pausa i l’atenció requerides. Serà aquest el factor clau que farà emergir de la foscor als novaiorquesos? Generalment, aquests casos acostumen a confrontar dues realitats que cruelment no sempre conflueixen: per una banda, trobem les inesgotables ganes i il·lusió del grup per donar a conèixer la seva música, mentre que per l’altra es topa amb el desinterès i l’apatia d’un públic sobreexposat que només reacciona breument a allò que excel·leix la norma. Però abans de treure conclusions precipitades, fem una mica d’història per veure el full de mèrits d’aquest quintet.
Formats al comptat de Rockland per Jon Ciorciari i Greg Paravati a les guitarres, Forrest Leighton a la bateria (tots tres provinents de Sadistik Ritual), Ron Roshong al micròfon (exmembre de Torment) i Sean Weiss al baix (procedent de Prowler), Out Of Darkness van operar entre el 1990 i el 1996, i durant aquests anys van publicar una única maqueta enregistrada als Phoenix Studios. Si bé després d’aquesta demotape van continuar component més material, l’absència d’un segell que hi apostés va fer que el desànim s’apoderés d’ells i ho deixessin córrer. Però després de gairebé trenta anys sense badar boca, el fundador Jon Ciorciari -aliè a l’infortuni i mostrant una infrangible perseverança en la seva comesa- aprofita el confinament forçat per la pandèmia de la covid-19 per reunir telemàticament els cinc components originals d’Out Of Darkness i, amb el remodelat nom de Return To Darkness, decideix llençar al mercat “Eternal”, un treball que incloïa la regravació del bo i millor de la collita sorgida durant el període de l’encarnació a la dècada dels noranta. Els temes, amb una evident rentada de cara i una producció actual, desenterren la particular interpretació d’un thrash metal tècnicament pulcre i amb accent melòdic (sobretot per la veu de Ron Roshong que a White Sea pot arribar a recordar la de Mr. Shadows d’Avenged Sevenfold), que segons la nota de premsa, agradarà als fans de Metallica, Slayer i Pantera, i entre els quals hauríem de comptar també els d’Anthrax.
La versió en disc compacte que avui ens ocupa i que conserva l’enregistrament i la producció original de Jonny Rod (l’alter ego de Ciorciari), ha estat remasteritzada per en Jamie King Audio i supervisada per en Mathew H. Rudzinski de Tribunal Records Inc., mentre que el llibret ha estat renovat amb il·lustracions, lletres i fotos completament noves, i la portada ha rellevat la imatge de l’ensangonada porta tancada a pany i forrellat d’un local nocturn localitzat en un inhòspit carreró, present a l’edició digital, per la d’una tenebrosa casa amagada al bell mig del bosc.
Entrant pròpiament en matèria, si bé l’han titulat “Eternal”, com és sabut tot àlbum té un principi i un final… Així, l’envoltant riff d’Eternal Chain que ens condueix fins als melòdics versos de la tornada, els quals salten pels aires amb el veloç canvi de ritme refermat per uns bel·ligerants cors, és l’escomesa que marca els primers compassos del treball.
Pain és una fantàstica peça que amaga una descàrrega d’aclaparadora contundència formada, per una banda, pel mur impenetrable de la bateria de Forrest Leighton i les guitarres de Jon Ciorciari i Greg Paravati, i per la riquesa de registres per part de Ron Roshong a l’hora d’atacar les línies vocals.
White Sea no acaba d’arrossegar-nos cap a les seves aigües, malgrat la seva indeleble cadència compassada, mentre que la immediata Quarter To Ten desferma pel broc gros el vessant més groove del quintet i I Remember, amb la seva cadència arrossegada, enganxifosa i fosca, ens presenta una altra cara dels americans esquitxada per la vescosa densitat del doom.
HBIT (Heart Beat In Time) és un tema correcte dins dels paràmetres de l’estil, però no vas més enllà d’això. En canvi, All In Time ens ofereix un riff indeleble damunt del qual la interpretació de Roshong es mou magistralment entre la ràbia impresa a les estrofes i la intensitat melòdica de la tornada.
Another World pot recordar-nos fàcilment a Pantera, ja que el seu patró compositiu és notablement proper al de la banda dels germans Abbott, principalment pel tipus de riffage pesat i rítmic i per les línies vocals prenyades d’agressivitat.
El baix contundent de Sean Weiss esdevé la columna vertebral de Texas BBQ, una peça que en poc més de dos minuts concentra ritmes entretallats, canvis de tempo i un vers principal que torna a enfocar-se cap a territoris més melodiosos del que podríem imaginar.
Wouldn’t You Like to Know amb la seva encaterinadora cadència sincopada fa que drecis les orelles des del primer compàs, i el profètic títol Go Away, un fantàstic rock “metal·litzat”, indica la irrefutable consumació de l’àlbum.
Un disc amb unes cançons llargament meditades i fruit de la passió desmesurada pel thrash de cinc persones que van creure que la seva herència no podia quedar-se silenciada sota les tenebres i retornen al cor de la foscúria per a recuperar-la.
Ara, amb coneixement de causa, aturem-nos un moment, afluixem l’intens ritme existencial i aprofitem per a donar un parell de voltes als interrogants plantejats al començament de la ressenya. L’existència anodina d’Out Of Darkness va ser només conseqüència de la mala fortuna i de la travessa del desert a la qual es va haver d’enfrontar el metall durant la primera meitat de la dècada de 1990? El poc interès generat per l’edició digital d’”Eternal” es deriva solament de la inconsistent i excessiva celeritat amb la qual decidim -amb el simple moviment d’un dit- si una cançó paga o no la pena? I finalment, serà aquesta publicació en disc compacte la que permetrà una escolta pacient i farà emergir en els seguidors del metall les virtuts d’una formació que havia estat condemnada a l’ostracisme? O contràriament, els esforços de músics i discogràfica no serviran ni tan sols per a què Return To Darkness es guanyi un reconeixement testimonial en el nínxol destinat a les formacions irrellevants? En el teu interior la resposta està jove headbanger…
Marc Milà Hernández
La fervent i la cega devoció per Judas Priest (i per extensió pel heavy metal) des de la més tendra infantesa m’han portat a retre-li culte gargotejant la biografia Judas Priest, Los defensores de la fe i administrant el blog Los dioses del metal. Col·laborador a Rocka Rolla Webzine i, ara també, a El Rock-Òdrom.
0 Comentaris