BLACK RAIN Untamed // Data de sortida: 25 Novembre 2022 // Segell: Steamhammer
Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel.
Format cap a 2007, el grup francès Black Rain (sota l’impuls del seu antic mànager qui als ’80 ho fou de, entre altres, Tokyo Blade i Gypsy Queen), va tenir l’oportunitat a principis de la dècada de 2010, d’actuar a França com a teloner de grans noms internacionals com Alice Cooper, Scorpions, Steel Panther o Papa Roach. El 2013, encara a través del seu mànager d’aleshores, Black Rain va conèixer al mític productor estatunidenc Jack Douglas (productor de John Lennon, Cheap Trick o Aerosmith), amb el qual van editar dos discos, “It Begins” i “Released” per als afortunats seguidors francesos. Es va arribar a pensar que el grup aconseguiria un cert ressò però, malgrat les crítiques bastant positives, l’èxit els va ser esquiu.
Black Rain signa avui, amb “Untamed”, el seu 7è disc. Un àlbum en la línia del seu anterior treball, “Dying Breed”, llançat el 2019. Produït pel cantant del grup alemany Kissin’ Dynamite, Hannes Braun, el so del grup de Haute-Savoie s’ha endurit amb unes quantes injeccions addicionals de testosterona. De fet, en els últims anys, el grup, considerat durant molt de temps com una de les esperances de l’escena Glam Rock europea, ha endurit notablement el seu so i ara coqueteja amb el Heavy Metal melòdic, amb sons que es poden qualificar de “germànics” (ritme principal, cors excessius).
Després d’un començament sobre rodes amb el tema homònim de l’àlbum, les cançons se succeeixen sense solució de continuïtat, però desafortunadament sense aquesta petita espurna que fa pessigolles en l’epidermis. La força cau bastant ràpid amb diversos temes que no aconsegueixen impressionar, amb l’excepció potser de “Dawn Of Hell”, que recorda als Bon Jovi dels ’80.
Noti’s la intervenció, gens desagradable, de Jim Müller, el guitarrista de Kissin’ Dynamite. que entra a l’assalt amb un solo a “Neon Drift”. Al llarg de les cançons, la veu aguda i agressiva del cantant (i compositor principal) Swan pot resultar molesta, però així i tot encaixa amb l’estil del grup.
Caldrà esperar a la darrera part del disc amb les enèrgiques i melòdiques “Raise Your Glass” i “Shut Down” per a treure’ns de la letargia que a poc a poc ens havia anat generant. Una obra poc entusiasta, per tant, per a aquesta nova andanada que ens deixa una mica insatisfets quan sabem el que el grup va ser capaç de produir al començament de la seva carrera.
Fa deu anys, Kissin’ Dynamite va obrir per a Black Rain. Ara és tot el contrari. No és segur que aquest àlbum pugui revertir la tendència.
Franck Ciercoles
Col·laborador de The Sentinel i d'El Rock-Òdrom
0 Comentaris