APOSENTO No Safe Haven | Sortida: 2 Juliol 2024 | Segell: Xtreem Music

Crònica publicada originalment en castellà a The Sentinel

Aquí totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Aquest passat 2 de juliol de 2024 era el dia, la data indicada per al llançament de “No Safe Haven”, el nou treball discogràfic d’una de les bandes més longeves del moviment Death Metal en aquest país, uns autèntics pioners en l’estil que porten anys girant per Espanya i l’estranger, arribant a ser partícips de festivals extrems tan prestigiosos com el SWR Metall Fest de Barroselas de Portugal o en el Obscene Extremi Festival de la República Txeca… ens referim als de La Rioja Aposento.

Allà pel mes d’abril ja ens van mostrar el que anava a ser tota la temàtica de l’artwork del disc, que era a càrrec novament, com en el seu anterior disc, de Naroa Etxebarría, fent un treball espectacular, donant com a resultat una portada brutal.

Aquest quart disc ha vist la llum sota l’auspici de Xtreem Music, discogràfica de Dave Rotten (Avulsed, Holycide…), especialitzada en aquesta mena de gènere extrem, corrent l’enregistrament a càrrec del tècnic Donen Díez, actual guitarrista de Tierra Santa, en els Rock Lab Studios de Logronyo. La mescla i masterització va ser executada a Itàlia, en els MK2 Studios, a les mans del bateria de bandes com Antropofagus, Beheaded o Putridity, el senyor Davide Billia.

La formació actual, capitanejada per Manolo Sáez, guitarrista i únic membre fundador del grup (un autèntic capo del so extrem per aquests contrades), ha sofert per a aquest lliurament uns certs canvis importants en les seves files, amb Manu Reyes deixant el baix i passant-se a la guitarra. Al baix tenim a Pablo Vázquez que al costat de Raúl Ceballos a la bateria (vingut de la banda Sacra) creen una base rítmica molt poderosa. Tanca la formació el retorn del vocalista Carlos García, qui ja estigués en el grup en els primers anys 90 i enregistrés el ja llunyà EP “Welcome to Darkness”.

Un mes enrere, ja ens van donar un petit tast, pujant a les xarxes socials un dels nous temes, precisament “No Safe Haven”, la cançó que dona títol a l’àlbum, deixant-nos clar de què va això, donant-nos un cop de puny en tot el morro com a avís del que està per arribar.

I ja amb el disc complet amb nosaltres i com deien els presentadors del programa de TV Humor Amarillo… ¡Vamos al turrooon!

Poc més de mitja hora de brutalitat sonora estructurada en 10 tracks que s’apoderaran de tu portant-te als sons deathmetal·lers d’aquells primers anys 90, que es feien a Florida a casa de l’oncle Scott Burns.

Ens toparem amb temes com el que obre el disc, el tema que dona títol a aquesta obra, el ràpid i monstruós “No Safe Haven”, amb aquestes tornades tan ben trobats a base de terrorífics esbuferades guturals de Carlos García, poderosos riffs de guitarra i una base rítmica baix/bateria aclaparador.

Sense donar-nos treva, ens ataquen amb “Tortured And Abused”, un tema molt ràpid, on les guitarres t’escupen riffs ensangonats al costat del baix assassí de Pablo Vázquez. “Uncertain Death” segueix amb la carnisseria sonora, encara que una mica més pausada, no deixa la brutalitat de costat i on destacaria uns riffs enganxifosos al costat d’un aniquilador i macabre solo de guitarra, tant Manolo Sáez com Manu Reyes, es donen un vomitiu festí a les sis cordes. I igual que l’anterior tema, el rabiós “A Texas Funeral” sona demoníac, sense perdre velocitat al costat de ritmes més pesats, brillant i destacada la línia vocal en tot el track.

Seguim amb els guturals aguerrits de Carlos García, tant en “Where Darkness Reigns” amb aquest ritme inicial maquíssim com en el vertiginós “The Bad Seed”, colpejant-nos de primeres amb un sagnant i llarg xiscle, portant-nos en onades de riffs per les més putrefactes sonoritats del Death Metall. Ens anem al tema més llarg del disc, l’únic que supera els quatre minuts, amb una introducció a la cançó que a mi m’agrada molt, per a gradualment anar agafant un ritme galopant i una cosa pesada fins a portar-nos fins al mateix infern.

“The Devil´s Bargain” és un altre tema per a tenir molt en compte, continua sent ràpid, però amb aquesta base rítmica com entretallada a cops de matxet deixant clar el nivell tècnic del bateria Raúl Ceballos i Pablo Vázquez.

Continuem en aquesta voràgine d’odi i desolació amb “As Your Life Ends” amb un toc més Doom, amb unes guitarres incendiàries transportant-te a un delit infernal fins a deixar-te morir.

Tanca aquest lliurament el tema “Parásitos», únic tall amb lletres en castellà, molt gore y on han comptat amb dos vells amics: Gabriel Alcázar, antic bateria de la banda i Nacho, qui fou cantant de la banda anys enrera i que aquí ens saluda amb un infecte gutural inicial proper als deu segons de durada, bons riffs de guitarra i tancant la contesa amb un altre vomitiu cruxit d’en Nacho.

Si el que cerques és un disc de Death Metal, amb bon so, d’escolta suportable, que et faci sacsejar el cap violentament, aquest “No Safe Haven” no et defraudarà en absolut,

Aposento són una garantia.

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent ressenyes, cròniques, entrevistes o el que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!