CIRCE Odisea | Data de sortida: 9 Desembre 2022 | Segell: Thornado Music
El disc debut de la banda formada en plena pandèmia l’any 2021 a Valdepeñas (Ciutat Reial), Circe, ens presenta la seva primera obra, anomenada Odisea.
Circe és una banda amb diverses influències que fan d’ella un grup a tenir en compte en un futur proper. Una banda de Heavy Metal, enfocada en l’AOR, amb tocs neoclàssics i acompanyat de trets folk, fan d’aquesta banda quelcom diferent de la resta.
Ens endinsem de ple en aquest primer treball que se’ns presenta amb la intro. Un so ambiental canviant cap a un altre contrast completament diferent de trets i policia, per a tornar al so inicial. Tot això trenca amb una melodia que va in-crescendo. Preludio y Justícia en BM, es denomina l’obertura de l’àlbum.
El primer tema, “Centinela”, apareix en escena. Un tema amb trets hard rock, que ens mostra de primeres el que és capaç d’oferir la banda: barreja diversos estils en un propi tema i, com no, amb la presència del violí. Una molt bona presentació de la banda.
El segon tema, anomenat “Tambores de Guerra”, és una cançó que ja ens van mostrar com a avançament del disc i que es mou en un to més clàssic, amb el protagonisme per al teclat i guitarres ben treballades. Es nota la manyaga que li posen en aquest tema.
“Eternitad” és el següent, aquí ve el tema amb el toc folk de la banda. Les influències de Mägo De Oz són evidents i notables en tot això. Un tema que es mou al mig temps en les estrofes, que deriven en canvis en la tornada on la banda mostra el toc més Heavy. Un altre dels temes que ja ens van avançar.
“In Memoriam” és el tema instrumental del disc. No sé si és casualitat o no, però s’anomena igual que un dels temes de Mägo De Oz, una de les seves influències més notables.
La següent, és el tema a mig temps “Dime Por Qué”, on es mouen sobre un rock més vuitanter. A certs moments, hi ha un dispendi de potència on la veu de David Osorio és sublim, acabant el tema amb un so molt més rebaixat tornant a l’inici del tema. Aquest tall ens el van presentar en forma d’avançament del disc.
“El Último Viaje” és la següent i és un canó que farà les delícies dels més metalers, rock dur en estat pur, aquest és un dels més canyers, això sí, no hi manca el seu toc folk. A més tot això endreçat amb el millor solo de guitarra de tot el disc. Sens dubte estem en un dels temes que millor podria funcionar en directe.
Per a demostrar el que són capaços de fer, entrem en una versió amb el següent tema, “Vuela Vuela”, amb el seu toc més cru. Es tracta del tema “Voyage Voyage”, de l’any 1986, de la cantant francesa Desireless .
Un altre dels temes més folk i que també estarà interessant escoltar en directe i que sens dubte encantarà als amants del Heavy Folk Metal és “La Estrella y El Espino”. Es mou en un to més alegre i, com no, de nou en un dels solos de guitarra es nota molt el treball darrere d’aquest tema.
El canvi fosc és el següent tall, “Evasión y Victoria”, on ens mostren el toc més Heavy Metal de la banda, un altre dels temes que han d’entrar al repertori del directe.
“Ave Fénix” el tall que tanca l’àlbum, és una cançó que es mou a mig temps. Més Hard Rock que els seus temes antecessors, amb el seu joc més neoclàssic, i on el treball del baix és impecable. Un tema digne de tancar aquest debut de la banda Circe.
En definitiva, el disc debut de la banda Circe, Odisea, és un bon àlbum on es nota el treball que s’ha realitzat per a donar forma al disc. Unes guitarres netes i poderoses, amb la presència del violí a cada moment. Ens deixa veure com de versàtil pot arribar a ser la banda. Una producció que no pot envejar en res a les grans produccions de bandes amb més bagatge, em fa concloure que estem, sens dubte, davant una de les bandes que donaran que parlar en un futur si segueixen per aquest camí. Esperem també que els directes no es facin esperar i ens mostrin el seu treball damunt de l’escenari, on una banda es fa així mateixa.
Sens dubte, aquest disc de Circe, Odisea, farà les delícies dels més hardrockers i, com no, dels que folkmetalers, allà on conflueixen tots dos estils. Com ja he dit, espero que els directes no es facin esperar gaire. Hi haurà expectació.
Simplement donar l’enhorabona a aquests músics per mostrar-nos la seva manera d’entendre aquest gènere i aportar les seves idees.
Una ressenya d’Hugo Martínez
Hugo Martínez
Amant i col·leccionista de Heavy Metal en castellà. Als 13 anys vaig començar a comprar discos i amb el temps em vaig adonar que aquesta malaltia anomenada col·leccionisme s'apoderava de mi.
Les meves col·leccions, el que cerco i dades d’interès: https://elquintoinfierno.jimdofree.com/
Vídeos de part de la meva col·lecció: https://www.youtube.com/channel/UC5Grfb7Bg9M13O7aEtCI35g
0 Comentaris