Alyanza: Life, Human…

11 nov., 2020 | Ressenyes

alyanza life human

Alyanza: Life, human… // Data de sortida: 18 Setembre 2020 // Segell: The Fish Factory

Introducció i context:

No sabria dir-vos quant de temps fa exactament que vaig conèixer casualment als badalonins Alyanza, però deu fer al voltant de 10 anys que en una de les meves incursions a les botigues de discos del carrer Tallers de Barcelona, vaig trobar la seva maqueta de 2004, Cárcel 1939, a la secció de CD’s de segona mà i me la vaig comprar.

Ho vaig fer a cegues (cosa que m’agrada fer amb discos que trobo per pocs euros) i recordo que eren una banda de Power Metal correcta, una més de l’explosió powermetalera d’inicis del present mil·lenni. Devia escoltar la maqueta un parell o tres de vegades i el CD va anar a parar a la prestatgeria juntament amb tots els altres de la meva col·lecció.

He d’admetre que no vaig tornar a tenir presents als Alyanza. Malgrat ser badalonins, tocar de tant en tant a Barcelona i haver tret tres discos amb anterioritat a Life, human…, (Mind Control a les acaballes de 2010, A new beginning el 2012 i Gods el 2017), no vaig tornar a escoltar una nota seva fins que a finals de juny d’enguany, a un conegut web de notícies, vaig veure-hi penjat el primer senzill d’avançament de Life, human…, Directions, disc que treuríen amb el segell The Fish Factory.

I aquí, estimats lectors, permeteu-me un apunt perquè hi ha un detall important a tenir en compte. Auto editar-se els treballs té aspectes positius i negatius de la mateixa manera que tenir una discogràfica com cal al darrere, també.

En el cas dels Alyanza, treure Life, human… sota el paraigua de The Fish Factory els ha donat quelcom fonamental en l’oceà d’internet: Visibilitat. Aconseguir per ells mateixos la visibilitat que aconsegueixen sota un segell com TFF hauria estat molt més difícil i car, per no dir que el nombre de ressenyes que es publicaran de Life, Human… serà molt més gran per si sol que la suma dels seus tres discos anteriors.

Però tornem al moment en què van presentar Directions com a senzill d’avançament de Life, human…. Jo vaig prémer play per escoltar el video lyric pensant que em trobaria a uns Alyanza que, més o menys, em recordarien als de Cárcel 1939 i… res més lluny de la realitat.

Potser per haver caigut en la ximpleria de pensar que els Alyanza de 2020 em recordarien als que van enregistrar la maqueta Cárcel 1939 el 2004, potser perquè els Alyanza no facturen senzills de tres minuts de durada per consum ràpid o potser perquè la seva música requereix escolta activa, la cançó Directions em va deixar descol·locat.

Malgrat això, vaig incloure Directions a El Rock-Òdrom ràdio d’aquella setmana i, ara fa al voltant d’un mes, vaig rebre de The Fish Factory una còpia física de Life, human… per a la seva anàlisi i posterior escriptura d’aquesta ressenya.

Escoltant el disc d’Alyanza Life, Human…:

El quart disc dels Alyanza és exigent i no és possible apreciar tot el que els badalonins ens ofereixen en les deu cançons del seu disc sense el temps i la tranquil·litat necessaris per escoltar amb atenció, auriculars i seguiment del llibret l’àlbum sencer, una pràctica cada vegada menys freqüent a l’hora de consumir música.

Els Alyanza de Life, Human… mantenen la formació que va donar forma al seu disc anterior de 2017, Gods, però amb la incorporació (ja des de 2018) de Marta Roura als teclats i cors, peça que saben fer encaixar adequadament a l’àlbum. Així doncs, l’Andrés Sánchez segueix encarregat del baix i la veu, l’Alfons Esteban li fot a la bateria, i l’Albert i l’Eduard s’encarreguen de les guitarres ( a aquest últim no se l’esmenta a la darrera pàgina del llibret on se’ns presenta a la formació, probablement per un error).

El treball dels Alyanza Life, Human… és fonamentalment un disc de Thrash Metal, tot i que hem de tenir en compte que aquests músics han volgut i aconseguit anar més enllà del Thrash menys enriquit (ni millor ni pitjor) que he pogut copsar en les ràpides escoltes “youtuberes” que he fet dels seus discos anteriors, malgrat que a Gods ja apuntaven amb els elements més presents a Life, Human….

Un detall que m’ha cridat molt l’atenció és que la música de quatre de les deu cançons del disc va ser composada per l’Albert abans d’entrar a formar part d’Alyanza, entre els anys 2009 i… 1993! Essent aquesta de l’any 93 ni més ni menys que la que dóna títol (i enceta) al disc.

Malgrat tot, dono per fet que la música d’aquestes cançons ha d’haver-se transformat força des del seu naixement fins a la incorporació a Life, Human… doncs, entre d’altres coses, estan perfectament integrades al disc amb la resta de cançons que en formen part.

Deia abans que les cançons d’aquest disc són de base Thrash, amb una influència evident dels alemanys Kreator (seguríssim que no sóc el primer a assenyalar-ho) però que va més enllà. Els canvis de ritme ben propiciats per treball del teclat i de la guitarra solista són agosarats perquè fem servir el qualificatiu de progressiu, tot i que aquesta és una etiqueta que comença a cansar-me (no pas la característica musical), puix que no tota la música treballada, complexa i amb canvis de ritme pot ser qualificada d’aquesta manera, tot i ser una etiqueta comodí de la que tots fem ús de tant en tant.

Directions, el primer senzill que van fer servir perquè obríssim boca unes setmanes abans de la sortida del disc i que em va descol·locar per tot el que us he escrit abans, queda molt més ben integrada com una peça més (és la quarta cançó) de l’àlbum quan s’escolta com a part de conjunt de cançons. No sé si jo l’hauria escollit com a senzill de presentació, tot i que, certament, no és tasca fàcil decidir quina cançó ha de representar aquest paper.

Les tres cançons que més m’han agradat de Life, Human… són força diferents entre elles i una mostra de la varietat en les composicions dels Alyanza.

D’una banda, Star of heaven, la segona del disc. És probablement la més accessible, molt melòdica i amb un Andrés Sánchez que, a més d’oferir-nos els seus habituals guturals, canta net (ben acompanyada per la Marta) i amb molt d’encert. Opino que és un vessant que pot tenir molt de potencial i l’animo a fer-ho més en el futur.

Una altra ha estat la balada (podem qualificar-ho així?) del disc, Something, i tancant l’elapé, Lie, Rotten, False. Un cop de puny de dos minuts i escaig de durada de pur Thrash sense mitges tintes que desprèn mala llet per tot arreu.

En conclusió:

El quart treball dels Alyanza, Life, Human… no és gaire comercial, deixem-ho clar. Al menys per aquestes contrades. Potser al nord d’Europa serà més reeixit del que, intueixo, ho serà aquí. És un disc que val la pena escoltar vàries vegades per apreciar com pertoca i que gaudiran més els qui vulguin Thrash… i quelcom més. Un enriquit camí musical que els Alyanza sembla que va començar a emprendre amb el seu disc previ, que es confirma amb aquest i que, aposto, es refermarà quan tinguem ocasió d’escoltar el següent.

Una ressenya de César Rojas.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà al web The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes publicades a El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i Twitter!

César Rojas

Sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú