AVALANCH El Dilema De Los Dioses | Data de sortida: 21 Abril 2023 | Segell: Maldito Records

Després de tant de temps sense escoltar res nou d’Avalanch degut a l’aturada que va patir la banda, ja no sols per la pandèmia sinó per incompatibilitats dels seus membres, hi havia ganes d’escoltar el nou dels asturians.

És cert que sempre i com és ja costum, Avalanch i la polèmica sempre van de bracet, i és que fa a penes uns mesos, el senyor Alberto Rionda ens anunciava que estava per arribar un disc nou de la banda acompanyat de moltes novetats, entre elles, la formació, ja que coneixeríem que un dels músics que acompanyava a Alberto Rionda a les sis cordes, el senyor Jorge Salán, anunciava la seva sortida del grup per a entrar de nou a Mägo De Oz. Amb aquesta notícia sortia a la palestra altra de les grans novetats, que Alirio Netto deixava també de formar part d’Avalanch. El qui fora successor d’Israel Ramos també abandonava el vaixell, havent realitzat molt poques dates en directe i una gira acústica. Això sí, s’acomiadaria de la banda amb l’enregistrament d’un nou àlbum, encara sense publicar, i que ja ens han avisat, veurà la llum daquí a molt poc temps.

El seu lloc… (i aquesta si és una de les grans) l’ocuparia José Pardial. Un desconegut dins de l’escena heavy rock a Espanya, seria l’encarregat d’abanderar amb la seva veu la nova etapa renovava de Avalanch. Al costat d’ell, es presentaria també al nou baixista de la banda, Nando Campos. La formació la completaria el ja de sobres coneguts per tots Mike Terrana a la bateria i un altre que repeteix de nou, el gran Manuel Ramil, malgrat les diverses conjectures de què es parlava sobre la seva continuïtat la banda a causa de la seva presència en diversos projectes.

Així quedaria la formació, i per rar que sembli, per primera vegada en la història de la banda, podrem veure a Avalanch amb la presència d’un únic guitarrista, Alberto Rionda.

Totes aquestes notícies no venien soles, perquè com estem parlant, venia acompanyat d’un nou treball anomenat “El Dilema de los Dioses”, un àlbum conceptual que segueix el deixant del seu antecessor. Tal és així, que aquest nou treball és una continuació del seu antecessor, “El Secreto”.

Tot escoltant el disc d’Avalanch, El Dilema De Los Dioses.

Aquest El Dilema de los Dioses, comença amb “Expulsando a mis demonios”, un tall que es mou a mig temps, amb una veu molt melòdica, encara que amb canvis constants donant així més energia a les guitarres. Personalment, no hauria triat aquest tema com a obertura. Segons la meva opinió, jo hauria triat un tema una mica més directe i així mostrar el poder de la banda en tota la seva esplendor però, com ja dic, és només la meva opinió personal.

Seguidament, anem al segon tall anomenat “Ceniza”. Aquest és un dels temes que més semblança té amb seu disc anterior. Fins i tot recorda en alguns punts a alguna cançó de Los Poetas Han Muerto. Aquí veiem a un José Pardial que sí que sembla trobar el seu lloc dins del grup, amb molta meodia gràcies a la gran feina de Manuel Ramil. Com a dada curiosa, podem gaudir del solo del seu ex guitarrista Jorge Salán, aquesta vegada com a convidat especial.

La tercera cançó, “Cuatro elementos”, sona més Hard Rocker, amb una guitarra bastant interessant que, si haig de trobar-hi un símil, s’assembla molt a Sin Rumbo, una cançó que apareixia al disc El Ladrón de Sueños.

“Sonrisa de un Ángel” és el següent. Comença amb la guitarra que manté el tempo en la major part de la cançó, i una altra vegada tornem a veure a José Pardial cantant en les tessitures que millor es desembolica. Un tema molt melòdic. L’estructura vocal és sublim. Una de les recomanades.

“Sentido” és la balada del disc i on el treball de José Pardial i Alberto Rionda simplement és sublim. Carregada de sentiment de principi a fi, encara que reconec que no soc molt partidari de les balades.

“Confianza ciega”, és el sisè tall. Què se li pot demanar a Avalanch? Doncs el que et donen en aquest tema simplement màgic. Un dels temes que no faltaran als directes i, sobretot, una altra de les sorpreses que ens tenien guardades: el gran Israel Ramos apareix com a convidat especial. Simplement el treball vocal de tots dos és increïble.

El single que ja va ser presentat com a avançament i com a presentació d’aquesta nova formació i que hem pogut gaudir a YouTube, “Horizonte Eterno”, potser és el tema que més fàcilment entra a la primera. És un dels emblemes del disc i que sens dubte serà dels imprescindibles als directes.

Seguim amb “Tumbas y Reyes”, un altre dels temes que més m’agraden, dels de més tralla té el disc i que sens dubte més fàcil de digerir resulta. L’urpa i el poder d’Avalanch entren en escena.

Anem amb la part final de l’àlbum i sona la que dona el nom al disc,”El Dilema de los Dioses”, que comença amb un toc molt melòdic a mig temps, però que juga amb totes les tessitures del disc. Si podem resumir, aquesta cançó és un conjunt de tot el que podem escoltar en el disc expressat en un únic tema. Urpa, poder, metall, i sobretot Avalanch

I finalment, “Más Allá de las Tinieblas”. Un tema que rebaixa totes les revolucions, un tema acústic a veu i guitarra que ens mostra la veu de José Pardial plena de sentiment.

En definitiva, d’aquest nou treball d’Avalanch, El Dilema de los Dioses, en podem treure diverses conclusions. És més melòdic que els seus antecessors, baixant les revolucions, i potser amb cançons més ajustades a la veu de José Pardial, que dóna un nou canvi de registre a la banda.

El grup es mou molt bé a mitjos temps i aconsegueix desembolicar-se en l’essència d’Avalanch a que ens tenen acostumats, encara que després de tant de temps s’esperava una mica més. Algunes lletres potser no estan tot el treballades que esperaríem, alguns arranjaments en alguns talls fan que s’escolti la banda per un costat i la veu per un altre.

Com a opinió personal, em fa l’efecte que les presses han fet que aquest treball no quedi com agradaria. Potser les ganes de treure material nou o el jou del temps hagin fet de les seves, però crec que hagués calgut reblar el clau i treballar més amb la veu de José Pardial i adaptar-les a Avalanch, que això en Rionda ho sap fer perfectament.

Així i tot, no és un mal disc, però entrem en nous registres de la banda. Tot i que cal dir que és una cosa a la que ja ens tenen acostumats, a que cada disc de la banda sigui un plus i es descobreixi alguna faceta nova, arribant a veure moviments mai abans vists. És per això que tots els discos tenen una essència i una manera d’entendre la música. Així i tot, tenim un altre disc coent al forn, aquesta vegada amb Alirio Netto a la veu que, com ja he dit anteriorment, veurà la llum d’aquí a molt poc, segons les paraules d’Alberto Rionda.

La banda ja ha pogut presentar alguns temes de l’àlbum fins i tot abans de la seva publicació, ja que ja van fer un concert a Bilbao, fa menys d’un mes i, a penes unes hores després de la sortida oficial del nou disc, el presentaven a la Sala Razmatazz de Barcelona. Aviat estaran també per Madrid i encara tenen diverses dates per confirmar. Per descomptat n’estarem amatents a possibles anuncis de més dates. Sense cap dubte, tenim ganes de veure a aquests renovats Avalanch.

Pots llegir aquesta ressenya en castellà a The Sentinel

Aquí tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom.

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram, YouTube i Twitter!