Ars Nova + BlackØwl | La Nau | Dissabte 20 de maig del 2023

2 juny, 2023 | Cròniques

ARS NOVA + BLACKØWL | La Nau | Dissabte 20 de maig del 2023

Bones metalers/eres d’El Rock-Òdrom! Amb una sala bastant plena, ens endinsem en la crònica del quartet barceloní Ars Nova a la sala La Nau, que tingué lloc el proppassat dissabte 20 de Maig.

Quatre anys d’ençà el seu anterior disc, ens venen a presentar el seu nou treball que porta per nom “Abrazando Las Sombras”. Una gran festa, amb la participació d’amics, basat gairebé íntegrament en aquest últim disc on ens endinsen en el món dels somnis lúcids.

Per a qui no els conegui, la banda es composa de Jabi Suárez (Bateria), Dani Alonso (Guitarra), Damià Ferràndiz (Baix) i Alfonso Sánchez (Veu).

L’obertura de portes es materialitzava a les vuit de la tarda, però amb el corre corre de la vida apareixíem dins a això de les nou. Sens dubte, el millor d’aquesta sala és l’aparcament. Una vegada, dins escalfaven els motors d’aquesta vetllada els barcelonins BlackOwl, banda però que molt interessant si t’agraden AC/DC.

(Jose) La veritat és que no els treurem l’ull de sobre, ens van semblar una proposta molt atractiva si t’agrada aquest tipus de rock, encara que per a un poc inclinat com jo a la música que no sigui cantada en castellà i power-metal·lera, els BlackOwl no són molt del meu estil.

La sala, com en tot bon derby, estava força plena. És el que, per a totes dues bandes, té jugar a casa. A veure que els hi ofereix el pròxim partit!

Amb el final del concert pels amants d’Angus Young, van passar uns 20 minuts per que cadascú fes les seves necessitats… fumar… anar a la barra amb en Silver (Muro, Silverfist) sonant de fons… I aquí que arrenca el concert després d’una breu intro d’aquest quartet amb “Abrazando las sombras”, el seu primer single de presentació d’aquest nou plàstic amb la col·laboració com a cantant (a banda de masteritzar el disc) d’Isra Ramos. Una arrencada fenomenal amb un dels temes més comercials del disc però on es va trobar a faltar que aquesta col·laboració s’hagués materialitzat en viu. Una gran pena/decepció Isra, SEMPRE AMADEÜS.

Van continuar amb “En el fondo del lago”, un tema més dramàtic on posen tota la carn a la graella del que saben fer aquests nois.

De mica en mica, seguint l’ordre d’aquest nou senzill, ens endinsem amb la primera col·laboració. “Chiky” a la guitarra perquè recordem que, des que Carlos Sierra deixés la banda, aquesta ha apostat per un únic mestre de les sis cordes. Una entrada amb trets egipcis ens endinsa en aquest “Sacrificio”, un dels temes més potents de la banda, amb uns canvis de ritme realitzats per un Jabi colpejant contundentment la bateria fins que detalla la melodia que ens caracteritza el renéixer d’aquesta banda. Déu n’hi do quin disc que s’han tret de la cistella!!. Una mica saturat el so del tema en qüestió, però bé, és el primer concert després d’un temps fora d’escena.

Continuem amb “Con tu recuerdo”, un tema que es va creixent a poc a poc amb una entrada de l’Alfonso més emotiu que entra xiuxiuejant fins que es va coent la cançó a través d’aquests 7 minuts de delícia musical. Potser una de les peces més progressives (al costat de “Sueño lúcido”) d’aquest àlbum que evoquen amb ràbia en un nuncaaa quiiiseeee que es va corejant al llarg del tema. Esmentar l’aparició d’un tal Guille Torres que els acompanyaria a les cordes.

Torna la bogeria amb “Fantasma (Motoko)”, un altre dels temes més canyeros amb trets futuristes i electrònics del disc. Aquí és on en Dani ens porta una de les millors parts musicals d’aquest disc amb uns solos que parlen per si mateixos. Sens dubte, el millor d’aquest grup és el joc que tenen amb les melodies, tant vocals com instrumentals, que se’t colen al cap.

Canviem de xip i ens en anem a la cançó més hardrockera, “Otra vida”. S’ha de reconèixer que tots els pals que toquen aquests nois ho fan bé. Un molt bon rotllo de cançó que recorda a “Mil Años”, dels sevillans Anima Barroca. Potser s’hauria pogut deixar la cançó per a tancar aquesta gran festa…

Arriba la part més calmada amb “Kyoto”, el tema més lent del disc i del qual en tenim un reflex la portada de l’àlbum, amb aquesta temàtica nipona que desemboca cap al final en una part instrumental molt potent amb un Alfonso molt expressiu.

(Jose) Per cert!! Aquí és on no vaig poder resistir-me i em vaig agenciar una samarreta amb aquest disseny.

Ens endinsem en la trajectòria final i ens cau el primer dels tres temes de discos anteriors, “Diáspora”, cançó desconeguda… hem de reconèixer que a aquesta banda, encara que porta temps forjant-se, no se li havia prestat l’atenció que es mereix per la baixa qualitat d’aquests dos àlbums previs…

De nou, se sumaria al concert una altra guitarra a les mans d’un ex Ars Nova, Carlos Sierra. Van prosseguir amb “Blanco”, un altre tema de calibre més Hard Rock.

Es van acomiadar de la seva gent per a tornar després de diversos minuts i nombrosos crits de “Otraaa, otraaa…” per a atacar amb ” Lágrimas de sangre “, del seu primer disc. Potser un tema més power-metal·ler amb unes primeres files bastant entregades donant el punt i final a aquesta nit.

Que se’ns oblidava!! Abans de “Lágrimas de sangre”, van tornar amb un dels talls més neoclàssics, “El efecto mariposa”. No volíem anar-nos-en amb un mal sabor de boca per aquest descuit!

Sense menysprear els temes antics de la banda, creiem que amb aquest treball Ars Nova es consagra com una de les millors bandes dins del gènere… a partir d’aquí, el públic i el temps seran els qui decidiran. Estem davant un bon grup amb un bon directe, amb quatre integrants molt competents a l’escenari encara que hi ha unes certes coses que cal polir, però suposo que això es fa rodant per la carretera… L’única pega que hi veiem, seria que potser caldria plantejar-se la incorporació d’un teclista a la banda per a no tirar de pistes enregistrades.

(Jose) En resum, una gran nit i, abans d’anar-nos-en, agrair a la ràdio d’El Rock-Òdrom i a Ars Nova el sorteig d’aquestes dues entrades que ens van tocar hehehe. I a la banda molta sort perquè veiem almenys que hi ha moltes ganes d’apostar per aquest disc amb tanta promo en mitjans. Fins us permeteu regalar-lo amb l’entrada… Espero que només fos per aquesta nit d’un 20 de maig perquè, si no, no li veig el negoci!!.

En Jose també va aconseguir fer-se una foto amb Alfonso per a poder rememorar aquest gran concert!!