BLAZE BAYLEY + ABSOLVA | Sala Wolf | Dimecres 24 Gener 2024

26 gen., 2024 | Cròniques

blaze bayley + absolva sala wolf

BLAZE BAYLEY + ABSOLVA | Sala Wolf (Barcelona) | Dimecres 24 de gener del 2024

Una Crònica De César Rojas

No m’ho podia creure, 30 anys? De debò ja han passat tres dècades d’ençà que Blaze Bayley, qui era llavors cantant dels Wolfsbane, va complir el seu somni de substituir en Bruce Dickinson a Iron Maiden després de competir contra més d’un centenar d’altres aspirants?

Doncs sí. Trenta anys després de la seva entrada a la banda i vint-i-cinc després de la seva sortida, ja que fou acomiadat (o va marxar, segons les fonts) el febrer del 1999, en Blaze a emprès aquesta gira d’aniversari rememorant els cinc anyets que va passar amb els Maiden.

Tothom sap que la seva estada amb la Donzella De Ferro va ser complexa, dura i desagraïda. Només ocupar el lloc d’en Bruce ja suposava un repte enorme i era evident que seria examinat amb lupa per tots els fans de la banda, però és que a més el registre vocal del nou cantant era molt més greu que el de seu predecessor, fent que la diferència de to es notés molt a l’hora d’interpretar els clàssics de la banda. Si a això li sumem que els dos àlbum que van sortir durant la seva estada (The X Factor l’octubre del 95 i Virtual XI el març del 98) van suposar un gir estilístic que no va ser ben rebut per la crítica, les vendes i els fans (tot i que els darrers anys aquests dos discs són cada vegada més reivindicats, sobretot el primer), el paperot que en Blaze Bayley va haver de suportar no va ser gens còmode, essent fins i tot obertament hostil com, a tall d’exemple, podem veure en aquest vídeo enregistrat a Xile durant la gira de The X Factor.

Afortunadament, el temps ho refà tot i avui dia en Blaze Bayley es un paio estimat i respectat, amb una rica discografia en solitari que ja supera la desena d’àlbums i que demostra que és quelcom més l’ex maleït cantatnt dels Iron Maiden. Ara bé, ell ho és d’ex dels Maiden. Ho és, i sempre durà aquesta etiqueta. Això no vol dir, però, ni que aquesta etiqueta li pesi, ni que la seva trajectòria posterior no tingui valor. Tanmateix, saber jugar bé les cartes que un té a la mà és important a la vida, i el trentè aniversari del seu ingrés a la banda era una magnífica oportunitat per tornar a girar després de l’infart que gairebé li lleva la vida i, com no, per fer una mica de calaix.

He de confessar-vos que em vaig rumiar molt si anar al concert o no. Entre setmana, havent de treballar l’endemà, sol perquè els amics no vindrien… però ara puc dir que estic molt content d’haver-hi anat perquè m’ho vaig passar de collons.

El primer que em va sorprendre en atansar-me a la Wolf va ser la cua que hi havia per entrar. No m’ho esperava i em va quedar clar de seguida que molta gent tenia tantes ganes com jo de veure un concert d’aquesta gira commemorativa (potser, única) dels seus 30 anys a Iron Maiden.

Quan hi vaig entrar i vaig fer-me amb la primera cervesa a 4€ de la nit, vaig fer un petit vídeo de la sala que, a poc a poc, s’aniria omplint fins presentar un magnífic aspecte.

absolva

La música va començar a sonar amb Absolva, una banda de Manchester (completament desconeguda per a mi) nascuda el 2012, amb mitja dotzena d’àlbums editats i que és alhora la banda amb la que en Blaze Bayley es fa acompanyar en els seus concerts d’ençà 2014.

Absolva em van semblar una banda competent, sense grans cançons però entretingudes per escalfar l’ambient, amb un baixista somriguer i un cantant-guitarrista amb ganes d’arribar a la gent.

blaze bayley

Després d’una petita pausa d’uns deu minuts, la persona a qui tots havíem vingut a veure, Blaze Bayley, va aparèixer a l’escenari per celebrar amb nosaltres els trenta anys de la seva entrada a Iron Maiden. Em va sorprendre com de gran el vaig veure! I clar, és que ja té 60 anys aquest senyor, grassonet, calb i amb unes patilles de quilòmetre, en res s’assembla a l’adult jove que apareixia a les seves primeres fotografies promocionals amb Iron Maiden ara fa tres dècades. Em fa calfreds veure com vola el temps!

