Death And Legacy: Entrevista

15 juny, 2020 | Entrevistes

death and legacy

Els Death and Legacy han patit, com tothom, el trasbals provocat per l’emergència sanitària. Amb Inferno, el seu tercer treball a punt per sortir del forn, gairebé tot s’ha aturat.

Aquest entrevanc no ha impedit però que el nom de Death and Legacy soni més que mai abans, gràcies a una forta inversió en promoció que els ha permès tenr una presència molt notable als mitjans especialitzats de més difusió a Espanya i a les xarxes socials més conegudes.

Per a aquesta entrevista, vaig fer arribar per escrit les meves preguntes a en Jesús Cámara, guitarrista i fundador del grup samorà qui, amablement, em va tornar les respostes l’altre dia.

Una entrevista que ha volgut sortir una mica d’allò previsible que trobem a tantes i tantes entrevistes quan un grup treu un nou disc al mercat. He volgut centrar-me en la importància que han donat a l’estratègia comercial, en la inversió que cal fer per donar a conèixer el producte, més enllà de quelcom tan important com la música en sí mateixa.

Amb tots vosaltres, Death and Legacy en la figura del seu guitarrista, Jesús Cámara.

1.- Perquè el públic pugui, sobiranament, opinar sobre les cançons d’un grup, ja siguin aquestes presentades com a conjunt en un disc o com a senzills, és fonamental que la gent conegui de l’existència del grup i les seves cançons. Sens dubte, Death and Legacy han aconseguit aquest objectiu amb Inferno, ja que heu aconseguit molta visibilitat a la xarxa i en mitjans especialitzats. Fins a quin punt considereu que és important gastar-se els diners en aquestes coses més enllà de l’altra pota, fonamental d’altra banda, que són les cançons en si mateixes?
death and legacy
Almenys un 50%. No es pot entendre una cosa sense l’altra. Com bé ho has presentat, tan important és crear l’obra en si com donar-la a conèixer, perquè a més, és el fonament mateix de la raó de la seva existència. Tret que componguis només per gust personal, i que la teva obra es quedi amb tu a casa, el 99% de les bandes creen nou material per a difondre’l a través d’un disc físic, digital, gires, festivals, etc…

Poder tenir una bona promoció, professional i saber com enfocar-la és la base perquè després, l’abast del teu disc compleixi amb les expectatives que
al final… tots ens fem.

2.- Aquesta aposta d’inversió, en quina mesura és més aviat fruit de l’aprenentatge (quant a repercussió de la vostra música) que us van donar els vostres 2 discos anteriors o més aviat dels consells, contactes, maduració i coneixement del món que us han donat aquests 4 anys de silenci que hi ha hagut entri Silence i Inferno?

És una suma de tots dos factors. L’aprenentatge intern i la reflexió, tant dels punts positius com dels negatius obtinguts amb els discos anteriors, és un bon punt de partida per a perfilar per on vols que vagi orientada aquesta nova obra. Aprendre d’un mateix és fonamental, tant en la música com en la vida. Però sens dubte, durant aquests 4 anys no hem deixat de treballar, d’anar creixent de mica en mica, tant com banda com en el camp individual, i ha estat completament decisiu per a poder posicionar Inf3rno on volíem i on, fins al moment, hem aconseguit arribar.

death and legacy

3.- Canvi de cantant, canvi notable en la direcció musical amb molta més presència de guturals, 3 de les 8 cançons del disc són regravacions d’antic material… És Inferno el tercer disc de Death and Legacy o, tal vegada, un punt i apart que suposa pràcticament un reset donant com a resultat un projecte nou que manté el nom de l’anterior?

-És al 100% el tercer àlbum de la banda, un punt i seguit quen esperem que tingui continuació amb un quart disc, en el qual ja hi estem treballant. Sí que és veritat que moltes peces del trencaclosques van coincidir perfectament, com la inquietud de la banda per fer un disc més extrem a nivell musical i conceptual, la incorporació d’Hynphernia aporta aquest gutural que tan bé ho conjumina i, quan vam veure la gran producció que teniem entre les mans, vam decidim donar-li una
renovació a 3 temes que encaixaven molt bé amb el nou disc. Amb caràcter general, però, és la continuació natural del projecte.

death and legacy inferno

4.- Tot canvi suposa un risc. No obstant això, és clar que qui no arrisca ho té molt més difícil per a avançar. Vosaltres heu arriscat econòmicament i a nivell musical. Temeu que musicalment els vostres antics seguidors no combreguin amb el vostre gir? Suposo que compteu amb sumar més seguidors nous que no pas els que poguessiu arribar a perdre.
Explica’m una mica per què aquesta aposta estilística.

