Carlos Álvarez: Versiones. Más De Ayer Que De Hoy

29 març, 2021 | Ressenyes

Carlos Álvarez Versiones

Carlos Álvarez: Versiones. Más de ayer que de hoy // Data de sortida: 26 Febrer 2021 // Segell: Rock CD Records

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

Tots els que considerem a Dry River com una de les millors bandes sorgides a Espanya ens emportàrem un desencís en saber que Carlos Álvarez deixava el grup. En aquell moment ens van sorgir dos dubtes: com es refaria el grup de Castelló a aquesta pèrdua tan important i, d’altra banda, què faria Carlos Álvarez una vegada abandonada la banda que l’havia donat a conèixer.

Aquesta segona qüestió està resolta en aquest treball discogràfic. “Versiones más de ayer que de hoy” és un disc de covers en el qual Carlos Álvarez ens mostra un ampli espectre de les seves influències i gustos musicals, adaptats al seu estil en un treball summament personal, fins al punt que el mateix Carlos s’encarrega de tots els instruments, a més de ser ell mateix qui canta tots els temes, essent també el productor del disc. Vaja, que ell s’ho cou i s’ho menja, però afortunadament ho degustem tots.

I dic “afortunadament” perquè el disc és realment bo. Tranquil i amb molt de sentiment, Carlos Álvarez deixa la seva empremta personal en cadascuna de les versions que ha inclòs en el disc, donant bona solució de continuïtat a temes l’origen dels quals és molt diferent.

És evident que la selecció de cançons incloses en el disc respon als seus gustos i influències personals, la qual cosa demostra les fonts tan diferents de les que s’ha nodrit al llarg de la seva vida. Si ens basem en el que Carlos va mostrar en la seva estada amb Dry River, trobem algunes versions de grups que podríem esperar i altres realment sorprenents.

Entre els evidents, no podien faltar Queen amb “Somebody To Love”, Pink Floyd amb “Comfortably Numb” i Dream Theater amb un meravellós cover de “The Spirit Carries On”. Tampoc sorprèn massa la seva proximitat a The Beatles, dels quals ens porta tres versions: “With A Little Help from My Friends” (encara que més basat en la versió que al seu torn va fer Joe Cocker que no pas en la idea original del quartet de Liverpool), la delicada “Something” i el tema de Paul McCartney en solitari, “Maybe I’m Amazed”.

També tenim record per a altres clàssics, potser menys esperables però igualment precisos, com The Who amb “Bava O’Riley”, David Bowie “Life On Mars?” o el deliciós “Hallelujah” de Leonard Cohen.

Entre les sorpreses, almenys per a mi, està el seu doble record al grup de Pop-Rock valencià Señor Mostaza, de qui recupera “Delitos y faltas” i “Sala de espera”, aquesta darrera de la carrera en solitari del seu fundador, Luis Prado. Tampoc m’hauria esperat la preciosa versió de “Sargento de hierro”, del grup Morgan, ni referències tan allunyades al Rock com Mecano (“Me cuesta tanto olvidarte”) o Joan Manuel Serrat (“Aquellas pequeñas cosas”).

Semblaria impossible donar coherència a temes d’orígens tan dispars, però “Versiones más de ayer que de hoy” demostra que es pot fer quan hi ha tant talent i sentiment com el que sobreïx Carlos Álvarez, qui ha aconseguit dotar de coherència a versions tan allunyades entre si. La seva traça amb tots els instruments i una bona veu que, sense ser un cantant excels, compleix bé el seu paper, fa que puguem gaudir de tots els temes oferts en el disc.

El resultat és magnífic. Només espero que Dry River es reposi amb el mateix encert del dur cop que els haurà suposat la sortida d’un dels seus membres més destacats. A l’espera de comprovar-ho, “Versiones más de ayer que de hoy” de Carlos Álvarez és un dels millors discos de versions que han passat per les meves mans en els darrers anys.

Una ressenya de Santiago Fernández

 

Aqui tens totes les ressenyes d’El Rock-Òdrom

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram i Twitter!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú