Apotropaico: Under Control

20 oct., 2020 | Ressenyes

apotropaico under control

Apotropaico: Under Control // Data de sortida: 26 Juny 2020 // Segell: Demons Records

El thrash i jo hem viscut una relació d’amor i odi per molts anys. Molts han insistit en diferents grups. A alguns els va anar millor a la meva prestatgeria i a uns altres ja ni tan sols els recordo. Ja posats, diguem la veritat. Vaig tenir una època de thrash amb la qual m’ho vaig passar molt bé, una vegada ja havia trobat els grupets que amenitzaven les tardes de festa a casa no hi havia com deixar d’escoltar-los, alguns es van convertir en clàssics d’aquelles tardes sense final.

Amb el passar dels anys, d’alguna manera ens anem allunyant d’aquests excessos i inevitablement del thrash. Els vells records ara vénen a la meva memòria i m’entren ganes de beure’m una cervesa fresqueta a 30 °C de calor. És llavors quan apareix Apotropaico. Aquests nois d’Eivissa arriben ara en 2020 a remoure records que ja creia superats. Ja passava per alt tot el que a aquest gènere es refereix, dedicat més al heavy i a propostes de sons més difícils d’encasellar que ens porten els finlandesos. Però es van creuar a la meva vida amb Something to say i alguna cosa aquí dins va fer clic.

La gent sempre s’entossudeix a dir que alguna cosa és bona, que és dolenta o a dir: “ja veurem que ens proposen quan treguin un altre disc”, però crec que en aquest cas m’és difícil ficar a aquests nois en la bola de neu sense fi dels que estem còmodament asseguts enrere de la pantalla. Ells fan música, que t’agradi menys o més és cosa personal, però no diré pas que el que fan ho fan amb desgana. Hi ha alguna cosa que transmeten en tot el disc, allò que els ha mogut a fer discos en plena era digital. I això és: la passió pel que fan.

El so desgasta com tot bon grup de thrash, que tiri la primera pedra qui… però no se’m va fer avorrit, no escolto dues cançons i em canvio de grup per a donar-me aire, al contrari, m’ho escolto i després de la meva sorpresa arriba la incredulitat, la que em porta a escoltar-ho de nou. No tenint prou amb això, s’ho passo a un amic que és molt fan del thrash.

Uns dies després en Juan Carlos, que porta un tatuatge d’una estrella feta amb emes (M) al canell, em va donar el seu veredicte. I la sorpresa va ser que jo no  mancava de bon gust thrashero (si tal cosa existeix), perquè ell també es va sentir identificat.

Comentem pel nostre fidel xat de Telegram, vam veure el vídeo Party of dead que ens va treure diversos riures que s’han anat repetint ja en diverses ocasions en nostres video trucades. Sense voler, Apotropaico s’ha ficat de ple en les nostres vides. No és potser això el que vol un artista? Ara ja estan a les meves llistes de reproducció, es passegen pel random del meu reproductor de música de pagament que, com tots, no paguem i ens mengem els anuncis. Els he seguit a YouTube, he cercat informació d’ells pel Facebook i m’he assabentat que dos membres van anar-se’n i vaig patir per això, em vaig alegrar quan es van anunciar els nous integrants i em moro de ganes d’escoltar alguna cosa que vingui d’aquestes guitarres.

Ara només em queda dir als nois d’Eivissa: Gràcies per retornar-me el thrash a la meva vida, per tornar a posar-lo de moda en el meu menjador, per treure’m somriures en aquests temps de canvi. La meva prestatgeria té un espai menys, en aquest espai ara hi diu: Apotropaico, Under Control.

Una ressenya de Daniel Huezo.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel.

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

 

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!

daniel huezo

Daniel Huezo

Col·laborador d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú