CIRCLE OF FRIENDS: The Garden

25 abr., 2022 | Ressenyes

circle of friends

CIRCLE OF FRIENDS The Garden // Data de sortida: 25 Març 2022 // Segell: Escape Music

Ressenya publicada originalment en castellà a The Sentinel

El nom de Bruce Mee és una de les referències al Rock melòdic mundial, històric fundador d’un dels segells especialitzats més reconeguts, Now & Then, i actualment al capdavant d’una de les publicacions més prestigioses del gènere, Fireworks Magazine. Per tot això, la seva reputació en les tertúlies del AOR mundial és una cosa que s’ha guanyat a pols.

De vegades, una desgràcia personal provoca la creació d’una cosa bona. La mort per càncer de la mare de Bruce Mee en 2020 li va impulsar a crear un projecte en la seva memòria. Aquest va ser el germen de Circle of Friends i l’enregistrament d’un disc que honrés l’amor a la seva mare morta, per a això va contactar amb el productor Khalil Turk, qui va donar forma a “The Garden”, un disc de pur rock melòdic en el qual, com indica el nom del projecte, Bruce Mee ha comptat amb la col·laboració de molts músics amics que s’ha anat guanyant en aquests anys de dedicació al rock melòdic. Aquest record a l’amor de la seva mare morta es plasma en la bonica portada, tot un oníric homenatge que mostra una espècie de fada dins d’un cor, caminant sobre un jardí amb roses.

El disc es compon de 13 temes, 4 dels quals són versions i la resta són temes inèdits, la majoria composts pel suec Mikael Rosengren (Heartwind), qui a més aporta la major part dels teclats. La resta de músics que han enregistrat el disc són el bateria Josh Vaig esdevenir (Llevés), el baixista Wayne Banks (Brazen Abbot, Saxon) i els guitarristes Fredrik Folkare (Nordic Union, Eclipse) i Steve Morris (Lonerider, Ian Gillan Band, Shadowman, Heartland). A més, altres músics han col·laborat puntualment en alguns temes, com els guitarristes Joel Hoekstra (Whitesnake), Steve Mann (MSG, Lionheart), Martin Hall (Heartwind), Göran Engvall (Heartwind), Peter Östros (Jaded Heart) i Tommy Denander (Radioactive), més el teclista Eric Ragno. Com a cirereta del pastís, tenim fent cors a veus tan prestigioses com les de Mick Devine (Seven), Gary Hughes (Tingues) i Kevin Chalfant (The Storm, Two Fires).

circle of friends

Dit tot això, el major atractiu del disc consisteix a veure com diferents vocalistes afronten cada tema, ja que cada cançó està assignada a un cantant diferent, molts d’ells de reconegut prestigi internacional com Doro Pesch, James Christian (House of Lords), Jeff Scott Soto, Robin Beck i Robin McAuley (McAuley Schenker Group), qui és l’únic vocalista que canta dos temes en el disc. La resta de cantants són Jaime Kyle, Karen Fell (TAO), Darby Mills (Headpins), Ellinor Asp, Cheri Lyn, Tanya Rizkala (Epic) i la nostra Gabrielle de Val (The Val), els qui no desmereixen en cap cas l’elevat nivell que exigeix un projecte d’aquesta envergadura.

Entre les quatre versions que s’inclouen tenim el tema que més m’agrada del disc, concretament un meravellós “Never Gonna Make Em Cry porta a un nivell excels. Molt bona és també la versió de “Don’t Fear The Reaper” (Blue Oyster Cult), cantada per Robin McAuley, encara que les diferències amb l’original són mínimes. Quant als covers de “Knowing Em, Knowing You” (Abba) cantat per Robin Beck i “11.59” (Blondie) cantat per Ellinor Asp, es queden en meres curiositats, ben fetes però amb poc per aportar.

Quant als temes inèdits, hi ha de tot. Des del AOR de “Trick Of The Light” (Darby Mills) a la força impregnada en les guitarres de “Little Piece Of Heaven” (Dauro) i “Bad Blood” (Jeff Scott Soto) que les converteixen en dues peces més orientades al Hard Rock, passant per la delicadesa de “Alone”, en la qual Robin McAuley recorda molt a la seva etapa al costat de Michael Schenker.

El disc també serveix per a descobrir excel·lents cantants que no tenen res a envejar als seus companys més reconeguts. Sens dubte, és un plaer escoltar Jaime Kyle, Karen Fell, Cheri Lyn o Tanya Rizkala, els qui demostren ser excel·lents vocalistes amb veus molt adequades per al rock melòdic.

Esment a banda mereix Gabrielle de Val, que ho broda a “When He’s Gone”, mostrant una calidesa vocal i una amplitud en el seu registre que sorprendrà a aquells que encara no la coneguin, sobretot fora d’Espanya. Espero que el disc tingui el recorregut suficient anés de les nostres fronteres per a donar-li l’empenta que es mereix tant a The Val com a la seva incipient carrera en solitari.

Malgrat la diversitat de cantants que participen en el disc, no hi ha sensació de discontinuïtat, sent un plaer per als amants del rock melòdic comptar amb aquesta reguitzell de cantants i, sobretot, gaudir d’un bon grapat de bones cançons en el qual el bon gust i el talent s’uneixen en favor de la bona música.

Tot un plaer per a les oïdes.

Una Ressenya De Santiago Fernández.

Segueix El Rock-Òdrom a Youtube, Telegram i Twitter!

Santi Fernández "Shan Tee"

Col·laborador d'El Rock-Òdrom i director de The Sentinel

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Menú