Com bé dius, sempre hi ha un risc inherent a tot canvi. És normal i respectable que hi hagi fans que prefereixin els 2 primers discos, n’hi haurà que es sentiran representats amb els 3, qui només gaudeixi el tercer, i qui s’haurà acostat ara la banda i descobrint-nos per primera vegada. Però nosaltres no componem i creem, cap dels discos, pensant en si agradarà més o menys, o en què perdrem o guanyarem, sinó en que sigui el més fidel possible al moment pel qual la banda estigui passant i que abasti la més alta cota que li puguem imprimir, i en això, estem totalment orgullosos dels tres, perquè van ser sincers al 100%.

5.- La presència d’algú tan popular avui dia com és el cantant d’Avalanch, donant el contrapunt melòdic a les veus, sens dubte us haurà obert les portes al fet que qui no us conegués pogués tenir interes a descobrir-vos.
Per què precisament Israel Ramos? Va ser una proposta de Duque Producciones? Va ser una col·laboració desinteressada per amistat prèvia? Forma part del projecte d’inversió que heu fet per a aconseguir la necessària visibilitat?

Unint-ho una mica amb la pregunta anterior, de vegades col·laboracions així t’obren portes a un altre públic, i t’en tancquen unes altres de fans molt més vehements amb el seu estil. Tinc una amistat personal amb Isra des de fa anys, l’admiro profundament com a professional i com una de les millors veus internacionals que conec. Això es va unir al fet que treballem dins de la mateixa oficina de management, Duque Producciones, la qual cosa fa que tot sigui molt més fluït i ens ajuda enormement des de l’origen de la banda. És el contrapunt melòdic perfecte que necessitàvem. Li ho vam proposar, va agradar-li la idea i vam veure que funcionava perfectament, així que ens vam decidir a portar la col·laboració endavant.

6.- Parlant de visibilitat, què important és tenir un bon videoclip i quin magnífic resultat heu obtingut amb Salvation! Us el va dirigir Henry Menacho. El coneixíeu d’abans? Com va ser el procés de creació del concepte?

Moltes gràcies! Sí, havíem treballat junts en altres projectes i conec el seu bon fer i la seva professionalitat. Volíem portar l’aposta fins al límit, portant la metàfora de l’ànima i la carn, això és del que parla el tema, al nivell més extrem, i l’art shibari es prestava completament a això. Estem realment orgullosos del resultat final.

7.- Avui dia, més que per la venda física, la repercussió d’un grup es mesura pel nombre de visualitzacions que puguin tenir els seus videoclips.
Independentment que el vostre disc no estigui encara disponible en format físic per al públic general, el videoclip de Salvation ha aconseguit a Youtube unes 11.000 visualitzacions en poc més de 2 mesos i mig.
What never will be, del vostre disc anterior d’octubre de 2016 frega les 20.000. Sens dubte, comparativament Salvation ha tingut una repercussió que multiplica per molt la del vostre anterior videoclip. La repercussió reeixida fins ara amb Salvation, satisfà les vostres expectavives tenint en compte el treball tècnic i la inversió econòmica que hi ha al darrere?

Sense cap dubte, i això que tenim alguna dificultat afegida per les circumstàncies. Com bé apuntes, a causa de la situació que hem viscut d’estat d’alarma, no hem pogut comptar amb el format físic encara i la seva consegüent promoció, però el més important és la restricció d’edat que ens va imposar Youtube al vídeo i que no va atendre a reclamacions.
Fins i tot amb això, ha aconseguit una gran visualització i continua imparable, tot gràcies al suport del públic, que ha estat exemplar des de la seva estrena.

8.- És evident que per molta inversió i ben orientada que es faci en promoció, per molt bones cançons que tingui un disc i per magnífics videoclips que les sustentin, la sort és sempre un factor fonamental que és impossible controlar. Vosaltres heu tingut la mala sort que el Covid-19 ha esclatat just quan començàveu a donar a conèixer Inferno. Fins a quin punt us està obligant a reorganitzar els plans promocionals i les presentacions en directe? Traieu una cosa bona de tot això?

L’obligació de reinventar-se ha estat total. Cancel·lació /ajornament de la gira de presentació,  l’espera del format físic, etc… Però ho hem invertit en fer una llarga promoció, dedicar-li tot el temps necessari a treballar la reorganització per a poder continuar amb més força en el moment en que es pugui.

9.- Quina previsió teniu (o teníeu) de venir a presentar Inferno a Barcelona?
Què tal us ha rebut la nostra ciutat en anteriors visites?

Hem tingut l’oportunitat de visitar-la en una ocasió, amb grans bandes com The Agonist, Astray Valley… i va ser increïble. Esperem poder repetir el més aviat possible.

10.- Això és tot. Si vols afegir alguna cosa més per als lectors i oients d’El Rock-Òdrom, endavant! Gràcies de nou i bona sort!

Moltes gràcies a vosaltres pel vostre treball i dedicació, acostant-nos al públic sense el qual res d’això tindria sentit.
Un saludako!

Pots llegir aquesta entrevista en castellà a The Sentinel

Llegeix o escolta més entrevistes d’El Rock-Òdrom

Segueix El Rock-Òdrom a Telegram!

César Rojas

Sóc el paio que porta això d'El Rock-Òdrom

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *