ADVENTUS Saudade | Data de sortida: 25 Novembre 2022 | Segell: Maldito Records

És quelcom inusual que una banda publiqui el seu nou disc quan ja està dissolta.

Gairebé un dia abans de la publicació del nou disc d’Adventus, Saudade. Degut a desavinences irreconciliables amb l’únic integrant que no signava el comunicat, quatre dels seus cinc integrants anunciaven la dissolució dela banda mitjançant un comunicat. Informaven que la decisió de no seguir amb el projecte estava presa des d’octubre, quan dits integrants van informar la seva pròpia companyia per a no seguir amb les dates de concerts, signatures de discos i esdeveniments programats derivats de la sortida del disc. Segons al·leguen, no es va fer cap pas en aquest sentit.

La veritat és que no va haver-hi promoció a xarxes socials. Ni per part de la banda, ni dels propis músics, ni de la seva agència, respecte a la imminent sortida del disc Saudade. Tal és així, que el dia abans a la sortida de l’àlbum encara es continuaven venent entrades per a les dates programades de concerts, tot i que alguna promotora sí va informar els seus compradors d’entrades sobre la cancel·lació dels concerts, retornant l’import d’aquestes, mentre la pròpia banda encara seguia sense anunciar res.

L’endemà ja podíem gaudir del segon disc d’estudi de Adventus, Saudade, i encara està per veure si serà l’últim o és un punt i apart.

Aquesta aventura va començar amb una unió d’amics però ha acabat de manera tràgica i dramàtica, quedant únicament Manuel Ramil actualment com a membre d’Adventus. El trencament ha estat una cosa molt emotiva per la bona acceptació que havia tingut aquesta banda que a manera d’epitafi edita aquest treball.

Les notícies no acaben aquí i és que un dia després de la sortida del disc, Manuel Ramil, teclista de la banda, va publicar un comunicat informant-nos de diverses coses. Deixava la porta oberta a seguir amb la banda (no sabem si és una decisió definitiva o no), també anunciava la seva sortida de Mägo de Oz després de l’actual gira americana i, segons publica, per a estar més present en temes de producció i dedicar-se de ple a les bandes en les quals actualment està en actiu.

Però som aquí per a parlar del disc.

Aquest disc, a manera gairebé profètica, ens endinsa en temes que se submergeixen en les emocions, expressant vivències i sentiments melancòlics, pel que, de manera general, l’àlbum es mou entre melodies a mig temps i peces lentes, sent pocs els temes que arribin a punts enèrgics o de poder. Un treball que sens dubte serà molt ben acollit per seguidors sensibles que trobaran un pont de comprensió emocional amb les lletres degut a les seves experiències pròpies.

Al primer tema, anomenat “Lo Siento”, gairebé a manera de predicció ens trobem amb un tema potent, amb riffs agressius. Una tornada amb una melodia enganxifosa que fa les delícies dels seguidors.

Seguim amb una de les cançons que ens van mostrar fa ja alguns mesos i l’única d’aquest àlbum que es va interpretar en directe en el festival Leyendas del Rock, “Llorar No Sirve de Nada”.

Seguidament dóna pas “Mi Respuesta”, una de les cançons a mig temps de l’àlbum, recorda molt als temes que va treure la banda Sauze fa ja uns anys.

“Fundirme con el Viento és la següent, amb trets més hard rockers. Les estrofes, amb els riffs de guitarra, seguits del baix i veu, són simplement sublims.

La següent, que ja vam poder gaudir-la a mòde de videoclip, seria el segon senzill, un tema que vam poder conèixer fa un mes, “Renunciar al Sol”.

“Casi Sin Querer”, la balada del disc, comença amb la veu i teclat a l’uníson, un tema que va in crescendo, amb un dels millors solos de tot el disc. Un altre tema que recorda als Sauze.

Seguidament tenim un altre dels temes a mig temps, “Vulnerable”, que comença amb una melodia de teclat que acompanya en tot moment al tema. “Dime” puja una mica les revolucions, m’encanta la guitarra de Mon en aquesta, una peça interessant. Potser aquesta cançó diu més coses més amb la temàtica i la manera d’interpretar-se.

Tanquem el disc amb “Aprendiendo a Caminar”, un tema que comença amb teclat i veu, per a acabar amb diversos canvis dràstics que fan les delícies dels més metalers, perquè estem davant el tall més heavy de tots. Tot un malbaratament de poder, en tots els sentits, amb la temàtica que caracteritza a la banda, que són les històries de superació personal.

En definitiva aquest nou disc de Adventus, Saudade, té un molt bon so i melodies en la seva majoria inclinant-se pel Heavy Metal, tenint pocs moments intensos. Per a un servidor, que tenia moltes ganes de tenir-lo a les seves mans, tinc preferències pels temes més intensos del disc, rescatant “Lo Siento”, “Llorar No Sirve de -nada” “Renunciar al sol”, “Dime” i el tema Heavy / Power “Aprendiendo a Caminar”.

La banda Adventus es va formar l’any 2020 durant la pandèmia; l’alineació que fins ara ha enregistrat ambdós discos ha estat: Manuel Ramil (Mägo de Oz, Delalma, ex-WarCry, Etc) als teclats, Luis Melero al baix (Lazarus), Alberto Ardines (ex-Avalanch, ex-WarCry, ex-Sauze) a la bateria, Fernando Mon (ex-WarCry, ex-Sauze) a la guitarra i Víctor García (WarCry), a la veu.

Qui sap si tornarem a veure’ls damunt de l’escenari o si això deriva en altres projectes. Hi ha una cosa que sí és clara, que aquesta formació prometia molt, ja no sols per la qualitat i trajectòria dels músics, si no per tota l’expectació i els dos discassos que s’han tret de la màniga, una altra manera d’entendre la música fora de les fronteres que ja tots coneixem. Una sensació agredolça.

En definitiva, desitgem als músics i a tot l’entorn de la banda que els vagi bé hagi estat quina hagi estat la seva decisió, i desitgem poder gaudir aviat de la seva música.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!