Això sí, aspecte físic superficial a banda, el Blaze Bayley que vam veure a dimecres a la Wolf estava de magnífic humor, amb moltes ganes de passar-s’ho bé i amb les facultats vocals intactes. Ens va explicar que un dels seus millors records dels temps a Iron Maiden fou la seva primera visita a Barcelona durant la gira de The X Factor i que moltes gràcies per la rebuda i totes aquestes coses.

El concert es va obrir amb unes quantes cançons de The X Factor, i la cançó que va tenir la difícil papereta de trencar el gel va ser Lord Of The Flies. Un calfred em va recórrer l’esquena perquè era conscient que estava a punt de presenciar un concert farcit de cançons que mai havia escoltat en directe i menys amb el seu cantant original.

La següent va ser The Sign Of The Cross, i en aquests moments en Blaze ja ens havia conquerit a tots.

Amb l’ambient ja plenament escalfat i després que sonessin altres cançons com fortunes of war, va ser el torn per a Virus, aquell senzill inclòs al recopilatori del 1997 The Best Of The Beast. Una cançó amb una primera meitat molt fosca en l’ona de The X Factor i una segona meitat molt més melòdica que recordava als temps clàssics de la banda.

Després, ens Blaze en va recordar que, tot i que aquell concert era per recordar els seus temps amb Iron Maiden, ell havia tret alguns àlbums més en solitari i que, si no ens feia res, tocaria un parell de cançons seves, cosa que tots vam rebre amb aplaudiments tot i que (crec) que gairebé tothom desitjava escoltar només Iron Maiden aquella nit.

Un cop finalitzat el parèntesi de les seves cançons en solitari (ben acollides, tot s’ha de dir), la segona meitat del concert va estar protagonitzada majoritàriament per cançons del seu segon disc amb Iron Maiden, Virtual XI. When Two Worlds Collide i Lightning Strikes Twice van sonar de meravella.

Probablement, la cançó que ha esdevingut més clàssica i preferida de molts en els temps en que en Blaze va formar part dels Iron Maiden és The Clansman. Una cançó que avui dia torna a ser fixa en els concerts de la banda de Harris i companyia i que a la sala Wolf tots vam corejar a cor que vols.

La recta final va començar amb Cómo Estais Amigos, una cançó que, pel que ens va explicar en Blaze, és la seva millor interpretació amb Iron Maiden. Amb el senzill de The X Factor, Man On The Edge, va aturar l’actuació per fer-nos un parlament ple de bromes i bon humor. Malgrat aquell tall a la cançó per dir-nos quant li agrada Barcelona i que som gent maquíssima probablement ja estava previst, crec de debò que en Blaze estava gaudint molt d’aquell concert.

El concert va acabar amb Futureal, la cançó que obria Virtual XI i una de les més veloces d’aquell àlbum. Uns bona manera d’acabar el show.

Després de l’espectacle hi havia 30 minuts més on en Blaze compartiria fotos i signatures de discos amb els seus fans però jo no m’hi vaig quedar. Volia arribar el més d’hora possible a casa i descansar per l’endemà. Aquella nit em vaig adormir de seguida amb un somriure dibuixat a la cara.

Puedes leer esta reseña en castellano en The Sentinel.

Pots llegir aquesta crònica en castellà a The Sentinel.

Vols col·laborar a El Rock-Òdrom fent entrevistes, ressenyes, cròniques o el que et roti? Doncs escriu a hola@elrockodrom.cat

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

César Rojas

César Rojas

El Heavy Metal va entrar a la meva vida d’adolescent i me la va canviar. Avui segueix essent una afició que m’omple i m’ocupa temps. Entre altres coses, sóc el paio que porta això d’El Rock-Òdrom

La meva col·lecció de discos https://jebimetal-discos.blogspot.com
La meva manera de guanyar-me la vida https://comunica.barcelona

2 Comentaris

  1. Amparo

    Molt bo el comentari.
    Millor el comentarista.

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú